| ^ Promeses incomplertes |
|
Em va fer gràcia trobar al meu portàtil aquesta imatge amb la promesa de Zapatero sobre l'Estatut, avui fa 5 anys. Ho deixo aquí com una cosa anecdòtica, una cosa que serveix per posar cadascú al seu lloc, en aquest cas en el dels mentiders. |
|
|
|
| ^ Escrivint sense paraules |
Article de Miguel Rico a Mundo Deportivo - 22 d'octubre de 2008.
A la primera es va quedar, a la segona s'ha anat. Lògic. Ricard era tan i tan bo, que semblava no ser d'aquest món. I com no ho era, ja està a l'altre. Avui l'acomiadem sense saber com dir-li quant el trobarem a faltar. Quant l'estem enyorant.
Maxenchs, que des del FC Barcelona ha estat definit com un gran professional i una excel·lent persona, portava set anys fora del club però no hi ha hagut manera humana de substituir-lo, perquè no hi ha recanvi per a gent com ell i, molt menys, per a amics com Ricard, que no només han pontificat en el seu àmbit professional sinó que, especialment, han deixat empremta per la seva qualitat humana.
Marcats per la benedicció de la seva companyia, estem vivint la seva immediata absència amb la impotència de qui és incapaç de trobar una paraula de consol per als seus que, enfonsats en l'aclaparadora solitud, tracten de seguir endavant entre abraçades, sanglots, llàgrimes i una al·luvió d'elogis que va merèixer en vida i que alguns només han sabut trobar a la seva mort.
Joan Laporta, que va baixar de l'avió que portava al Barça a Basilea per acudir a la capella ardent d'aquest barcelonista exemplar, va demostrar amb el gest un grau de sensibilitat commovedor. La pena és que no el tingués, també tot just prendre possessió del seu càrrec, quan la directiva que ell presidia va prendre la temerària decisió de cessar Ricard Maxenchs.
Un arravatament, aquell, més propi de la depuració que del lògic canvi de model. Un immens error que el FC Barcelona ha pagat durant anys i que continuarà pagant perquè Ricard, com el Barça, és, era, únic. No n'hi haurà cap altre com ell. Ni aquí ni a la MLS.
No és moment, tanmateix, en cas de deixar-se portar per la bilis de la rancúnia i del retret. Entre altres coses perquè qui havia de perdonar ja va perdonar i perquè el propi Ricard, amb aquesta admirable discreció amb la que va viure i va morir, ja ens havia advertit, més d'una vegada, que tota aquella història era un punt i a part. Un pas més en el caminar de qui s'ha anat tractant de fer més fàcil la vida als altres. Un periodista fora de sèrie que sempre va procurar que els seus companys, nosaltres, gaudíssim d'un ofici meravellós.
Però clar, en l'ofici -qui va dir meravellós?- arriben dies com avui en què és impossible gaudir de la professió. Tan impossible com escriure sense paraules. Tan impossible com entendre que, aquesta vegada, no és que Ricard se n'hagi anat del Barça, d'Abertis o de la Caixa. Aquesta vegada, l'amic se n'ha anat per sempre i això, ara mateix, és una punyalada al cor de tots quants l'estimarem sempre.
|
|
|
|
| ^ Feixisme a Youtube |
Qui no coneix Youtube? A dia d'avui tothom hem passat per allà per veure vídeos o pujar-los. Com molts ja sabeu m'havia creat un canal propi per anar pujant vídeos, des de coses entre amics passant per gravacions a partits del Barça ja fos en futbol, bàsquet o hoquei patins.
Però sembla ser que pujar certes coses és pecat, i quan dic això no em refereixo a assassinats o burrades diverses, d'aquestes a mi personalment no m'ha donat per posar. Sembla ser que organismes com la UEFA o l'ACB no tenen millor cosa que fer que entrar a Youtube i buscar vídeos de menys d'un minut per demanar que els tregui perquè vulneren el copyright. Estem parlant d'enregistraments propis sense ànim de lucre, que no han estat extretes d'altres que hagin fet l'esmentat vídeo. Doncs aquests enregistraments fets per mi han estat retirats, dos del partit Barça-Sporting de Lisboa, 2 de partits del Barça-TAU i un del Barça-Penya. Conseqüència: compte suspès, o el que és el mateix compte esborrat.
Quan t'envien el correu d'eliminació del vídeo en qüestió et donen la possibilitat de posar-te en contacte el servei de suport Tècnic per apel·lar, apel·lació contestada breument dient en poques paraules que no tinc res a fer. Ara a l'última reclamació feta per la suspensió del compte m'han dit directament que els comptes suspesos no es poden ja recuperar, és a dir que sense poder defensar-me directament m'han sentenciat.
Lamentable. Si naveguem per Youtube continuarem veient vídeos de partits de la Champions o de bàsquet, hi ha vídeos a porrons i per sort no s'esborren. Si han de perseguir tot això és per posar-se a plorar de pena. El que em fa més mal és que hi havia més de 100 vídeos que m'he treballat per compartir i ara això se n'ha anat al carall. S'ha destruït tota la feina fet però ja serà en un altre portal on pujaré de nou els meus vídeos, el que està clar que a Youtube no serà.
Amb això vull avisar la gent que millor se'n vagi a llocs com Yatv.com o Tu.tv, potser passa el mateix o és pitjor però primer s'haurà de provar. Hi ha més llocs però ara no els recordo, si sabeu d'altres ho comenteu en aquest bloc per deixar constància.
Boicot a Youtube? Per la meva part clar que ho faré, passo d'aquesta gent. Està clar que segur que abans o després entro perquè m'envien un vídeo que val la pena, el que està clar és que serà una cosa molt poc habitual. I està clar que enllaçar vídeos al meu web ni de bona, no donaré aquest gust a aquesta gent.
Ja veieu com està el pati, amb el poc que costava un correu dient de retirar el vídeo en qüestió i punt, que estem parlant d'enregistraments de "poca monta" que no fan mal a ningú... penós, lamentable i trist. |
|
|
|
|
