Estava cantat, el que pensava és que serien més originals. La baralla de dissabte al Camp Nou quan s'havia de xutar el penal ha estat la nova excusa de la Central Lechera per atiar a un dels nostres. Ja a Cesc li va tocar saber de que anava tot això quan "sense voler" va passejar una Estelada per Mònaco amb la consecució de la Supercopa d'Europa. L'excusa que va posar, que no se la creu ningú, va apagar una mica el foc.
Ara ha tocat treure el que suposadament li va dir a Kanouté. Anem a veure: jugador negre i de religió islàmica, per 25 pessetes ... possibles insults que poden ser atribuïts a una persona dirigint-se contra el jugador de Mali. Tic tac tic tac. No espero ni cinc segons, pel cap de tots ens han passat un parell dels fàcils. I mira per on, un va ser el seleccionat per a ser usat l'altra nit, el de "moro de mierda".
El millor la cronologia de tot això. Ho treu un bloc sevillista, li atribueixen a la Cope que l'ha reafirmat perquè al final tant uns com altres desmenteixin tal cosa. Però el mal ja està fet, en un afany de ser el primer a divulgar la notícia tot el món es fa ressò i ho afirma com si s'hagués escoltat a tot el Camp Nou. I com tota mentida repetida centenars de vegades s'acaba convertint, per a molts, en la veritat.
Vagi per davant: no tinc ni idea el que li va dir Cesc a Kanouté. No tinc ni idea, alguna cosa segur perquè en les imatges es veu a Cesc tapar-se la boca i al de Mali girar-se violentament. Però fins aquí és el que sabem. Potser li diu "moro de merda", potser. O es va enrecordar de la seva mare. O li va recordar que era calb i a ell li sobrava pèl. Poca broma, que als que se'ns veu el cartró és un tema que cou. Vés a saber. O millor dit, ells sabran. De moment encara ha de sortir algú dels que hi era afirmant tal cosa. I que quedi clar que cap insult és justificable, com tampoc ho és la reacció del jugador del Sevilla.
El millor: les raons per justificar a Kanouté. Que si és molt tranquil, que per reaccionar així havia d'haver passat alguna cosa greu. Quines coses ... No els trauria part de raó si no fos per el detall del comportament del sevillista mig minut abans, desplaçant la pilota del seu lloc en el punt de penal i col·locant-se davant per posar nerviós a Messi en clara actitud provocadora. I mira per on que tot això va ser abans de la tangana. Potser ja sabia que li anaven a insultar i ja estava perdent els papers.
Però bé, es va armar la baralla de torn i Kanouté va ser expulsat. Després tota la merda sobre els fets perquè durant el diumenge Cesc hagués de negar aquestes acusacions i que Kanouté escrivís a Twitter per tancar el tema. Diuen els implicats que es van trucar per telèfon i tan amics. Doncs això.
I aquí un altre episodi del que es va dir i ningú mai sabrà, com el "sou una banda" de Tito Vilanova a Mourinho que justificava el dit a l'ull o l'insultar a l'Islam per part de Villa a Ozil. O el "españolitos" de Piqué. O que la botifarra de Valdés era per al públic del Camp Nou. La balança sembla que sempre s'acaba decantant cap a un costat, i no el blaugrana precisament. I clar, com a Busquets en el seu dia el van enxampar les càmeres amb el "mono" a Marcelo ara val tot el que es digui dels altres. Barra lliure promulguen molts, que als del Barça toca dir-los de racistes en amunt, o que es dopen, o que paguen als àrbitres ...
Quina mandra tot això, veritat? I això que Varas va parar el penal. Però bé, a veure a qui li toca la propera vegada. Al final, el que es pensen que és desgastar a un equip en veritat es transforma en motivació. Que segueixin així, que sembla que no aprenen i a nosaltres ens va bé.
De nou escrivint per aquí, li heu de donar les gràcies al Bojan perquè per culpa seva he tornat. O cagar-se en ell per fer que torni, segons es vulgui mirar.
L'altre dia a El Convidat d'Albert Om van estar amb el de Linyola, i vaig acabar la nit de mala llet. Abans de donar-li cera i que més d'un i una la prenguin amb mi vaig a dir el que sempre havia pensat, i en bona part segueixo pensant, de Bojan. Sempre l'he defensat, fins i tot en la seva última temporada que va estar de pena. Quan han hagut xiulets he estat d'aquest sector del Camp Nou que ha contestat amb aplaudiments perquè sóc dels que no creu que xiulant s'arregli un jugador. Segueixo pensant que té gol, i molt, però que li anirà molt bé estar lluny del Camp Nou. I penso que és molt culer, no tinc cap dubte. Dic tot això perquè no he estat d'aquests que l'han posat a caldo sempre, tot el contrari. Però ara es mereix un parell de tasses, o tres.
