Ja formaven part del Camp Nou, i quedaven com el cul. No tots ho recordaran, però va ser després de la vergonyosa nit del garrí que ens van instal·lar aquestes xarxes que destrossaven la visió als que estàvem a la primera graderia del gol nord i sud de l'Estadi. Vam pringar els que teníem als més radicals a prop, si hagués estat per justícia haurien d'haver estat castigats fins als de tribuna, que aquella nit contra el Madrid es va llançar de tot des de tots els racons.
Primer es van posar unes xarxes centrades, sense cobrir tota la zona de darrere de la porteria. Se'n va anar Gaspart, va arribar Laporta, i els més optimistes van pensar que amb el nou president potser aquest càstig s'acabava. Res més lluny de la realitat. En la segona temporada de Joan Laporta com a president, i sense que res passés per a això, es van col·locar les xarxes que han estat fins avui mateix. Més altes, i fins al córner. I amb uns pals més gruixuts que dificultaven encara més la visió. Amb Rosell van baixar les xarxes al gol sud primer i després al nord. Ara ni xarxes, ni pals ni res.
Us ho explico en primera persona, perquè ho vaig viure directament des de la primera graderia del gol sud. A peu de camp. Diguem que per seguir el joc no és el millor lloc del Camp Nou. Si li sumem les xarxes i els pals us puc assegurar que tot el que era de mig camp cap endavant era intuïció del personal que ja estava acostumat a viure així els partits. Els que venien una vegada no s'assabentaven de la missa a la meitat.
Amb els anys em vaig canviar de lloc, ara estic a la tercera graderia, he passat d'estar a baix de tot a veure el terreny de joc des de bastant amunt. Molt millor, ni punt de comparació, encara que sempre hi hagi el que digui que està massa alt. Però avui en veure que treien les xarxes m'he alegrat i molt. El proper dia contra el Saragossa serà el tema principal dels socis de darrere de les porteries. I els meus antics col·legues del gol sud, gairebé tocant al córner del lateral, podran gaudir millor d'aquest històric Barça.