| ^ Quan hem de ser grans també en la derrota |
Baixava les escales de Mestalla, feia poc més d'un minut que havia acabat el partit. Veure els blancs saltar d'alegria a la gespa era una tortura massa gran com per quedar-me a la grada. Això era el que pensava jo i els 20.000 culers que havíem estat animant sense parar al nostre Barça durant els 120 minuts de partit.
La reacció normal dels seguidors del Barça davant d'una derrota d'aquest tipus és sortir de l'estadi en silenci, murmurant pel cap baix amb el company del costat d'aquella jugada fallada o d'aquest àrbitre que ha xiulat més per a un costat que per l'altre. Però no, aquesta vegada la gent no va reaccionar així. La gent cantava, cridava el nom del seu equip. La gent entonava el "o le le, o la la, ser del Barça és el millor que hi ha" acompanyat del "Barça!!! Barça!!! Barça !!!". Els culers, en comptes de decaure estaven més amb el seu equip que mai. No em van caure les llàgrimes de ràbia en acabar el partit, en canvi en aquest moment de sentiment blaugrana he de reconèixer que em vaig haver d'aguantar l'emoció perquè era molt gran veure una afició tan unida amb el seu equip.
Quan es va a una final ja se sap que es pot tornar un amb la derrota. Jo fins ara havia assaborit sempre la victòria, l'única derrota en un desplaçament havia estat en les semis contra el United el 2008 però en finals sempre victòria. Ara tocava la part amarga de tot això, i a sobre contra l'etern rival, que fot més. Però sabeu una cosa? M'alegro d'haver anat i haver animat al meu equip. Hi ha gent que pensarà que, vist com va anar la cosa, van tenir sort de no aconseguir entrada o gent que pensa que si ho arriben a saber no viatgen a València. Jo, encara amb la derrota que segueixo encara paint, me n'alegro que el dissabte em sortís l'oportunitat d'anar i acceptar. Estar amb l'equip quan es guanya és molt fàcil, però és en la derrota on surten els veritables culers.
Ha passat la Copa. No comparteixo els que no donen mèrit a la competició, un títol és un títol. Se l'ha endut el Madrid, que per cert portava 18 anys dient més d'un merengón que era un títol secundari per que ara sembli la Champions. Ara toca passar pàgina i que ells posin la destrossada Copa (gràcies Sergio Ramos per alegrar-me el matí d'ahir amb la teva manca de destresa) a les seves vitrines.
I és que queda Lliga i Champions, i guanyar aquests títols és molt important. La Lliga la tenim a tocar, un petit esforç i ja estarà. I hi ha també la Champions a partir de dimecres, i de nou contra el Madrid. I de nou estaré jo en viu animant el Barça, encara que siguem minoria. I sigui el resultat que sigui estaré orgullós d'haver viatjat al centre de la Península per estar amb els meus. I és clar, no cal dir que a la tornada al Camp Nou ja estaré de nou amb la veu a punt per ajudar al costat de gairebé 100.000 culers més per estar a Wembley.
A la història hem assaborit la derrota moltes vegades i per sort les noves generacions hem vist els millors anys del Barça. Però la derrota existeix i fa que a les futures victòries apreciem més el que s'ha aconseguit. Això no ha acabat, així que a aixecar-se, a reposar forces i a seguir animant. Queda una Lliga i una Champions i fins a l'últim minut de cada cosa seguiré animant sense parar. I no espero menys de la resta dels culers com jo, estic segur que no fallaran tampoc.
Visca el Barça!!!
Visca Catalunya!!!
|
|
|
|
| ^ Ens anem de Copa... i de Champions! |
Volia emocions fortes i les tindré. Avui dilluns només tenim una cosa al cap: la final de Copa de València. I per més emoció viuré la final en el mateix estadi de Mestalla. ¡Toma ya!. Les coses s'han donat perquè al final hagi pogut aconseguir una entrada i pugui estar en aquesta cita tan històrica.
Cita històrica, hi tant!. Algú ho dubta?. Fa 21 anys de l'última vegada que Barça i Madrid es van veure les cares a la finalíssima copera. Va ser també a Mestalla, llavors Luis Casanova, i vam guanyar 2 a 0 amb gols d'Amor i Salinas. Llavors les coses eren diferents, l'equip fort era el Madrid pentacampió de Lliga. En canvi el Barça es jugava la temporada i Cruyff el lloc.
Avui mateix començaré a preparar-ho tot: samarretes, bufanda, tranquil·litzants, desfibrilador... mira, el normal per a un partit com aquest. Ah! I amb una samarreta que la gent de Nike m'ha regalat per a l'esdeveniment: la samarreta commemorativa de la final de València, la de "Som uns colors. Som una manera de fer". Regalat, tal com sona. Els hi va agradar l'article que vaig fer l'altre dia i m'han obsequiat amb ella. És guapíssima, ideal per a un partit com el Clàssic coper. I el missatge a l'esquena, ja vaig dir el que m'agradava... crec que serà el meu proper avatar a Twitter.
