| ^ Gràcies Pepe per ser com eres |
En estat de xoc m'he quedat aquest matí al llegir la trista notícia. No sabia res, ahir vaig estar desconnectat del món i de l'única cosa que vaig tenir notícia, i tant de bo no hagués tingut tampoc, va ser del Barça. No m'ho creo, em sembla impossible. Un maleït dia d'abril de l'any passat deixaves els escenaris temporalment per a curar-te, em queda amb impotència dintre meu al seguir amb l'esperança que torni a veure les teves funcions al Capitol sabent que per desgràcia no serà així. Ahir Barcelona estava fosca, plovia després de dies sense fer-lo. Estava plorant, s'acabava d'anar part de la ciutat, i és que Pepe era patrimoni en vida d'una Ciutat Comtal on va arribar de petit procedent del seu Galícia natal.
Deies les coses com les senties, o com tu diries "com et sortia dels collons". Sí, pot ser que fossis un mal parlat però de vegades en aquesta vida cal dir les coses com són i sense embuts. No havies de ser políticament correcte, eres així i així agradava o no. No vas deixar mai a ningú indiferent i per dir les coses com tots les pensem, però pocs diuen com tu, vas tenir problemes com aquelles famoses declaracions a TV3. Es van treure de context, et van maltractar i van tractar com si haguessis matat a algú, lamentable. Mai et vas mossegar la llengua i aquella tarda en "El Club" menys encara davant els atacs continus contra la teva Catalunya. Aquell dia vas ser la veu de molts farts de tant anticatalanisme.
Però no vull que aquell moment sembli el més destacat quan vas fer molt per fer-nos gaudir i molt per posar les coses en el seu lloc. Jo vaig tenir la sort de veure't en el teatre Capitol, la teva casa durant molts anys amb l'obra "Rubianes solamente". Els que hem anat alguna vegada, molts d'ells més d'una de dues i de tres vegades, no oblidarem mai el que vam gaudir veient-te i escoltant-te. Però no només al teatre, també a la tele. Qui no et va gaudir en entrevistes amb Buenafuente? Era tot un clàssic, el dia que sorties al bo d'Andreu li pujava l'audiència com l'escuma. O aquella nit a TV3 en "Malalts de tele" en la que Toni Soler et va fer l'entrevista més llarga de la història de la televisió, no sé si van arribar a ser 12 hores o més davant la desesperació del presentador al veure que et saltaves el guió a la torera.
Pepe cap a on aniràs? cel o infern?. Anar al cel et donarà tranquil·litat, que la necessites. Però tu ets un "gamberro", et va la marxa i per a passar l'eternitat no et veig saltant de núvol en núvol amb els angelets en pilotes. Tampoc vull que sembli que t'envio a l'infern, això sona malament, del que estic segur és que quan t'hagis creuat amb Sant Pere li hauràs ficat un discurs de l'hòstia.
Bueno Pepe, deixo de donar-te el conyàs amb l'article. Aquest és el meu petit homenatge a algú que la gent d'aquesta terra durem sempre dintre nostre. Avui estem tristos però per tu traurem un somriure, tu volies fer riure sempre al personal no fer-los plorar, en tot cas de riure. Gaudeix del teu descans, si pots fes el que et doni la gana i si has de dir les coses com són les dius.
Fins sempre Pepe.
|
|
|
|
| ^ Als meus 29 anys... el vaixell pirata de Playmobil! |
Com sona. Als meus 29 anys acabats de fer he rebut aquell regal que mai vaig tenir de petit i que tant m'agradava: el vaixell pirata de Playmobil. La cara que vaig posar quan María i els meus pares van aparèixer amb la capsa va ser de foto, al·lucinava i no podia parar de riure. M'havien sentit dir que jo tenia el trauma de no haver posseït el vaixell pirata quan era petit i van dir "doncs aquí tens vaixell pirata de Playmobil! ". Insisteixo, per pixar-se de riure.
I és que em pregunto jo: què hi havia millor a la gran col·lecció de Playmobil que el vaixell pirata?. Jo vaig tenir de tot, des d'un munt de ninots, cotxes, el camió de bombers (era genial), motos, bicicletes, tendes de campanya... la veritat és que vaig esprémer al màxim tots els "clicks" que vaig tenir, sinó que li preguntin al meu veí Ramon amb qui he passat hores i hores de la meva vida jugant amb ells. Una vegades eren comandos de guerra, d'altres equips de futbol, cavallers medievals... imaginació no ens faltava.
I ara és quan em dieu: i que nassos fas tu amb gairebé 30 anys (gairebé, però encara falten 364 dies per a això) amb el vaixell pirata? Doncs de moment muntar-lo amb una il·lusió que ni quan em vaig comprar el Pro Evolution Soccer jeje. Ningú no em pot negar el que es gaudeix en el moment d'obrir la capsa, treure les peces i començar a armar el contingut. Jo avui, si no passa res, em donaré aquest luxe.
