Dia després de l'enèsima humiliació de l'any, la d'ahir la més dolorosa. Avui era fàcil saber qui era del Barça, només s'havia de mirar pel carrer els que teníem el semblant seriós i la mirada al terra. Ahir el normal hauria d'haver estat patir perquè es pot guanyar, però la realitat era que molts ens vam passar el partit mirant el rellotge esperant que s'acabés aquell malson.
Jo no volia veure-ho. Entre el passadís, el mal menor d'ahir a la nit, i el que ja es veia que ens anava a caure vaig preferir anar-me'n a la piscina i intentar relaxar-me a l'aigua. Es va quedar en l'intent, tenia el cap al partit. Ja em diràs perquè tenia que estar patint per un partit que ja ni fu ni fa, però mira... sóc massa culé, la meva sang és blaugrana i el meu subconscient estava més pendent del Bernabéu que de les piscines que portava fetes. Sortir d'allà, veure que ja perdíem per dos i patir la resta de la segona part va ser la meva tortura nocturna.
I ja estic cansat d'això. Hem passat de ser els millors d'Europa a patir aquestes humiliacions. No s'entén que tenint la millor plantilla d'Europa no guanyem res i que a sobre siguem el riure. I això té un culpable màxim: Joan Laporta. L'home que al seu dia va fer una moció de censura ara hauria de tastar el seu propi xarop. Té el club en una situació lamentable, sense rumb, amb unes seccions demacrades (seccions totes campiones d'Europa quan va entrar, només segueix viu l'Hoquei de moment), en una situació econòmica que ningú sabem com està, tot ple d'amiguetes i més preocupat de ser polític que en portar el Barça a bon port. Va dir al seu dia que venia a servir al Barça, s'està veient que s'està servint del Barça. Les promeses fetes s'han quedat en paper mullat i s'ha vist que no sap fer res bé sense Sandro Rosell.
Ha mantingut Txiki Begiristain encara demostrant que no sap fer la seva feina, no ha sabut imposar-se i prendre decisions quan s'havien de prendre i continua sent el llepaculs de Cruyff a qui diu amén a tot el que predica a la seva contraportada dels dilluns a El Periódico. Un Cruyff molt llest, aviat veurem com salta del vaixell laportista per no ser esquitxat, aquí l'holandès de la "gallina de pell" te la ficarà ben doblegada, al temps.
I ara a veure el que ens queda. A les seccions a veure si l'Hoquei ens fa somriure una mica. I en bàsquet que facin el miracle d'entrar a la pròxima Eurolliga, això ja seria un gran èxit. En futbol començaran les portades amb els possibles nous fitxatges, l'arribada de Guardiola com a entrenador i les baixes que aniran sortint.
El Barça és Més que un Club, amb Laporta de president o amb la portera de Núñez. El Barça està per damunt de tot, els que l'estimem portem els colors amb orgull sempre. Ahir a la nit vaig veure la samarreta tacada per gent que no sent els colors, gent que els donava igual ser humiliats. Els socis i l'afició culé no ens mereixíem això. Es pot perdre, però amb el cap alt i no com ahir a la nit.
Laporta vés-te'n ja. Ho dic amb paraules, no amb insults, insults que et mereixes de sobres. Convoca eleccions, deixa que el soci triï com al seu dia va fer quan et va votar. Vés-te'n a Convergència o a Esquerra, fes-te polític i presenta't com a alcalde en algun lloc llunyà i deixa que el Barça torni a ser un equip campió. Cada un ha de saber les seves limitacions, tu no vals ni has valgut com a president. I recorda això: el bo a la teva directiva era Rosell, a ell li deus passar a la història com el president de la segona Copa d'Europa.
