| ^ Fins sempre Bobby |
S'ha anat un cavaller, un home que es mereix de veritat aquesta definició. Sempre tenia un somriure a la boca, fins i tot en els pitjors moments ja fossin esportius o de salut. Va estar poc temps a la nostra terra, a casa nostra, però es va guanyar el cor de tots els culers. Se'l va guanyar, i això que al principi no se li va tractar gens bé.
Bobby Robson va arribar al Camp Nou en el moment més difícil que podia arribar un tècnic a la banqueta blaugrana. Havia de substituir Cruyff en un moment on el barcelonisme es dividia entre cruyffistes i nuñistes. El seu futbol no era el que s'havia vist fins el moment, era simplement d'una altra escola. Una victòria sense brillantor era criticada, un empat molt criticat, una derrota doncs... imagineu-vos. La majoria, i en ella m'incloc, no teníem ganes de veure'l dirigir al Barça, ens semblava que el que ens oferia no era digne d'un club que havia adoptat el futbol d'atac com a identitat pròpia. Només el gran Ronaldo feia que aquest futbol conservador fos vist d'una manera diferent.
I vam ser injustos, i vam saber rectificar-ne molts, i entre ells em torno a incloure. Pot ser que el que vèiem moltes vegades no era el que desitjàvem, personalment no era la meva forma de veure aquest esport, però no es pot negar que Sir Bobby treballava pel Barça tot el bé que es podia fer. Aquest home, fent memòria a molts, va aconseguir tres títols en la seva única temporada com a tècnic (Copa, Recopa i Supercopa) i li va faltar poc per aconseguir també la Lliga. Amb més suport de l'afició i sobretot de la premsa es podria haver aconseguit tot el jugat.
I remarco el tema premsa. Aquests dies tots els diaris parlen meravelles del tècnic anglès, si tiréssim d'hemeroteca veuríem que els mateixos que ara diuen trobar-lo a faltar mai van demanar perdó ni van rectificar una coma de la merda que li van tirar. Hi havia fronts que ho feien per a així desgastar el president Núñez, era el cap de turc per carregar contra la llotja, i així van estar mesos i mesos. Aquesta merda va influir a molts, ens va influir, i vam ser injustos. Com ja he dit molts vam saber rectificar, vam demanar perdó, i vam donar i donem les gràcies a Bobby per tot el que va fer pel nostre club.
Bobby Robson va lluitar més de 17 anys contra un càncer. Va guanyar 4 batalles però en la cinquena no va poder guanyar. Però el càncer no va guanyar la guerra, se'l va portar però Sir Bobby va saber arribar als seus últims dies sent conscient del que li esperava i agraint el que s'havia divertit en aquesta vida. Va acceptar el seu final, es va poder anar acomiadant dels seus i arribat a la seva fi va poder descansar en pau. Va guanyar la guerra al càncer ja que la malaltia no va poder amargar-li el final.
Descansa míster, mai no moriràs perquè el teu record serà immortal, ets i seràs una llegenda al món del futbol mundial. Sempre et recordarem amb aquest somriure que tenies i per aquesta passió amb què vivies el futbol, la passió de la teva vida. Fins sempre. |
|
|
|
| ^ Adéu Eto'o, mai t'oblidarem |
Han passat un parell de dies des que es va fer oficial que Samuel Eto'o era nou jugador de l'Inter de Milà. El cas Eto'o ha estat el culebró de l'estiu al costat de la recerca del seu substitut que serà Zlatan Ibrahimovic. Es va un gran i ve un altre.
No s'han fet bé les coses amb Samu. En la meva opinió la situació no era gens fàcil, no hi ha dubte, però el tacte no ha estat el correcte. No es pot estar sortint per televisió, ràdio o als diaris dient que ha de marxar, que té grans ofertes. Estem parlant d'un home que ha marcat en cinc anys 130 gols, sense oblidar que en aquest temps ha patit dues greus lesions que sinó hauria marcat molts més. Es mereixia un respecte abans que res, amb aquesta forma de fer les coses es va tornar a demostrar que a Can Barça costa que un jugador surti per la porta gran.
Pot ser que la sortida fos el millor, això és un altre tema. Com ja he dit la situació no era la millor: acabava en un any contracte amb 29 anys en aquell moment, desitjava el contracte de la seva vida i aquí anava a demanar ser el millor pagat de carrer. Si mirem que encara tremola més d'un quan recorda el que va passar en el seu dia a Vilafranca, doncs, a pocs els agradava la idea de seguir veient-lo de blaugrana. D'acord, posem que és el millor que es vagi, però no quedant com uns desagraïts.
