| ^ Memoria de jóvenes airados |
Fa dies que estava amb ganes de pujar aquest vídeo al bloc. Memoria de jóvenes airados és l'últim single de Loquillo on fa homenatge a grans jugadors de bàsquet de la dècada dels 80, fent aparèixer al videoclip a llegendes com Epi, Solozábal, Jiménez, Flores, Mendiburu i Cuesta. No hem d'oblidar que Loquillo va jugar amb Epi a l'escola i que Aíto va ser entrenador seu.
A part de la cançó destaco les imatges que apareixen al videoclip. Sense desmerèixer a Flores, "Mendi" i Cuesta he de reconèixer que m'entra nostàlgia al veure Jiménez, Solozábal i Epi. Vaig créixer veient-los, per a mi les samarretes del Barça amb els números 4, 7 i 15 només podien ser portades per aquests homes. Els tres números a dia d'avui estan retirats dalt del Palau, el 7 de Nacho va costar però es va acabar fent justícia.
Tornant al vídeo recordo com si fos ahir el dia que Epi es va retirar després de guanyar la Lliga en el cinquè i últim partit de la final contra l'Unicaja de Málaga. Aquell dia era el dia d'Epi, una derrota hauria estat molt injust per a un home que només la Copa d'Europa se li va resistir. No ha tornat a haver altre Epi i difícilment haurà algú com ell, sens dubte el millor jugador de la història del nostre Barça.
Però per sobre de qualsevol imatge he de destacar el triple de Solozábal que surt en les imatges. Els nostàlgics com jo ho recordaran, per als que no ho van viure o no tenen tanta memòria històrica els explico una mica que va passar aquell dia. Era la final de la Copa del Rei que es disputava a Valladolid entre Barça i Madrid. Última jugada, últim segon, el Barça perdia de dos, Solozábal llença triple... dins! Campions!. Fa 21 anys d'aquella cistella i la recordo com si fos ara mateix saltant d'alegria amb el meu pare. Em rebaixo de nou a posar un vídeo del Youtube perquè gaudiu d'aquell dia on un tal José María Aznar (us sona?), llavors president de Castella i Lleó, va haver de lliurar la Copa de campió al Barça quan s'havia omplert la boca de dir que anava a ser un honor com a madridista lliurar la Copa a l'equip blanc. Allò si que va ser un "Zas! en toda la boca! ".
|
|
|
|
| ^ Wyoming deixa amb el cul a l'aire a Intereconomía |
Perquè haig d'escriure si el millor d'aquest post és el vídeo? No perdem el temps, dóna-li al play.
|
|
|
|
| ^ El 'nou' Tren Hotel Barcelona-Cadis |
El que explicaré a continuació no me l'estic inventant ni és producte d'una confusió. No, és real com que l'he viscut aquest divendres i diumenge. Us explico. Com molts ja sabeu, i com ja vaig dir en un post fa uns mesos, jo agafo el Talgo Tren Hotel de Barcelona a Cadis, un tren que ha passat de tenir seients de classe preferent a seients turistes, menys còmodes però bastant més econòmics. Posat en una balança prefereixo perdre comoditat però estalviar diners.
El tema no és això últim, el que explicaré és el nou recorregut del tren. Fa unes setmanes se'ns va dir que hi hauria un canvi important ja que el trajecte es realitzaria per línia d'alta velocitat, el que en teoria suposaria un estalvi de temps i quedava per saber el preu extra que s'hauria de pagar. Ningú no sabia exactament que passaria però alguna cosa segur, no sortien bitllets en espera del que semblava l'entrada d'un tren nou.
El primer que em va cridar l'atenció, quan ja van sortir els passatges per a setmanes posteriors, és que el tren sortia mitja hora abans i arribava a la mateixa hora de sempre. Trucant a Renfe ells mateixos no sabien el perquè d'això, no tenia lògica. El preu es mantenia, això si. Quedava llavors anar a comprovar-ne un mateix perquè entre Saragossa i Còrdova hi havia set hores de trajecte, les matemàtiques no quadraven per enlloc.
Comença el viatge, al tren de sempre però amb un vagó menys de seients de classe turista. En dues hores estàvem plantats a Saragossa, tot normal. Llavors la primera cosa rara del viatge: ens fiquen per l'intercanviador de via per passar d'alta velocitat a convencional, una cosa molt rara pensant que de Barcelona a Sevilla ja funciona sense problemes l'AVE. Veient això un comença a veure clar el tema del temps i que tot està pensat perquè es pugui passar per Saragossa i tenir una parada comercial més. Sí, així és, però les sorpreses segueixen.
Arribem a Madrid i ens fiquen per Atocha (no puc confirmar al 100% aquesta dada, anava mig adormit) per desenganxar la màquina i posar-ne una altra que tiri del tren però ara al revés. No em quadren les coses, m'adormo i segueix el viatge. Quina va ser la meva sorpresa en despertar-me arribant a Sevilla que veig que estàvem en la via d'alta velocitat, ens havien tornat a posar en ella a Madrid i clar... la via de l'AVE acaba a Sevilla, toca intercanviar via per tercera vegada!. Ja des de Sevilla al Puerto com només hi ha via convencional no hi ha més canvis, d'haver-hi una altra via fan un quart i cinquè canvi.
Algú entén alguna cosa? L'únic que pot ser, a part de ser una broma, és que ho facin per no arribar a les 4 del matí a Còrdova, hora que ha d'estar tancada l'estació, dic jo... sinó és que no entenc tant "jaleo". I el millor de tot és que ara es triga més, com si el viatge no fos prou llarg.
Un xou, toca esperar si al final el famós nou tren que van dir s'estava fent entra en acció (a Renfe caldrà canviar el nom per TenFe). Qualsevol novetat ja us explicaré, això només pot passar a Espanya.
|
|
|
|
|