Dit això. Culpar a Guardiola del seu fracàs és de desagraït cap a un entrenador que s'ha trencat la cara amb tot el món que criticava el joc del 9 del Barça. Tres anys, durant aquest temps Pep en roda de premsa ha defensat a Bojan, i de vegades defenses indefensables que pocs enteníem. Que no ens enganyem, que els que seguim el Barça l'hem vist i que un tio que ha sortit del planter no es mengi el camp i no vagi a totes no és normal. Va dir que anava trist a entrenar i a jugar, sense ganes ... Sense ganes? Trist? Ni que això fos un equip de després de l'escola on vas a jugar per passar l'estona i gaudir i res més. Que això és el Barça noi, que cal currar.
El que més em crida l'atenció és que va ser en acabar el partit a Wembley quan es va adonar que s'havia d'anar. Abans no? De jugar dos minuts hauria canviat alguna cosa? El millor és la palla mental que es feia, pensant que en el minut 75 la cosa ja estava feta i que podia sortir. Per Pedro? Messi? Villa? Ah, sense comptar que estem parlant d'una final de Champions i contra el Manchester United, que en el minut 75 com ell diu et fiquen un gol i et canvia tot. Sense parlar de la manca de respecte als seus companys. Tenia ell prioritat sobre la resta que també treballen en cada entrenament i s'ho curren en cada partit?. En aquest partit van entrar Keita, Puyol i Afellay. El primer, agradi més o agradi menys, és un tio que sempre compleix, treballa i ho dóna tot. A Puyol no el descobrirem ara, a part que després del calvari de la lesió mereixia de sobres jugar aquest partit encara que fossin uns minuts. I Afellay, el que sembla que no hauria d'haver entrat. Doncs l'holandès en mig any va fer més que Bojan, i no només per la jugada al Bernabéu en el primer gol de Messi. Sense comptar que també Adriano o Thiago podrien dir que ells també mereixien uns minuts de glòria aquell dia.
El gran problema de Bojan: la seva immaduresa. Em podeu dir que en l'entrevista amb Albert Om està un noi molt madur, que es sincera i tot això ... Jo, sincerament, no ho veig així. Sí, no negarem que en aquesta entrevista parla molt bé i tot això, però el que explica deixa per terra aquesta maduresa que sembla aparentar. Explicava, em va fer molta gràcia per cert, que quan no jugava anava a parlar amb Pep i no li sortien les paraules, ves que no fos que no tenia ni arguments en defensa seva. Potser hauria d'haver anat Om amb ell per sortir-li les paraules com Déu mana. Noi, si no vas saber-ho arreglar en el seu moment ara sigues un home i porta la teva marxa amb dignitat. I ho dic sent conscient que hi ha moltes coses que no sabrem, potser Guardiola et té mania (com la gent amb Cristiano, potser) o potser com no li agrada el teu joc passava de tu. O potser eres un barrut i entrenaves com el cul i per això no jugaves, potser. No ho sabem, com milions de coses que no se sabran. Que és fotut veure que amb 17 anys estaves jugant al primer equip i que ara amb 21 estàs a Roma i gent com Pedro que gairebé acaba al Portuense ara és un crack a nivell mundial i tu no.
En resum: madura Bojan. T'anirà molt bé estar a la Roma, si et donen minuts espero que els aprofitis i marques molts gols i et vagi molt bé. Espero que tinguis aquesta continuïtat que no tenies aquí per mèrits propis, que a la Roma ningú et regalarà res. Els culers no oblidarem que a la temporada 2009-10 vas ser decisiu per guanyar la Lliga i que et mereixies haver passat a la història com heroi en marcar aquell gol a l'Inter que et va ser injustament anul·lat. Tant de bo en dos anys t'arreglessis amb Guardiola i marcares 30 gols per temporada vestit de blaugrana, tant de bo. I que t'entrenessis i juguessis feliç i no trist. I que si no juguessis sabessis parlar amb el teu entrenador i no quedar-te sense paraules. I si arribés una final de Champions lluitessis per ser titular i no per jugar els minuts finals amb el partit resolt. Però si la teva tornada a Can Barça depèn de si està Guardiola o no, t'ho dic així de clar: espero que no tornis mai.
El 24 d'octubre de 1971, fa 40 anys, Pau Casals rebia a la seu de l'ONU la Medalla de la Pau. El violoncel·lista, que llavors tenia ja 94 anys, va realitzar un discurs que ja és immortal i de gran orgull per a Catalunya i per a tots els catalans.