I és que Samuel Eto'o ha estat el obrellaunes en els partits difícils, el que pressionava el primer des de dalt, l'home que ha marcat en les dues finals de Champions que hem guanyat, el que sempre volia jugar. Pot ser que sigui un boig, però ho donava tot per la samarreta del Barça.
Els que som agraïts sempre el portarem al cor. Espero que no se li creuin els cables i acabi un dia de blanc, faría mal la veritat. El temps ho posarà més encara al seu lloc, quan el davanter de torn que tinguem no sigui tan bo recordarem que abans vam tenir davanters com Romario, Ronaldo, ... o Eto'o, i direm que tant de bo hi hagués un "chacal" com és ell.
Diuen que bona part de culpa que marxi és de Pep. No sé, Guardiola és molt intel·ligent i alguna cosa ha d'haver perquè prescindeixi d'un home que et marca 36 gols en l'última campanya quan un any abans ja se'l buscava equip. Diuen que el món és de valents, dels que van un o dos passos per davant, i en la banqueta tenim un home així, i això m'agrada. Tots ens equivoquem, potser Guardiola s'estigui equivocant, però pot ser que no ... el temps li donarà o no la raó.
Ara parlem del present i del futur. Es va un monstre però ve un altre que és ni més ni menys que Ibrahimovic. Quan es va començar amb la possible sortida de Samuel la primera opció dels que ens agrada el futbol de veritat era el suec. Tècnic, amb classe, un killer, amb mobilitat ... li falta la pressió del camerunès però té totes les qualitats per ser millor. Quan semblava que ja era impossible portar-lo va aparèixer la notícia i en una setmana llarga es va tancar l'acord. Surt car, però és el substitut ideal. Portar a Villa era fitxar a un altre gran però saben els que em coneixen de veritat que entre l'asturià i Zlata em quedo amb el darrer.
Demà arriba Ibrahimovic a Barcelona, passat serà presentat. Arriba al Barça Tricampió on haurà de fer oblidar Eto'o. No ho té fàcil, no sabem si ho superarà o no. El que està clar és que gaudirem d'aquest jugador, d'això no tinc cap dubte.
Gràcies Samu per tot, sort a Itàlia però no a Europa perquè allà pot ser que ens trobem. Gràcies per aquests gols que ens han fet tan feliços. |
|
|
|
| ^ Va per tu, Pep |
Volia un record en forma de samarreta del que ha estat aquest any històric. Tinc la de Nike que van portar els jugadors el dia de la celebració de la Champions, que per cert ahir vaig estrenar, però volia tenir l'oficial de la temporada. Tinc samarretes d'anteriors temporades, des de la primera que vaig tenir de petit passant per les de Kappa a la del Centenari o acabant en la de Belletti i Ronaldinho de l'any de París, i quedava ara la de l'any del Triplet.
Després de guanyar la Champions de París vaig decidir que aquesta samarreta havia de portar el nom de Belletti. Igual que la primera Copa d'Europa la recordem pel gol de Koeman la segona és pel gol del lateral brasiler que certificava la remuntada. Però aquest any era diferent.
El nom que havia d'anar era el d'Iniesta. No va marcar a la final però tots sabem que aquesta Champions la recordarem sobretot pel seu gol. Però la veritat... no hauria estat del tot just, i no és que l'Andrés no s'ho mereixi. Aquesta vegada el nom no anava a ser un jugador, ni tampoc cap inscripció com "Tricampions" o alguna cosa per l'estil. Aquesta samarreta havia d'anar dedicada a l'home que ha canviat tot, que ens ha donat el millor joc i ens ha fet tocar la glòria. Aquest home és Pep Guardiola, el verdader crack d'aquest equip.
Portar el seu nom i el número 4 que va tenir com a jugador és un homenatge personal a aquest entrenador que va arribar amb humilitat i que després de guanyar-lo tot el seu primer any continua sent igual. Ara comença la nova temporada, sap que tot el que s'ha fet queda enrere i que ara toca tornar a treballar dur per tornar a ser campions.
Serà un orgull molt gran anar al Camp Nou tots els partits amb aquesta samarreta a animar al meu equip i lluint el nom del crack del F.C.Barcelona. |
|
|
|
|
