| ^ Els anys del President Laporta |
En menys de dues setmanes s'acabarà el mandat que Joan Laporta va agafar fa set anys. No ha estat un president qualsevol, i els que em llegeixen i coneixen saben que mai he estat dels seus. És curiós com el president amb més títols se'n va amb la sensació que no se li vol, i això és per alguna cosa.
Ha comès molts errors, des ficar-se en política sent president fins avergonyir amb situacions com baixar els pantalons a l'aeroport, el "al loro!" i mil i una de les seves. No va saber estar a l'alçada en els moments dolents i va perdre una moció de censura de la que va sobreviure gràcies als estatuts però que, moralment, hauria d'haver servit per anar-se'n a casa seva. Tampoc han quedat molt clares coses com el tema de certs fitxatges (Keirrison i Henrique), i per no parlar del tema de Uzbekistan. I un tema personal que em va doldre molt va ser com va tractar en el seu dia als socis amb les entrades de París. Socis que van fer hores i hores de cua per a no poder tenir unes entrades que els corresponien i que el club va apartar per a compromisos, o el que és el mateix ... per amiguets. Això no es fa, fins i tot els que vam tenir la sort de viatjar estàvem dolguts.
No seguiré, no estic escrivint aquest post per putejar Laporta i menys per recordar el que ja tots sabem. Dit això, un cop ja he tret el que no m'agrada, s'ha de dir una cosa clara: Laporta es va havent presidit al millor Barça de la història. Quan va entrar ningú, ni el més optimista, pensava que en set anys es guanyarien dues Champions, quatre Lligues i que viuríem un any com el de les 6 Copes. Ningú, ni borratxos. I ho hem viscut, i el que manava era ell. Ha sabut triar els entrenadors i el mèrit d'haver tingut només dos en set anys és molt gran (sinó que l'hi preguntin al Madrid). Pocs vam ser els que vam creure en gent com Rijkaard o Guardiola, sobretot en el cas de Pep es van escriure rius de tinta dient que era una bestiesa posar de Santpedor com a màxim responsable del primer equip. L'hi diria Cruyff, l'hi diria Murtra o la portera de Núñez, no ho sé, però qui va tenir l'última paraula sobre qui dirigia el timó culer va ser ell, i escolta... se la va jugar i ben jugada. Ha estat un president amb una directiva que ha desitjat que l'equip donés espectacle, i s'ha aconseguit. I deixa un club on dóna gust anar al Camp Nou per veure jugar als Messi, Xavi, Iniesta i companyia. És de justícia dir tot això. Fa dos anys, quan hi va haver la moció de censura vaig dir que si seguia el que desitjava és que passés a la història com el president de les tres Champions. Al final són dos, però vaja dos. I és que, sigui qui sigui el president, el que guanya sempre és el Barça, i això és el que importa.
I ara arriba Sandro Rosell, un dels arquitectes del Barça que va acabar guanyant dues Lligues i una Champions amb Rijkaard. A diferència del 2003 ara es troba amb la major potència futbolística del planeta de la qual poca cosa ha de tocar. Haurà arreglar moltes coses però l'equip del futbol i la seva pedrera funcionen sols. Tant de bo aconsegueixi els èxits aconseguits per Laporta i en les pròximes eleccions puguem parlar de Rosell com el president amb més èxits esportius i, també estaria bé, com el millor president de la història. Si és així el Barça segur que és encara molt més gran.
|
|
|
|
| ^ Adéu al Trenhotel Barcelona-Cadis |
Renfe ha fet una altra de les seves, i aquesta ens fastigueja a més d'un. A partir d'aquest diumenge deixarà de circular el Trenhotel que ha estat unint durant anys a Barcelona i Cadis. El per què? "Diuen" que no surt rendible.
Jo, com ja sap una mica la gent que em segueix al web, m'he tirat mesos agafant molt aquest tren. Primer era l'antic que anava per València, després va passar a via de l'AVE i fa just un any s'estrenaven els nous trens, molt més còmodes. Molts canvis en 24 mesos, potser ha estat coincidència, no ho sé. Només sé que es van gastar un dineral en un Trenhotel gairebé de luxe perquè un any després vagin a guardar els vagons o els envien a saber on.
