|
50 anys del Camp Nou |
24 de setembre de 1957. Aquesta data és històrica en la memòria del barcelonisme ja que és el dia de la inauguració del Camp Nou. Avui compleix 50 anys la casa de tots els culés.
En una data així tot el món recorda els dies que ha viscut en el que per a molts és la nostra segona casa. Mai no m'oblidarà el dia que vaig trepitjar l'estadi per primera vegada. Era l'any 1984 en un partit de Lliga en el que el Barça jugava contra la Reial Societat. Jo estava desconcertat, per a mi un camp de futbol era el Narcís Sala del Sant Andreu. Veure semblant temple del futbol era per a mi un altre món. D'aquell partit poc recordo, només que vam perdre 1-2 i que era a la tercera graderia amb la meva bandera acabada de comprar i sense donar crèdit que hi hagués tanta gent.
Las Lligues guanyades en l'últim minut: he de començar per aquí en el meu repertori de records del Camp Nou. Guanyar tres anys seguits la Lliga en l'últim minut és per viureu. Des de la primera Lliga de Tenerife on semblava que era impossible la remuntada canària, la segona en la que pensàvem impossible que es repetís una cosa així a la tercera on el rival era el Depor que fallava un penal decisiu en l'últim minut. Veure guanyar les Lligues així no té preu. Sens dubte són els moments més espectaculars viscuts per la meva part en el Camp Nou.
El partit que un més recordo: són molts, durant 23 anys estic trepitjant el Camp Nou i cada temporada tenim grans partits. Però el famós 5-0 al Madrid és un d'aquests partits que un no oblida fàcilment. Pot ser que sigui irrepetible, o no, però està clar que viure'l en directe no té preu.
El partit més vibrant: sense lloc a dubte el 5-4 a l'Atlético de Madrid. A la mitja part perdíem 0-3 i tot l'estadi estava molt enfonsat. Però una segona part màgica amb un gran Ronaldo, De la Peña, Figo i el gol final de Pizzi van obrar el miracle. Aquest partit si que pot ser que sigui irrepetible.
El partit de millor futbol: Tot el món coincideix, i jo també, que el partit de Copa d'Europa davant del Dinamo de Kíev l'any 1993 va ser el millor partit de futbol de l'era Dream Team i pot ser que dels 50 anys del Camp Nou. En una lliçó de futbol ofensiu un es pregunta perquè costa tant veure un futbol tan espectacular com el d'aquell dia.
Moments durs: d'això també hem viscut els culés a la nostra pròpia casa. Sense anar més lluny el partit contra els periquitos l'any passat en què vam perdre la Lliga. També recordo aquella eliminatòria de Champions contra el Madrid que vam perdre 0-2, era l'oportunitat històrica d'arribar a una final deixant pel camí al màxim rival. Sincerament millor no recordar dies així...
El gol: difícil triar-ne un. Per bellesa i poder el gol de Messi davant del Getafe pot ser que sigui el millor gol que hagi vist en el Camp Nou però jo tinc a la meva retina un altre gol espectacular: el Rivaldazo. Una xilena en l'últim minut de partit de l'últim partit de Lliga que donava l'entrada a la Lliga de Campions. Aquell dia vam acabar saltant a la gespa per la bogeria produïda per aquell gol. La pena és que un gol tan bonic no donava un títol, ja hauria estat tocar el cel.
El crack: molts cracks he vist trepitjar la gespa de l'Estadi. El meu primer gran ídol va ser Gary Lineker, gran davanter anglès i primer màrtir de l'era Cruyff. De tots els meus ídols el millor jugador sense lloc a dubte que he vist el continuem tenint i no és cap altre que Ronaldinho. Aquest home és comparable a Kubala ja que la seva arribada va canviar el curs de la història del Barça. Hem tingut els millors però des que jo vaig a l'estadi cap com el Gaucho, seguit molt de prop per un altre brasiler anomenat Romario da Souza, crec que us sona...
El meu primer partit amb el Camp Nou ple: ho recordo com si fos ahir, mai abans no havia vist el camp igual. 1989, segona ronda de la Recopa. Tocava remuntar un 2-0 davant de l'Anderlecht. Aquell dia el Barça es va quedar a les portes d'una remuntada històrica com anys abans a la Recopa de Basilea. Jo aquell dia ho recordo amb afecte perquè veure les 120000 localitats plenes era, simplemente, espectacular.
He viscut molts moments en el Camp Nou, i continuaré vivint-los mentre visqui. He vist guanyar Lligues, Supercopes d'Espanya i d'Europa, remuntades impossibles, gols que han donat la volta al món, als millors jugadors i el millor futbol vist a Europa.
Ara ens el deixaran molt més bonic amb el projecte de remodelació de Norman Foster, convertint l'Estadi en l'enveja del món i en un motiu més d'estar orgullós de ser del Barça.
Com he dit per a molts és la nostra segona casa, jo ho reafirmo. I per molts anys que el Camp Nou pugui ser la nostra llar on veure al nostre Barça campió.
Visca el Barça!!!!!
Visca Catalunya!!!!! |
|
|
|
No hi ha cap comentari en aquesta conversa
|
