Avui és un dia trist, i el trist és que per a molts pot ser que al contrari, sobretot gent que es diu ser culer. La notícia de la baixa de Ronaldinho pel que resta de temporada no és el perdre el Gautxo per a la recta final, sinó que segurament que ja no el tornarem a veure de blaugrana. I, tornant al que deia al principi ,el que hauria de ser una dura notícia veig que és motiu de satisfacció per a massa gent.
Interessant llegir i sentir els periodistes: sis setmanes de baixa, just el que queda de temporada. Coi, ningú diu que sis setmanes com Messi, per exemple. Només he llegit en un mitjà, Mundo Deportivo per ser més exacte, que ara es veu que si que estava lesionat, que de "cuentu" res. Encara ho he de llegir i sentir d'altres costats. Ens hem de fotre veient com segueixen els voltors sembrant dubtes i omplint de merda les notícies. Sabeu una cosa? Em sento orgullós de no haver dubtat mai de Ronnie, el pitjor és que s'hagi hagut de demostrar d'aquesta manera.
No entraré en el tema de que si no està compromès, que si surt molt, que si això i l'altre... ja cansa. Clar que té culpa de no haver estat el que era, clar que si no estàs bé i surts doncs no milloraràs, clar que al gimnàs un no s'entrena com a la gespa. Però se l'han carregat entre mitjans de comunicació, junta directiva i entorn. El golàs davant de l'Atlético serà l'últim de molts grans gols que ens ha deixat.
La història acabarà sent justa. Mai no el qualificaran com el millor que ha vestit la samarreta del Barça, i ho dic perquè ja s'encarregaran de posar-ne per davant altres de grans. Per la meva part mai he vist un jugador com ell i no em cap el menor dubte que és el millor amb diferència, i que em perdoni el gran Kubala en pau descansi. Però passi el que passi, sobretot quan les coses vagin malament, recordarem aquell 10 que ens va fer un equip campió, un equip al que va arribar que jugava de rebot la UEFA.
Diumenge hi ha partit a l'estadi. Ronnie no hi serà però allà estaré amb la rèplica de la seva samarreta a París recordant que amb la seva arribada vam tornar a tenir il·lusió i ser els millors del món.
Gràcies Gaucho, gràcies Ronnie. Els que et van negar seran els primers en trobar-te a faltar.
Últimament no estic molt inspirat, per això no he escrit al bloc des de fa dies. Tenia pensat parlar de la meva experiència el dia que em vaig fer el DNI i el passaport, parlar del concert de Marea (a la secció música teniu la crònica) o de futbol que és el meu tema preferit. Però no m'he acabat de posar i així han passat els dies.
Avui us vinc amb una xorrada que m'han passat del Youtube, he rigut una estona i d'aquesta manera mato dos ocells d'un sol tret: actualitzo el bloc i us passo un vídeo divertit.
Som a quarts de final de la Champions. Hauríem d'estar contents i en canvi estem tristos. Messi s'ha tornat a lesionar i no sabem si seran sis setmanes de baixa o més, les últimes informacions no són gaire encoratjadores. Només queda resar i esperar.
Avui al Camp Nou he experimentat diverses sensacions, a part de molt fred. Una ha estat el dolor per la lesió ja esmentada, veia plorar Leo i no puc negar que també volia plorar amb ell. Per sort he viscut una altra experiència molt millor que el dolor de la lesió de La Pulga. Hem tingut la visita del Celtic de Glasgow i amb el seu equip a més de 5000 seguidors a les grades, segur que més. Veure'ls entonar el You'll Never Walk Alone us puc assegurar que és tota una experiència.
Res com viure-ho en directe. Segur que al Celtic Park és més impressionant, seguríssim. Jo l'he pogut viure en primera persona quan a la megafonia de l'Estadi ha començat a sonar el seu himne i han començat tots bufandes al vent (mai millor dit) a cantar. Jo he pogut viure'l i gravar-lo i ho vull compartir amb tots vosaltres.
Va per tu Leo, aviat caminarem junts a la gespa per fer que aquest any sigui inoblidable.
When you walk through a storm, Quan caminis travessant una tempesta Hold your head up high, Tingues ben alçat el cap And don’t be afraid of the dark. I no et preocupis per la foscor At the end of a storm, Al final de la tempesta There’s a golden sky, Hi ha un cel daurat And the sweet silver song of a lark. I el dolç i argentí cant d'una alosa Walk on through the wind, Walk on through the rain, Camina a través del vent, camina a través de la pluja Though your dreams be tossed and blown.. Encara que els teus somnis es vegin sacsejats i colpejats Walk on, walk on, with hope in your heart, Continúa caminant, continua caminant, amb esperança al cor And you’ll never walk alone... I mai caminaràs sol You’ll never walk alone. Mai caminaràs sol Walk on, walk on, with hope in your heart, Continua caminant, continua caminant, amb esperança al cor And you’ll never walk alone... I mai caminaràs sol You’ll never walk alone. Mai caminaràs sol
