| ^ Les xarxes socials i la repercussió que han tingut |
Facebook, Tuenti, Twitter, Linkedin, Orkut... les xarxes socials estan a l'ordre del dia a Internet, és extrany qui no està en alguna. La gent ha passat d'estar només en el Messenger a descobrir nous horitzons de contacte on-line a la xarxa de xarxes. Alguns ho veuen com la moda del moment, una cosa que tindrà un temps de vida, i no seré jo qui digui que no és així perquè part de raó tenen però penso que el fenomen de les xarxes socials anirà més enllà.
La primera repercussió que destaco d'aquest món, en la meva experiència personal, ha estat poder trobar gent que havia perdut la pista fa anys. Excompanys de col·legis o de la feina, amics de la infantesa... la veritat és que fa gràcia saber de gent que en un moment de la vida es va deixar de tenir contacte en tirar cadascú pel seu costat. Personalment retrobar excompanys de l'EGB és del que més il·lusió m'ha fet.
A part d'aquest punt, que és important a les xarxes socials, volia aprofundir una mica a tot aquest món que avui en un moment d'inspiració he definit com un boca a boca on-line (o boca orella, com agradi més). En el passat Search Congress vaig apreciar la importància que poden tenir aquests mitjans per difondre, fidelizar usuaris, fer propaganda... dels nostres productes/webs/elquevulguis, m'explico. Qui no està apuntat a algun grup de Facebook o és fan d'algú o alguna cosa? Tots, en major o menor mesura estem agregats, ja sigui perquè ens interessa la matèria o perquè ens fa gràcia.
Traient aquests grups com el d'"Dormir 5 minuts Més" em situaré en grups de difusió i de fer conèixer als contactes/fans el que està ocorrent. Un exemple: El Terrat a Facebook i Twitter. Estar afegits al grup de la productora de Buenafuente va més lluny d'admirar al mateix Andreu, a Berto o al Follonero. Estar en el grup és llegir en el missatge personal el que estan preparant en els diferents programes, els convidats d'aquell dia, els canvis d'última hora, l'última hora del que s'està fent... i és que un simple missatge en alguna d'aquestes xarxes socials, ja sigui en forma de nick o article per dir alguna de les maneres possibles, fa arribar directament informació a aquests contactes que saps que et segueixen i els pot interessar aquests temes. O el que és el mateix: publicitat directa i gratuïta al teu públic.
Un altre exemple a Facebook (em centro tant en aquesta xarxa social com en Twitter perquè són les que més conec). Posem que tenim un blog, un web personal com en el meu cas. Al meu portal accedeix gent ja fidelizada que de tant quan hi treu el cap, o gent que arriba mitjançant cercadors, o que accedeixen per error (segur que més d'un però també val)... i l'objectiu de tot web és que arribi el major nombre de navegants. Tu ara estàs llegint aquest post i pot ser que hagis entrat perquè ets en la meva llista de contactes de Facebook o Twitter i t'ha donat per entrar. Estic fent difusió del meu article, estic fent-ho arribar d'una manera neta sense fer SPAM als correus de la gent. Amb Twitter tres quarts del mateix: poso un missatge que hi ha nou post, la gent ho veu i pot entrar-li la temptació de fer click.
Imagina que tens un negoci, ja sigui via web o de manera física (o de les dues maneres). Crear un grup i difondre'l farà que puguis fer propaganda de les últimes novetats que desitgis transmetre. Si tens venda on-line serà encara més directe el tema, per exemple: "3 x 2 en llibres durant aquesta setmana a La Casa del Libro", per posar un exemple ràpid. Un usuari afegit al teu grup fa que els teus contactes vegin que t'has afegit, els pugui entrar ganes de fer el mateix i crear un efecte en cadena favorable. Mai no s'ha d'oblidar que no es hem de fer pesats, les coses dosificades funcionen millors que un bombardeig d'informació desmesurat.
Això és un món amb moltes possibilitats, és qüestió de saber treure-hi profit. Un bon ús pot potenciar les visites en el teu web, fer publicitat directa i productiva, ampliar la teva oferta de negoci, ampliar vendes... tens una idea compatible amb les xarxes socials? No tinguis por de dur-la a terme.
I bé... ja que estem faré difusió de la meva persona a les xarxes socials, per a alguna cosa és el meu web ;-)
Facebook - Twitter - LinkedIn
|
|
|
|
| ^ Los que esperando la sentencia, se tragaron la penitencia |
Viatjar cada dos per tres a terres gaditanes comporta que un es vagi familiaritzant tant amb la cultura com amb els costums del lloc, encara que algunes coses ja les coneixia com els famosos Carnavals de Cadis. Els coneixia de veure'ls per la tele, amb els anys abans o després imagino que els gaudiré a les meves pròpies carns (i de passada em disfressaré per primera vegada a la meva vida en uns carnavals).
Una de les coses que més m'agrada és el tema de les Chirigotas, dels Coros, de les Comparsas i dels Cuartetos. Et pixes, així de clar, aquesta gent té tot l'art per fer aquestes coses. Jo us adjunto el quartet guanyador d'aquest any titulat "Los que esperando la sentencia, se tragaron la penitencia". Aquesta gent ja l'any passat va guanyar el primer premi amb l'actuació Taller de Reparaciones, esto arranca por cojones i aquest any han repetit amb aquesta recreació d'una presó.
Gaudiu-ne!
|
|
|
|
| ^ Rubianes solamente |
Articles en premsa escrita i digital, hores en televisió i ràdio, missatges i flors a la porta del Club Capitol, grups a Facebook... moltes han estat les maneres amb què la gent ha donat l'últim adéu a Pepe Rubianes i a la vegada han volgut fer un homenatge a la seva persona.
Ahir a la nit vaig entrar a Youtube, aquest canal al que vaig declarar el boicot i que ha pogut amb mi perquè sempre aconsegueix que entri allà a veure els vídeos (d'això ja parlaré en un post un altre dia). María, la meva xicota, no coneixia Rubianes i mai havia vist els seus monòlegs per la qual cosa vaig buscar vídeos del seu gran espectacle Rubianes solamente. Se'm va fer un nus a la gola en veure'l amb aquesta vitalitat que sempre tenia, amb aquest humor que tant m'agradava. Escoltant-lo em vaig adonar que el millor homenatge que se li podia fer era riure i divertir-me com si estigués en una butaca del Capitol en el seu espectacle.
Gaudiu amb el Pepe Rubianes, és el meu petit homenatge al mestre dels monòlegs.
|
|
|
|
|
