Històric el viscut la passada tard nit, crec que no som conscients encara del que acabem de gaudir els culers. Molts hem sentit parlar de la nit màgica d'un 17 de febrer del 74 quan el Barça de Cruyff va guanyar 0-5 en el Bernabéu. Allò l'hem anat recordant dècades després com si fos ahir, els que ho van viure ho han explicat sempre que se'ls omplia la boca només de pensar-lo i els que hem vingut després ho tenim com un moment històric del nostre Barça. Molts no són conscients però allò del 2 de maig de 2009 és una cosa històrica que explicarem a les futures generacions com aquella humiliació que vam donar al Madrid al seu propi estadi.
Jo aquesta vegada no estava a Barcelona, va coincidir que vaig baixar a El Puerto però no per això no l'anava a viure com ho faig a la meva terra. En un ambient meitat merengues meitat culers vaig viure un dels dies més feliços de la meva vida. I és que van ser-hi 6 però podrien haver estat molt més. Vaig cridar els gols com si fos al Camp Nou, fins i tot com els hauria cridat en el mateix Santiago Bernabéu (a la grada blaugrana, és clar), vaig patir com a bon seguidor blaugrana i vaig poder comprovar que la gent al sud són més tranquils pel que es notava la meva presència més. Com nota dir que, en un lloc que no em coneixia ningú, molts van venir a felicitar-me per la victòria, la vaig "liar parda" com diria aquella jejeje. I és que en els gols d'Henry, Messi, Puyol (quin gran moment quan va besar la Senyera) i Piqué saltava com un boig davant de tanta felicitat.
I és que sóc feliç, molt feliç, veig les imatges del partit i se'm posa la pell de gallina, veig com es va celebrar a Canaletes i a El Prat i recordo aquelles jornades quan jo he anat a ambdós llocs a celebrar que el nostre Barça era campió. Encara no ho som, però ja tenim agafada la Lliga i només queda aixecar-la. Pot ser que sigui el diumenge, pot ser que a l'altra setmana, no ho sé... però queda poc.
Miro enrere i recordo que un 3 de maig de fa 3 anys vam guanyar la nostra última Lliga. Va ser a Vigo, el València va perdre davant del Mallorca i nosaltres guanyarem al Celta amb gol d'Eto'o. Va ser un dimecres, el mateix dia que vaig aconseguir les entrades per a París en el RACC. Va ser el 3 de maig, 3 anys menys un dia després els homes de Pep Guardiola van escriure una pàgina d'or de la que es faran llibres, DVD, pòsters, pins... de tot, serà inoblidable. Gràcies, gràcies a aquesta plantilla per fer-nos tan feliços, per regalar-nos el futbol més espectacular de la història, per golejar l'etern rival i fer-los menjar el canguelo, el villarato, la madriditis i la mare que els va parir. Molta merda ens hem hagut d'empassar, moltes ximpleries hem hagut de sentir. Al final s'ha posat tot al seu lloc i gent com el Roncero, antibarcelonista i malalt madridista, ha felicitat el Barça com el millor equip que hi ha. I un no s'ha d'oblidar de Manu Sánchez, que seriós estava, tantes ximpleries dites amb aquest somriure cínic que s'ha hagut de menjar amb patates.
Ara queda rematar, i hem de continuar amb la nostra forma de ser, ara ve una dura semifinal davant del Chelsea en la que pot passar de tot, queda una final davant de l'Athletic Club on els lleons lluitaran com mai per aquest títol anhelat. S'ha que continuar partit a partit, amb les mateixes ganes fins al final, en cas de seguir així encara serà més històric. Però passi el que passi aquest any és inoblidable, i dono de nou gràcies a aquesta plantilla encapçalada per Guardiola que ha fet possible nits com la d'aquest dissabte en el Bernabéu.
Ja falta menys. El 7 de juny a l'Estadi Olímpic Lluís Companys de Barcelona tinc una cita amb un dels millors concerts als que es pot assistir. AC/DC torna després del gran recital donat el passat 31 de març al Sant Jordi. Esperant aquell dia vaig escalfant motors veient el que em espera amb vídeos com a l'adjunt que hi ha a continuació.
Salut i Rock'n'Roll!!!
One hot angel
One cool devil
Your mind on the fantasy
Livin on the ecstasy
Give it all, give it,
Give it what you got
Come on give it all a lot
Pick it up move it
Give it to the spot
Your mind on fantasy
Livin on ecstasy
Runaway Train
(Running right off the track)
Runaway Train
(Running right off the track)
Runaway Train
(Running right off the track)
Yeah the Runaway Train
(Running right off the track)
One hot ringing bell
Old school rebel
A chance for the revelry ,jam it up the agency
Shake it, take it
Take it to the spot
You know she make it really hot
Get it on, get it up
Come on give it all you got
Your mind on fantasy
Livin on the ecstasy
Runaway Train
(Running right off the track)
Yeah the Runaway Train yeah
(Running right off the track) Letra de Rock n' roll train - Ac Dc - sitiodeletras.com
On the Runaway Train
(Running right off the track)
Runaway Train
(Running right off the track)
(Angus Guitar Solo)
One hot southern belle
Son of a devil
A school boy spelling bee
A school girl aint a fantasy
One hot ringing bell
Old school rebel
depend on the revelry
dialing up the agency
Shake it, take it
Take it to the spot
You know
She make it really hot Yeah
Get it on, get it up
Come on give it what you got
You must of sensed she liked it
Runaway Train
(Running right off the track)
She's coming off the track
Runaway Train
(Running right off the track)
Get it on, get it up
Come on give it all you got
Runaway Train
(Running right off the track)
Runaway Train
(Running right off the track)
^ El 15 de maig arriba la pel·lícula d'Àngels i Dimonis
Em va agradar molt el llibre, fins i tot més que El Codi Da Vinci, ara espero poder dir el mateix de la pel·lícula. El "best seller" de Dan Brown pren vida a la gran pantalla de nou amb Tom Hanks en el paper de Robert Langdon. Jo no sé a vosaltres però a mi la versió cinematogràfica de El Codi Da Vinci em va saber a poc, això de menjar-se una part tan gran del llibre em va desconcertar bastant. Puc entendre-ho, en part, pel tema de la durada de la pel·lícula i tot això però és extrany que no hi hagi hagut una versió estesa amb tots els esdeveniments narrats en el llibre.
Ara amb Àngels i Dimonis el repte és major. Tot passa en el Vaticà i serà interessant veure com se les han enginyat per recrear tots els llocs de la Santa Seu. Si la pel·lícula respecta el que succeeix en el llibre llavors serà un èxit. Si es torna a menjar un bon munt de fulles ens trobarem amb el comentari típic de "prefereixo el llibre a la pel·lícula".
