|
|
|
 |
|
|
|
|
|
|
|
Aconseguits els diners per portar a la Yanay als Estats Units |
El miracle es va fer realitat. Ahir 4 d'agost, 47 dies després de començar a recollir diners per aconseguir portar a la Yanay als EUA, es va aconseguir superar la xifra dels 200.000 euros. 207.000 per ser exactes, un èxit sense cap mena de dubte.
L'alegria, no cal dir-ho, és immensa. L'objectiu era molt complicat però en ningú moment es va perdre la fe. Això sí, ni el més optimista pensava que en mes i mig estaríem parlant d'aquest tema. S'ha lluitat per aconseguir que la notícia arribés al màxim nombre de gent, trucant a mitjans de comunicació, enviant per xarxes socials la crida, enviant e-mails, cartells, ... tot el que fos necessari. El meu "time line" a Twitter era un 90% al dia dedicat a Yanay, i com jo molta gent a Facebook o en el citat microbloc.
S'ha trucat a federacions esportives per aconseguir donacions, i coi si les han fet. S'ha aconseguit que gent com Iniesta, Alguersuari, Nico Terol, Julián Simón, Jorge Lorenzo, Rafa Nadal, David Villa, Fernando Belasteguín o Pirri (medallista olímpic d'esgrima) hagin fet les seves donacions per sortejar i treure uns diners per ajudar. Empreses com Yamaha van donar material per a ser sortejats i una infinitat de comerços, empreses, ... han fet les seves aportacions per a dies com la marató d'aquest diumenge. Recordar també els grups que van actuar el passat divendres a la nit al concert solidari o la cantada d'havaneres de diumenge. No em vull deixar a ningú, i com segur que ho estic fent vull demanar disculpes. I com no agrair als voluntaris que en els actes organitzats han ajudat en tot moment, sou grans!
Ara toca anar a Nova York. Vaig tenir la sort de conèixer en persona a la Yanay i la seva família. La petita és un amor de nena, un bitxu amb una energia increïble. Els pares, el avis, els oncles ... uns lluitadors incansables, per la seva Yanay el que faci falta i més. No perden el somriure, tenen fe en què es curarà. No vull ni imaginar que dur que ha de ser viure alguna cosa com tenir una filla tan malalta i en canvi ells treuen forces d'on sigui per aconseguir curar-la. Es necessitava diners, el tractament era possible, s'ha batallat i s'ha aconseguit. I s'ho mereixen, es mereixen aquesta recompensa tan ràpida.
Ara seguirà la campanya per recaptar diners. Tot el que s'aconsegueixi de més anirà directament donat a nens com la Yanay, nens que també mereixen l'oportunitat de continuar vivint i gaudint de la vida. I tant de bo, més aviat que tard, CatSalut i la sanitat de les comunitats que deneguen el tractament vegin el gran error que estan cometent i subvencionin el poder curar a aquests nens malalts. És trist que, en veure l'enrenou que s'havia aixecat amb la Yanay, molts hagin intentat boicotejar l'ajuda que rebia la família. A aquests éssers sense cor els dic, literalment, que no es mereixen viure.
Que aquest somriure tan bonic que té la Yanay visqui molts molts anys. Que la puguem veure créixer, estudiar, enamorar-se, triomfar, plorar, saltar, ... tot el que el destí li té reservat i que una maleïda malaltia no es fiqui en la seva vida, no té dret a privar-la de viure.
Insisteixo. Gràcies, gràcies a tots i totes els que heu i esteu col·laborant per ajudar-la. Des d'un correu electrònic enviat a una petita aportació ... tot sumava, i costava poc. Qui no podia donar una mica de diners el que feia era difondre el crit d'auxili i arribava a més gent. Un efecte que s'estenia i s'estenia que propiciava més donacions i més ajudes. Tot sumava, i us ho agraeixo de tot cor.
Ja us aniré explicant com va tot, al blog de Yanay ho podeu anar seguint: http://elblogdeyanay.blogspot.com/. Ara ve el pas més important, Yanay ha curar-se i viure com una nena més. Així serà, n'estic segur.
|
|
|
|
| ^ POR PENSAR EN LOS DEMAS. |
5 d'agost del 2010 |
Autor/a: Fer
Simplemente genial, y humano, es maravilloso que la gente se preocupe de la gente, que en esta vida estamos todos de paso y algunos creen que se van a quedar. Enhorabuena. |
|
|
|
|