Els Playmobil han evolucionat, inclòs el vaixell, i els nostàlgics recordem que els primers ninots no podien moure les mans, que eren d'un únic color. Després vam passar a que les mans eren de diferent color al cos, van aparèixer barbes, robes... per a ara estar cada vegada més elaborats. Jo no tinc el mínim dubte quan dic que són el millor regal que es pot fer a un nen per jugar. Els videojocs quan s'és més grans doncs si però a certes edats cal estar-hi tirat al terra jugant i donant-li a la imaginació.
Us deixo, vaig a fer la criatura una estona jeje.
|
|
|
|
| ^ En suport a Víctor Valdés |
Ahir a la nit quan Juninho Pernambucano va marcar el gol de l'Olympique de Lió en el primer xut a porta dels francesos totes les mirades de culpa pel gol rebut van anar a parar a Valdés. Dissabte passat va tenir un error important davant de l'Espanyol i el gol de falta del capità de l'Olympique va fer saltar els més crítics dient que havia tornat a cantar i, als més radicals, dir que no tenim porter. Lamentable.
Doncs no. Sé que la majoria no pensen com jo i som pocs els que creuen en el que diré. Jo, a diferència de molts que diuen com a únic argument que es va menjar amb patates el gol els donaré raons per les quals dic que el mèrit és de Juninho i no error del porter del Barça.
Per començar presentar a aquest tal Juninho Pernambucano. Aquest home no és el que va jugar a l'Atlético com molts potser creuen i tampoc és un jugador qualsevol. És, senzillament, el millor llançador de faltes del món, no d'ara sinó des de fa ja anys. Els que seguim el futbol internacional ens hem inflat a veure gols d'aquest home a pilota aturada. Us aconsello als que tinguin dubtes que entrin al Youtube o succedanis i busqui gols d'aquest home, començarà a saber com se les gasta. Si en el futbol els canvis fossin com en handbol podeu estar segurs que Juninho estaria en un equip gran preparat per sortir en les faltes a prop de l'àrea.
Una altra raó. He llegit coses com que estava molt centrat Valdés, o que és el mateix que estava mal posicionat, i que per això no arriba a la pilota. Posaré exemples d'altres col·locacions a veure si alguna hauria estat millor. Si es situa més enrere deixa el pal curt, el pal del porter, orfe fent més possible un xut directe o una rematada al primer pal, quedant aquesta opció de col·locació descartada. A part, si la pilota es centra com en el 90% dels casos estaria igualment malament posat. Ara posem que pensa únicament i exclusivament que li xutaran, oblidant que la pot centrar i que el rematin a l'àrea petita, l'àrea del porter. Què es diria llavors?. Valdés era al seu lloc, els pecats que va tenir van ser no saltar fent "alguna cosa" per arribar i per instint donar un pas endavant que el va descol·locar, donava per fet que es centrava i quan la pilota va passar la barrera i va tenir visibilitat ja estava camí dels tres pals.
Seguim. Algú es planteja com hauria pogut ser una parada en el cas de fer-se? Tant Valdés com qualsevol altre porter, situat al seu lloc, hauria d'haver hagut de recular i saltar per treure la pilota, sent una parada d'aquestes que diríem "increïbles". La pilota ve molt alta i Juninho la fa baixar com només sap fer ell i el camp de visió de Víctor comença una vegada la pilota passa la barrera. Continuo preguntant-me com hauria acabat la jugada amb altres porters, crec que el % de vegades que entraria la pilota és més elevat del que es pensa la gent.
Guardiola, en acabar el partit, va dir que ni set porters haurien parat aquesta pilota. Jo no aniria tan lluny però ve a dir el mateix que els pocs que pensem com ell: que aquest gol de cantada res de res. A més em sembla una falta de respecte envers Juninho Pernambucano perquè el seu és un golàs i no un demèrit del porter.
Ser porter del Barça és molt difícil, sempre tots han estat qüestionats i pocs ben recordats en anar-se'n. A la història més recent tenim a Zubizarreta, per a molts de la meva generació un porter que tant de bo estigués avui i que al seu dia fallava com Valdés o més. No oblidem a un altre gran com Ramallets, considerat el millor de la història, que va tenir una mala tarda a la final de Copa d'Europa a Berna davant del Benfica el 61 i va costar la final. En canvi a Valdés li devem una Champions i molts punts en Lliga.
Cadascú té la seva opinió, aquesta és la meva, almenys raons he donat sobre el tema ;-)
Visca el Barça!!!!!
|
|
|
|
|
