| ^ Final de Roma: les promeses estan per complir-les |
... I així ha estat, de moment una de les que vaig fer al seu dia. Molts com jo segurament que abans de la gran final davant del Manchester United van prometre que si el Barça guanyava faria alguna cosa en concret, visitaria alguna Verge, es raparia el cabell... jo, entre algunes vaig dir que em treia la barba que porto des de fa gairebé 6 anys. Només una vegada en aquest temps me l'havia tret, va durar el que va costar que tornés a créixer.
L'1 de juny ha estat el dia elegit per a això. Pensava que em veuria més extrany però no ha estat així, això si... estic tan acostumat a ser vist a mi pèl a la cara que no acabo de ser jo mateix. No sé si tal com torni a créixer me la deixi o estigui un temps sense barba ni barbeta (l'altra varietat que he tingut en aquests anys), però tornaré a deixar-me la barba abans o després, d'això estic segur. El que està clar és que hi haurà opinions per a tots els gustos.
Tornaré a treure-me-la en un futur? Pot ser que en la pròxima aposta o promesa, serà per la pròxima Champions? No estaria malament, la final a l'any que ve és a Madrid. |
|
|
|
| ^ El vídeo amb el que es va començar a guanyar la final |
Pep Guardiola és un geni, un fenomen, crec que pocs pensen el contrari a dia d'avui. Per la seva manera de ser, per la seva forma de veure el futbol, pel tracte cap a tot allò que envolta el Barça i més enllà .. s'ha guanyat el respecte de tots els culers i fins i tot de tots els rivals. Però encara amb tot això molts no érem conscients que era més geni del que pensàvem ...
Pep sabia de la importància de la final, per ell no valia això que ja s'havien guanyat dos títols i que passés el que passés ja la temporada era excel·lent. No, el Barça només tenia dues Champions i no es podia permetre el luxe de deixar escapar la tercera en el millor any que es recorda a Can Barça. S'havia de guanyar com fos i la motivació era molt important.
Crec que a ningú se l'hauria passat pel cap alguna cosa com el vídeo que veureu a continuació. Amb imatges de la pel·lícula de Gladiator es va fer un muntatge on sortien tots els jugadors del Barça per posar les piles al màxim abans de jugar la final. El vídeo no el van veure ni en el hotel ni a Barcelona abans de marxar a Roma. Ho van veure just després d'escalfar a la gespa de l'Olímpic de Roma. Diuen que a més d'un li va caure alguna llàgrima i que a tots els va arribar molt endins. No s'havia xiulat l'inici del partit però Pep ja havia marcat el primer gol.
Gràcies Pep, mai ens cansarem d'agrair tot el que ens has donat en aquest gran any. Ets el veritable crack d'aquest equip. GRÀCIES!
|
|
|
|
| ^ Final de Roma: La gran mentida de les entrades nominals |
Molt s'ha arribat a escriure sobre les entrades de Roma. La polèmica va començar quan es va dir que només els agraciats en el sorteig els correspondria aquesta entrada, no es podria cedir a cap altra persona. Després la cosa va canviar, entre socis es podien cedir les entrades o entre familiars. En el primer dels casos s'havia d'omplir un formulari per Internet, en el segon anar a l'Oficina d'Atenció al Barcelonista (OAB) i demostrar el parentiu.
Molts vam ser els que gràcies a aquestes últimes mesures vam poder anar a Roma. Molts també van aprofitar per fer-se socis i així poder accedir a una entrada. I paral·lelament els revendes feien seu negoci habitual avisant que aquestes mesures de les que tant parlaven no eren tals. I mira per on tenien raó, us explico com va ser l'experiència.
Arribem a l'Estadi Olímpic, faltaria una hora i mitja per iniciar el partit. Per evitar aglomeracions vam decidir anar entrant i així ja estar tranquils en la nostra localitat i així ja anar vivint l'ambient des del primer moment. A la cua la gent avisava que feien treure el DNI, semblava que el control era cert i per això la lentitud amb la que s'anava passant al recinte. Llavors va tocar el meu torn ...
Un empleat de l'organització em demana l'entrada, jo la hi ensenyo i immediatament em demana la identificació. Jo ja m'imaginava el meu nom en una pantalla, pantalla que no veia però imaginava que estaria allà, amb les dades de l'entrada que confirmaven que aquesta localitat era la meva. Però no, sembla ser que els que demanaven les entrades no eren humans, eren ciborgs o quelcom per l'estil perquè sense fer res miraven entrada i DNI durant uns cinc segons i ja deixaven passar. Jo, que m'havia mirat la meva desitjat passi l'estadi tantes vegades vaig haver de mirar una altra vegada per veure on nassos hi havia alguna cosa que ho relacionava amb el meu document d'identitat. Res, no hi havia res, el que els tocava fer era el "paripé".
El per què del famós xip? Molt fàcil. Al Camp Nou, com en la majoria dels estadis, es passa mitjançant codi de barres. A l'Olímpic de Roma no, allà és amb el xip. Ha de ser també que en els mitjans de transport s'usa així perquè amb l'entrada es podia un moure per Roma en transport públic sense problemes. Doncs això ... que ens van "embaucar" com diria el Laporta.
Del control de seguretat ja us explicaré en un altre article com va ser el registre i escorcoll, no sé si anàvem al futbol o a la guerra. Total, al final havien bengales com sempre ... Però tornant a les entrades, com la forma de procedir era tan lenta es van trobar que faltaven pocs minuts i hi havia molta cua per entrar. Solució? Guardeu el D.N.I. que hi ha pressa. Ah! i de control de bosses i motxilles ja lo just, i els escorcolls ja oblidats per complet.
Així va ser la cosa, no he llegit res sobre això en diaris (tampoc he tingut molt de temps) però estaria bé que es expliqués bé. A mi una cosa no em quadrada quan vaig omplir el formulari, us explico. Jo tenia tres entrades: una per el meu pare, una altra per un amic de Canàries i l'altra per a mi. Quan les vam recollir en cap banda posava que soci corresponia, quan dic això em refereixo als socis amics nostres a qui els havia tocat. Res. Jo vaig arribar i vaig anar al famós formulari i vaig fer el canvi de nom que requeria al club. Alguna cosa em diu que arribo a posar les dades de l'entrada que m'haguessin passat pel cap i no hauria passat res. Però clar, jo no me la jugo amb una cosa tant seriosa, ni jo ni molts que haurien anat a Roma però que no volien veure fora del recinte per culpa del famós control.
Com he dit abans: ens "embaucaren" ben "embaucats". |
|
|
|
|
