Amb Barricada vaig descobrir el rock

Eren principis dels 90 quan vaig conèixer cançons com "Blanco y negro" o "No hay tregua". És veritat que tinc a Los Suaves per sobre de tots els grups, però amb els que vaig descobrir el rock i vaig començar a enganxar-me ser amb Barricada. Després va arribar el ja esmentat grup gallec, Kortatu, Platero y tú, Siniestro Total, Extremoduro, entre d'altres.

La setmana l'acabem de manera fotuda en saber que Enrique Villarreal, el Drogas, deixa Barricada. Els motius ells els sabran, l'únic que sé és que res serà el mateix. Ni per al grup, que perd a la seva veu i part d'ànima. Ni per al Drogas, que encara que segueixi el seu camí amb Txarrena ja no serà res comparable a la mítica banda navarresa.

Per sort la seva música quedarà per sempre. I sincerament, si arribo a vell em veig escoltant les seves cançons perquè ja són llegenda. Em quedo amb les ganes de tornar-los a veure en directe, i com diu la cançó "cuando se aprende a llorar por algo también se aprende a defenderlo" potser algun dia tants anys i tanta suor facin que el camí de la banda i d'Enrique torni a ser el mateix.