Han passat quatre dies des de la final de Roma. En aquests dies ha estat un no parar, des del retorn amb avió, els dies laborals en què he anat de cul, el viatge al Puerto... he dormit poc i descansat menys, però ha valgut la pena, ha valgut molt la pena. El viscut fa tres anys enrere a París l'he tornat a viure, aquesta vegada a la capital italiana.
Podria definir el meu viatge Roma amb un "Veni, vidi, vici". Vam arribar tard, els vols es van retardar i entre una cosa i l'altra es van fer les 16:30 i sense menjar. Vam anar a degustar-ne una carbonara deliciosa amb una carn boníssima però ja no vam poder veure res de la ciutat i vam decidir anar directes a l'estadi Olímpic. L'important era la final, veure el gran duel del Barça davant del Manchester United, vam anar a veure guanyar la tercera Copa d'Europa i així va ser. Vam arribar, vam veure i vam vèncer, el Museu del Barça anava a rebre un nou membre, el més desitjat.
Controls de seguretat dels que ja parlaré a pròxims articles, el famós control nominal que no va ser tal, l'arribada a l'estadi, els moments previs... faltava poc pel gran moment. Primer l'escalfament a la gespa on disputen els seus partits la Roma i la Lazio i després la cerimònia inaugural de la final, prolegòmens al moment important de la final. Faltava poc per a les 20:45, els jugadors eren al camp.
Un principi de partit on els anglesos ens van tenir tancats en el nostre camp, el gol d'Eto'o que obria la llauna i posava de cara la final pels blaugrana, una segona part on vam poder sentenciar però que entre Xavi i Messi van acabar aconseguint amb un gol de cap del més baixet. Guanyava el millor, guanyava l'equip que més s'ho havia merescut tot l'any. El Barça, el nostre Barça, guanyava la tercera Champions i el tercer títol de la present temporada.
No m'enrotllaré gaire ara, per a això ja hi haurà temps en el web que penso fer sobre aquest 27 de maig tan històric. Si si, com a París, trigaré uns dies però la tindré l'abans possible amb la crònica de la final, els articles del bloc sobre aquesta gran jornada, les fotos que vaig fer a Roma, les fotos de partit i de les anteriors eliminatòries... i segur que més coses, ja se m'aniran ocorrent. Un moment així mereix això i més.
Sóc l'home més feliç del món, un sentiment compartit per molts culers. I tot això el devem sobretot a Pep Guardiola, l'home que ens ha tornat la il·lusió, ha fet jugar a aquest equip com mai no ha jugat ningú i ens ha fet campions de tot. El triplet, la triple corona, el trèvol... només el Celtic, el PSV i el Manchester United ho havien aconseguit abans. Tant de bo Pep es quedi molts anys, amb ell segur que aconseguirem moltes més nits com les viscudes aquest any sent aquests tres títols el principi del millor cicle de la nostra història.
Som campions d'Europa!!! VISCA EL BARÇA!!! VISCA CATALUNYA!!!
Això és un no parar, no acabem de celebrar una cosa que ens fiquem en una altra. Vam començar el mes amb la golejada en el Bernabéu, vam seguir amb l'orgàsmic gol d'Iniesta davant del Chelsea que ens donava el pas a la finalíssima de Roma, aconseguíem el primer títol guanyant la Copa a l'Atlhelic Club de Bilbao i ahir a la nit vam guanyar, per fi, la Lliga anhelada que ens mereixíem des de feia mesos. Va ser sense jugar gràcies a la derrota del Madrid en el Madrigal davant del Vila-real. La forma és el de menys, hauria d'haver estat la setmana anterior a casa precisament davant dels de Castelló però no va poder ser. Ara ja podem dir al 100% que tenim el títol de Lliga a la butxaca.
Com deia ja portem quatre celebracions, dos les he viscut a Canaletes i les altres dues a El Puerto de Santa María. Dos en un costat, dos en un altre, ara queda posar la cirereta del pastís, el colofó final o digueu com vulguis i aconseguir, aquesta vegada a Roma, la tercera Champions. I és que ara només tinc això al cap, jo i tots els culers. Som i serem molt feliços aquest any amb Champions o sense, però volem aquesta Copa d'Europa perquè ens la mereixem, volem tornar a sentir el que vam viure avui fa just tres anys a París a la final davant de l'Arsenal. Una altra vegada en una gran capital europea, davant d'un rival anglès, ja sent campions de Lliga. S'ha de repetir la història.
Gràcies per aquesta dinovena Lliga, gràcies per la vint-i-cinquena Copa. Gràcies per estar de nou a la final de la Champions, tant de bo el 27 us donem les gràcies per la nostra tercera Copa d'Europa.
