| ^ Recorda el seu nom: Fran Álvarez |
He d'aixexar el boicot a Youtube, en aquesta ocasió no em queda una altra. I és que vull compartir això amb els que no van poder veure a aquestes joies de la pedrera del Barça que van guanyar l'altre dia el torneig de nadal sub12.
Entre aquests petits cracks cal destacar el capità i nomenat millor jugador del torneig: Fran Álvarez. Aquest jove lateral esquerre és una delícia de jugador, amb una gran tècnica que li fa el millor jugador no només d'aquest torneig sinó també del disputat l'estiu passat a Brunete, quasi res. Un noi humil que va demostrar tenir els peus al terra davant de tants elogis. Dues dades: va guanyar un creuer en ser nomenat el millor jugador i el primer que va fer va ser dir que se'l donava als seus tiets que estaven cuidant a la seva germana que no està bé i en ser preguntat a qui dedicava la victòria va dir que anava per al taxista que cada dia el porta des de Tarragona a entrenar Can Barça. Preciosos detalls d'un nen que en uns quants anys veurem a la banda esquerra del Camp Nou.
Felicitats nois!
|
|
|
|
| ^ Tarda nit del 28 de desembre |
Per fi un dia de treva! Després de menjars i sopars copiosos va arribar un dia de descans. Entre sopar d'empresa, nadal, Sant Esteve i derivats he acabat de menjar fart. Més que època de pau i amor hauríem d'anomenar al nadal l'època de "Empassa i no paris".
Aprofitant el meu diumenge de relax vaig estar fent zapping durant la tarda nit, això i jugant al Pro Evolution tot sigui dit. No sóc molt de veure la tele, sóc dels que o no tenen temps o estan cansats de tanta caspa. Però hi ha coses que valen la pena i entre elles estan Padre de Familia i Salvados. Em quedo amb dos vídeos, el primer de com el Yoyas li explica al Follonero com va ser la seva mili, val la pena. I el segon la paròdia de Padre de Familia sobre l'Equipo A, boníssima.
Clica aquí per veure el vídeo de la mili del Yoyas
|
|
|
|
| ^ El vídeo més desitjat |
Encara al·lucino i m'omple d'una gran satisfacció veure que algú ha fet una cosa que qualsevol altre ser humà (fins i tot la família del mateix Bush, segur) hauria pagat per fer: llançar-li el primer que es tingués a mà a l'indesitjable aquest. La pena és que no li van donar, té sort fins i tot d'això.
Al pobre que va tirar les sabates, a part de quedar-se sense ells (si les ha recuperat que les posi a Ebay, es folra), a saber el que li ha caigut, encara l'animal de president el condemna a pena de mort. Esperem que no.
Deixo aquí aquest "momentazo" per poder recordar-ho pels segles dels segles.
|
|
|
|
|
