Aniversari, política i Barça

Ja feia dies que no em donava per escriure, vaig tan de cul (està mal dit però és així) que no tinc temps per a res. Molta feina, moltes presses, bastant de pressió... un cocktail que quan arribo a casa només penso a estirar-me arribant a no tenir ni ganes d'anar a la piscina. Però bé abans o després s'acabarà això, espero.

Coses que han passat en aquest temps... doncs que sóc més vell. Els que no em van felicitar en el seu moment ja arriben tard. S'accepten encara felicitacions, i regals com no jejeje. Ja han caigut 28 anys, com passa el temps, i el pitjor és que els 30 s'acosten. Sona malament veritat? Que us explicaré als que ja els teniu jejeje. En fi... com diu la meva mare per consolar-se "senyal que s'ha arribat i s'han complert", és sàvia la dona...

I amb el meu aniversari ha arribat la campanya electoral. Quina mandra! Fan fàstic, així de clar. Toca vendre fum, insultar-se, prometre i prometre i el de sempre. El que tots ja sabem de sobres. I et planteges d'anar a votar i a qui es vota. Penses que l'últim que vols són majories absolutes i per damunt de tot no vols veure el PP guanyar. I que queda? Pensar que com mal menor és tenir una altra vegada els socialistes a la Moncloa. Trist perquè el discurs de la gent acaba recolzant Zapatero per no veure a Rajoy i companyia en el poder. Trist.

Canviem de tema, ja després de les eleccions comentarem els resultats. Ara toca Barça. Si si... Barça. Quin canvi, quina alegria, i el millor és que passa en el moment més important de l'any. Ronnie torna a ser el que coneixíem, l'equip la toca com només ells saben i aquells 9 punts de desavantatge a la Lliga ja només són 2. Tocant de peus a terra hem de veure que queda molta Lliga, que podem posar-nos per davant com ens poden treure algun punt en moments determinats. Però la dinàmica positiva la tenim nosaltres, és suficient veient els gols de Xavi que han suposat 3 punts importants i donar vida a la Copa. Vaig dir que ens ho havíem de creure, ens ho hem cregut i cal seguir així fins al 21 de maig, final de la Champions. No dic que l'anem a guanyar tot, però podem fer història de nou. Per què no?