Però la cosa no queda aquí, no. Aquesta samarreta, la de Guardiola, la d'Iniesta i la meva bufanda de tota la vida es vindran també amb mi al Bernabéu a l'anada de la Champions. Em va la marxa, no ho dubteu. Fa uns dies només tenia assegurat anar el 3 de maig al Camp Nou, ara veuré el Clàssic en tres escenaris diferents.
Us deixo que tinc feina que fer, no m'he de deixar res per anar-me'n a la final de València. Als que em seguiu a Twitter us aniré explicant com va el dia, ja tinc preparades dues bateries per al mòbil (digueu-me friki). I a la tornada fotos, moltes fotos.
I sobretot, sobretot ... el més important, a part de tornar vius: portar la Copa. M'he passat dies dient a la gent que anava a la final que no tornessin sense ella, ara m'ho dic a mi mateix.
Força Barça!!!!!
|
|
|
|
| ^ Som uns colors. Som una manera de fer. |
Preparats, llestos, ja. Comença el mes d'abril dels Clàssics, un mes no apte per a cardíacs. Si tot va com ha d'anar, ara està el Barça jugant el seu partit de quarts contra el Xakhtar Donetsk, ens trobarem amb quatre enfrontaments entre el Barça i el Madrid. Espanta només dir-ho.
El primer duel serà el dissabte a la Lliga, a priori el que hauria de ser el menys decisiu. Sona estrany tal com ho he dit, oi?. Un Madrid-Barça de Lliga que pot ser que no sigui decisiu per decidir qui serà el campió. Però és la visió que es pot tenir si analitzem els quatre duels que hi hauran, i és molt simple. Els vuit punts de diferència que els separa i el 5 a 0 de l'anada obliga els blancs a guanyar el partit, guanyar els altres duels de Lliga i esperar que els homes de Guardiola perdin sis punts més. No és impossible, però tant blancs com culers tenim clar que aquesta Lliga està molt molt molt a prop del Camp Nou.
Segueixo amb el duel de la Champions que com ja he comentat amb tota seguretat es donarà en semifinals, nou anys després que els Galacticos derrotaren en la mateixa eliminatòria als llavors homes de Carles Reixach. Siguem sincers, aquell Madrid era superior i tot i així el Barça va tenir les seves opcions. Ara les coses han canviat i l'afició culer té ganes d'eliminar l'etern rival. Davant de nou Mourinho que ja sap que és deixar a la cuneta als culers en unes semifinals, molt bé que ens recordem. Igual que es pot dir que a un partit pot passar de tot també cal tenir clar que amb el portuguès davant les semifinals poden ser molt llargues.
I la Copa, anem a la Copa. Tots hem volgut anar a Mestalla però només uns afortunats estaran allà. Altres com jo haurem d'animar davant del televisor. I és que viure una final és una mica diferent, no té res a veure amb un partit normal. Et desplaces a una altra ciutat i l'ambient és sempre de festa, esperem que el dia 20 sigui així perquè massa s'ha escalfat l'ambient amb portades de diaris que millor ni comentar.
I com en tot gran esdeveniment doncs es fan productes per recordar aquest dia a València el 20 d'abril de 2011. En Nike ho han fet enviant un missatge d'aquests que calen: Som uns colors. Som una manera de fer. M'ha agradat, com al seu dia ho va fer amb el "Tot guanyat, tot per guanya" o "No vaig pensar en una temporada, penseu en la història". Som uns colors, vagis on vagis el blaugrana es relaciona sempre amb el Barça. I som una manera de fer, una manera molt nostra, sobretot des que es va posar per davant una filosofia de pedrera i de futbol d'atac i d'espectacle que és la clau del millor equip de la història.
A la Nike Store del passeig de Gràcia es faran sessions fotogràfiques els dies 16 i 20 d'abril de 15:45 a 19:45 i es podrà guanyar una samarreta signada pels jugadors, aquí us deixo la pàgina de l'esdeveniment a Facebook http://www.facebook.com/event.php?eid=184539841592125 i aquestes són les bases de participació http://www.facebook.com/note.php?note_id=204447922912557.
Sabeu una cosa? Com culer vull guanyar-ho tot, estem davant l'oportunitat històrica d'aconseguir un altre triplet i hem de ser ambiciosos. Som uns colors, som el Barça, i volem aconseguir la glòria amb el nostre estil, amb la nostra filosofia, perquè som una manera de fer.
Força Barça!!!!!
|
|
|
|
|
