^ Vídeo musical d'Esport3 dedicat al Madrid 1-3 Barça
Potser són només tres punts, però sempre diré que guanyar el Madrid és sempre alguna cosa més. Igual que per a ells quan ens guanyen a nosaltres, que ningú s'enganyi.
Aquí us deixo el vídeo musical que en el programa Hat-trick Barça del canal Esport3 van dedicar a la victòria del F,C,Barcelona al Santiago Bernabéu contra el Real Madrid el passat 10 de desembre de 2011.
Potser parlar de bany no seria el terme exacte, encara que la segona part bé s'ho val. Ens havien de ficar cinc, ens havien de donar una lliçó, tornar tot el que porten acumulat aquests anys. No era un desig, ja era una realitat. I mira per on van tornar a quedar-se amb les ganes. I ara, que hem guanyat al Bernabéu, ara que hem tornat a demostrar que som millors que el Madrid, m'enrecordo d'aquests culers que fa dues setmanes ja donaven la Lliga per perduda i criticaben de valent d'un equip que ens està regalant els millors anys de la nostra història.
I ni abans estava perduda la Lliga ni ara ja la guanyarem de carrer. Queda molt, però sí que és veritat una cosa: el cop moral el Madrid pot ser molt important. Arribaven, com l'any passat abans del 5 a 0, en el seu millor moment. Era ara quan ens havien de pintar la cara, quan el Barça semblava que no estava en el seu millor nivell. Escolta, i ni així. Han vist com de nou al seu estadi han estat derrotats pel màxim rival. Quatre victòries i dos empats des que Guardiola està d'entrenador, comptant també Champions i Supercopa. Acollonant.
La possessió que vam arribar a tenir va ser insultant. La sort que tenim d'alinear en el mig camp a Busquets, Xavi, Cesc i Iniesta és un luxe. I sense oblidar a Thiago, que estava a la banqueta. Passar de jugar amb quatre defenses a tres, amb Busquets cobrint la rereguarda, va tornar boig el Madrid. Ara un per una banda, un altre per un altre... demostrant que tàcticament Guardiola li va tornar a guanyar la partida a Mourinho. Tampoc diré que el Barça va estar perfecte, hi va haver errors que podrien haver sortit cars, però sobretot en la segona part (sé que em repeteixo) la superioritat va ser claríssima.
Jugar amb Puyol i Piqué darrere, per a mi la millor decisió a nivell defensiu. L'entrada d'Alexis sacrificant a Villa, cosa que no acabava d'agradar a més d'un i que després es va demostrar que va ser encertat, i no només pel gol. Messi, que vols que digui... Però sobretot vull destacar a Valdés. Es va començar a remuntar el partit quan després del seu error va seguir traient la pilota des del darrere i no li van tremolar les cames. Si hagués començat a donar pilotades no hauríem guanyat. De vegades molts no són conscients del porteràs que tenim, i no només parant pilotes.
Gaudim aquesta victòria, que bé s'ho mereix. Diran que només són tres punts, però tots sabem que no és així. El Madrid tenia l'oportunitat de donar una estocada a la Lliga i en canvi es troba que el Barça està més viu del que pensaven. Si s'arriben a emportar el partit qualsevol els aguantaria aquests dies.
I sobretot, una nova lliçó que hem d'aprendre tots els culers. No caiguem mai, encara que siguem més superiors, en prèvies abans del partit dient que anem a ficar cinc, chorreos i companyia. En èpoques passades, el que passa és que ara pocs se'n recorden, anàvem d'aquest pal. Com mai més espero escoltar o llegir a la gent renegar del seu Barça, que això si que no té perdó.
^ La sort i el problema de tenir aquest gran planter del Barça
Els poc més de 37.000 culers que vam anar l'altra nit a veure el partit de Champions contra el Bate Borisov vam sortir encantats del Camp Nou. A més d'un ens va costar arrencar per anar a veure un partit ja intranscendent, i sincerament si m'arribo a quedar a casa m'hauria donat ràbia.
Davant l'equip bielorús vam viure una cosa que omple d'orgull al barcelonisme. Veure un Barça ple de jugadors del planter, la majoria encara amb fitxa del B, i que es goleji un equip de Champions és una cosa impressionant. És cert que el Bate no és el Milan de Van Basten, però que amb els suplents dels suplents fiquis quatre gols en la màxima competició continental és una passada. No només ficar quatre gols, també fer un gran futbol.
I aquí és on jo poso el fre de mà i trec un "però" a aquesta gran pedrera que tenim. I és molt simple, i ja ho hem viscut aquest estiu amb Oriol Romeu que va haver de marxar al Chelsea quan en una altra època hauria pujat al primer equip d'una tirada. No tots poden pujar, no hi ha lloc per a tots, i abans o després s'haurà de traspassar a més d'un perquè la Segona A se'ls quedarà petita. Vendes amb opció a recompra, cessions ... però hauran d'anar a altres equips a demostrar que sí que tenen lloc al Barça o directament han guanyar-se la vida lluny del Camp Nou perquè aquí no pot ser.
I farà mal, perquè mai bufa el vent a gust de tothom i el que uns veuran bé altres ho qualificaran com un gran error. I potser, segons com es miri, uns i altres tindran raó en aquest moment i només el temps dirà si el que es va decidir va ser encertat. Cuenca és un exemple. Fa un any Luis Enrique no tenia lloc per a ell, es va haver d'anar al Sabadell i a la seva tornada Pep Guardiola ha cregut en el jugador de Reus. Gran error de l'asturià? No ho crec, va haver de prendre una decisió i per davant hi havien altres jugadors. Ha tornat, cosa que no tothom pot fer, i ha tingut la sort de demostrar que és vàlid per al primer equip.
Tampoc hem de caure en la temptació de voler treure'ns a gent del primer equip per ficar als del B. Paciència, com diu un que jo em sé, s'ha de fer "a foc lent" i sense presses. Molts semblaven els millors defenses, centrecampistes i davanters de la història i no han estat res. Busqueu, per exemple, a Mario Rosas. Era el crac de la generació de Xavi, i jo que els vaig arribar a veure en juvenils puc donar fe. Els dos van ser convocats per primera vegada en un partit de Champions, ja intranscendent, contra el Newcastle el 1997. El malagueny va arribar a debutar en l'últim partit de Lliga i després va ser un dels destacats del Gamper del 1998. A dia d'avui, Xavi pot ser Pilota d'Or i en canvi Mario ha passat pel futbol amb més pena que glòria.
Doncs això. Gaudim, que igual que el del Barça de Guardiola és històric el del planter també ho és. Però toca estar mentalitzats que més d'un dels que dimarts ens van delectar potser no facin carrera al Camp Nou, encara que ara ens sembli mentida.
