Campions d'Europa - Eurolliga 2010

Molts ens sentim diferents després del que s'ha aconseguit aquest diumenge 9 de maig amb la conquesta de la segona Eurolliga de la història del Barça. Després de guanyar al Sant Jordi, avui fa 7 anys, teníem un millor sabor davant la competició més important a nivell europeu. Després de moltes finals ja teníem la maleïda copa, el que havia costat. En canvi alguna cosa ens faltava. Hem perdut finals amb el Banco di Roma, la Jugoplastica, l'Olympiacos, però la que ens feia més mal que cap altra era la que ens van robar davant el Panathinaikos a París l'11 d'abril de 1996.

París, justament la ciutat on jugàvem aquesta Final Four. Era mirar el parquet, que dubto que sigui el mateix de fa 14 anys, i només veia Vrankovic ficant el tap il·legal a Montero i als grecs saltant d'alegria davant d'un atracament de la FIBA en tota regla. Aquella nit escoltava el "We are the Champions" de Queen mentre Yannakis aixecava la Copa d'Europa, aquell dia vaig començar a odiar aquesta cançó. Diumenge va tornar a sonar, però aquesta vegada la copa era aixecada per Roger Grimau fent l'esmentada cançó i jo les paus.

Ens la mereixíem, com en altres tantes ocasions, ja amb aquesta edició portàvem 11 Final Four, sense comptar la final de Ginebra el 84. En moltes d'elles ens vam merèixer guanyar, si aquest esport fos just portaríem més de dues. Però mira, les finals s'han de jugar i una vegada que arribes a elles el que hagis fet abans no serveix de res, només els 40 minuts de partit.

Diumenge tot va ser perfecte. Ni es va patir, cosa rara per a un culer. Es van sortir tots, fins Víctor Sada!!!. I va ser la nit on em vaig menjar les paraules sobre Xavi Pascual, i me n'alegro molt d'això. L'he criticat i molt, no ho negaré, ja que ni els seus plantejaments ni la seva forma de dirigir durant els partits eren els d'un entrenador que s'asseu a la banqueta blaugrana. Però aquest any criticar-lo seria de cap quadrat. No només ha plantejat a la perfecció la Final Four, és que porta tot l'any així, que ningú oblidi que ja portem quatre títols: Lliga Catalana, Supercopa d'Espanya, Copa i Eurolliga. I queda la Lliga ACB, al loro!!!

9 maig 2010, passarà a la història del Barça amb un sabor dolç i feliç. Un club com el Barça havia de tenir, com a mínim, aquesta segona Eurolliga. Equip hi ha per estona, ara toca mantenir, millorar i seguir guanyant. Navarro, Vázquez, Lakovic, Sada, Ricky, Ndong, Morris, Mickeal, Grimau, Basile, Barton, Trias, Lorbek i Xavi Pascual: ja sou part de la més que centenària història del F.C.Barcelona.

Gràcies cracks, gràcies per treure'ns aquesta espina que tant mal ens feia als culers. París Bercy ja està en el meu cor per sempre.

Visca el Barça!!! Visca Catalunya!!!