L'excusa de que no surt rendible. Jo no porto els comptes de Renfe ni m'interessa. Jo només sé que aquest tren és estrany el dia que no va gairebé ple, sobretot en caps de setmana, i ja ni dic quan vénen dates assenyalades. O t'espaviles o et quedes sense bitllet. És cert que hi ha dies entre setmana, com dimarts passat quan vaig fer el meu darrer viatge, on van menys vagons perquè no hi ha tanta demanda. Normal, com tampoc van plens els rodalies que circulen entre setmana a les 12 del migdia quan la gent està treballant. Però rendible, si no surt, ja no és perquè no vagi gent, ja són altres raons. I per això potser s'hauria buscar el culpable en un altre lloc i veure el perquè portar 20 vagons plens de gent no dóna diners.
Al final tot queda en una cosa: Cadis queda més incomunicada de Catalunya. Ara, si volem anar directes a la província gaditana, només podem anar en avió amb Vueling, i un vol diari (o dos, ara no sé si Iberia també fa el trajecte), no us cregueu que molt més. Jo que voleu que us digui ... no és que m'afecti de ple, que també, però Renfe ha tornat a demostrar que no sap fer les coses. Han passat de reforçar el trajecte a carregar-se'l, i tot en 12 mesos.
Esperem que algú faci alguna cosa i es torni a posar la línia. M'han comentat que l'alcaldessa de Cadis, Teófila Martínez, està fent les mil i una per aconseguir mantenir aquest Trenhotel. Pel que sembla la intenció de Renfe ja era, des de fa anys, treure'l o que només arribés a Sevilla. En canvi la intervenció de l'alcaldessa havia estat decisiva per evitar-ho. Ara, pel que sembla, els ferroviaris no estan per la tasca de baixar del burro.
I molts diran, o almenys uns quants: quines alternatives dóna Renfe? Zero. Bé sí, agafar l'AVE i des d'allà un Regional. Partint de la base del que costa l'AVE el pal a l'usuari que sempre feia aquesta ruta és considerable. I aquesta opció sempre que els horaris et serveixin, que a dia d'avui per anar en AVE de Barcelona a Sevilla només hi ha un tren a les 8:15 del matí.
Aquí ho deixo escrit, i espero que en poc temps es digui que han fet marxa enrere i que seguirà funcionant una línia que porta funcionant més anys dels que creiem. I, si els que han de fer això rendible no saben doncs que posin a d'altres, així de clar.
Renfe: cada dia més inútils i més patètics.
|
|
|
|
| ^ El FC Barcelona, col·lecció saber.es - Mercè Pujol Vila |
Aquesta és la història de com en un llibre publicat, enquadernat i amb ISBN porta fotos fetes per mi i conté la meva adreça web al costat de les pàgines de París 2006 i Roma 2009.
La cosa és simple, ni he publicat jo res i tampoc vaig a exigir a Mercedes Milà que es parli del meu llibre. Mercè Pujol, autora de "El FC Barcelona", va contactar amb mi en veure la meva pàgina web i li vaig facilitar fotografies fetes per mi per a aquesta publicació. I aquí estan, i escolta... com que fa il.lusió, no ho negaré.
El llibre és de caràcter divulgatiu per a estudiants d'espanyol. I és que, no em negareu (els merengues i periquitos potser sí), que no hi ha millor manera per aprendre un idioma que parlant del Barça. A més ve també amb un cd amb els àudios per poder escoltar el contingut al mateix temps que es va llegint.
Aquí us deixo un enllaç a un pdf amb les primeres pàgines del llibre:
http://www.sgel.es/ELE/ficheros/materiales/downloads/FC%20Barcelona_1626.pdf
En aquestes 11 primeres pàgines la meva aportació fotogràfica és present a la pàgina 11 i en totes amb el detall de les banderes blaugranes que correspon a una fotografia feta a París a la final davant l'Arsenal.
Des de davidegea.com agrair a Mercè per posar-se en contacte amb mi i poder participar en aquest projecte.
|
|
|
|
|
