| ^ De la Peña i el club dels ressentits |
Vagi per davant una cosa: no vaig a qüestionar que un jugador, encara que hagi estat en el Barça, ho doni tot en el camp quan juga contra el seu exequip. Tot jugador es deu al club que li paga, només faltaria, per molt que pugui estimar o hagi estimat una samarreta.
Una altra cosa molt diferent és jugar amb odi, amb ressentiment, com si tingués alguna cosa personal contra el club que li va donar de menjar i el va fer jugador. Aquest és el cas de De la Peña, un home volgut per l'afició del Barça, que ho aclamava i el corejava quan no jugava, que cridava d'alegria quan el veia saltar al camp. Va ser el cap visible, i no ho dic per anar rapat, d'aquella generació que va pujar del Barça B en l'últim any de Cruyff. Una generació de jugadors que, per cert, prometien molt i que al final cap va triomfar, les coses com són.
De la Peña es va anar, la gent mai va entendre que el venguessin i quan va tornar cedit va ser una gran alegria per a l'afició. Però va tornar a fracassar i va tornar a la Lazio perquè li donessin la liquidació i quedar-se sense equip. Ningú el volia, ningú, les ofertes que li arribaven eren d'equips de la taula baixa i no va començar la Lliga amb cap equip. Va arribar l'Espanyol i per jugar i no quedar-se a l'atur va decidir guanyar poc però guanyar una mica. Va acabar la temporada i no va renovar, es va estar de nou uns mesos pensant que, ara sí, algun bon equip el voldria. Però no, veia que tots els grans li tancaven la porta i que només li quedava l'opció de seguir de periquito.
Pot ser que aquesta sigui la raó de l'odi que té Lo Pelat contra el Barça, l'odi de saber que si en el seu moment no s'hagués anat del Camp Nou ara no estaria jugant a Montjuïc, càstig cruel a la seva carrera. És tal el ressentiment que en Can Barça, lloc on mai se'l va xiular per anar de blanquiblau, va arribar i va provocar a una gent que el volia i encara guarda la samarreta amb el 23 que va dur a l'esquena. No només aquest cap de setmana va faltar el respecte al soci culé provocant a la gent, això no és res amb el de fa dos anys quan en el dia que ens van fotre la Lliga el calb saltava d'alegria més que el mateix catet analfabet del Tamudo. Com un home que era tant del Barça pot celebrar d'aquesta manera el fastiguejar-li una Lliga? La resposta de nou és fàcil: ressentiment. I insisteixo que quan dic el de faltar al respecte no ho dic per marcar els gols, és l'estar a l'àrbitre recriminant-li a cada moment tot com si li anés la vida, celebrant els gols que ni quan guanyava títols en el Barça, provocant al públic que sempre havia cridat el seu nom. Tot això són coses que només fa quan juga contra el Barça.
La història dirà que aquell jugador que tant prometia es va acabar venent per 2500 milions de pessetes, uns 15 milions d'euros, i que mai més va ser ningú en el futbol acabant la seva carrera en l'Espanyol lluitant per no baixar i/o jugant a Segona. Perquè això és el que es mereix el calb, acabar a Segona els seus dies al costat d'un altre ressentit com Tamudo, algú que es declara ser de sempre anticulé (ell ho va dir i no va passar res, la que van liar a Busquets i Piqué per dir que els donava igual si baixa l'Espanyol o no) però que en el seu moment va jugar a les categories inferiors del Barça i no el van voler. Si tan anticulé era que feia en Can Barça i no de perico? Un altre cas d'algú que va voler estar en el millor i va acabar a la "mosca cojonera" d'equip que és l'Espanyol.
Iván De la Peña: en el pecat duus la penitència. Amb les teves actuacions antiBarça has aconseguit deixar de ser ben recordat per la Gent del Barça per a ser una icona perica, ho sento per tu. |
|
|
|
| ^ Tercera temporada de Muchachada Nui |
Estem d'enhorabona amb el retorn de Muchachada Nui que va començar ahir a la nit la seva tercera temporada. He de reconèixer que la majoria de coses que he vist d'aquest gran programa les he vistes per Internet, i com jo crec que molts. La meva secció preferida és, sense cap mena de dubte, el Celebrities i aquesta manera de treure el màxim del personatge imitat. Ahir a la nit van començar amb Enrique Bunbury, ex d'Héroes del Silencio, i aquí teniu el vídeo per poder veure-ho si us el vau perdre.
|
|
|
|
| ^ Maradona escalfant, senzillament espectacular |
Feia temps que volia buscar a la xarxa de xarxes un vídeo que, quan el vaig veure per primera vegada, em va deixar al·lucinat. Avui l'estaven posant per BarçaTV i he trigat res en anar a Internet a buscar-ho.
Gaudiu de Diego Armando Maradona, l'únic capaç de fer coses com les que podreu veure a continuació. Sempre dic que del Pelusa s'han de recordar aquestes coses, l'extraesportiu no és bonic, el que feia al rectangle de joc era espectacle únic al món.
Nota: fixeu-vos en el detall de les botes, van deslligades.
|
|
|
|
|
