Bravo Nadal! Bravo Federer!

Diumenge no només va ser la moció de censura a Laporta, no. Diumenge tenia un plat d'aquests que agraden com era la final de Wimbledon, i no una final qualsevol... un Nadal contra Federer, Federer contra Nadal. És igual l'ordre, els dos són els millors del món.

La final va tenir de tot, més emocionant no va poder ser. Els dos primers sets per a Nadal, després els altres dos per a Federer en dos tie breaks agònics, finalitzant el partit en un emocionant i històric cinquè set. Al partit se li han de sumar les interrupcions per la pluja que van fer allargar la final fins gairebé vespre. Final èpica, no hi ha cap altre qualificatiu.

No sóc gaire de tennis, m'ha d'agradar el partit per enganxar-me i encara així és extrany que me'l vegi sencer, a la meva vida es poden comptar amb una mà els partits que he vist de principi a fi. Aquest és un, i quin un. Davant la meva debilitat tennística que és Roger Federer, el millor del món que juga com ningú, una tècnica insuperable i una elegància única. Davant del número 1 del món ni més ni menys que Rafa Nadal, la força bruta amb el tennis més espectacular del moment. Tal combinació fa que m'aficioni a aquest i a qualsevol esport.

La final del passat 6 de juliol amb els anys pot ser que passi a la història com la millor de tots els temps al Old England Club, almenys això han dit llegendes com McEnroe o Bjorn Borg. Jo vaig gaudir molt, vaig vibrar i me n'alegro molt per Nadal. Això si... d'haver guanyat Federer estaria igual de satisfet, com ja he dit el suís és una debilitat i el culpable que més d'una tarda m'estigui veient estones de tennis gaudint del seu joc.

Ara el següent plat fort serà l'Open USA. Esperem que sigui igual d'emocionant que Wimbledon. I és que com podeu veure no tot és futbol per a mi ;-)