|
|
|
 |
|
|
|
|
|
|
|
Com perdre el temps un matí |
21 de novembre, dos quarts de vuit, sona el despertador. Avui un quart d'hora abans, abans d'anar a treballar faré un tràmit que tinc en ment des de fa mesos: fer-me abonat del Palau Blaugrana. No és que l'equip sigui per llançar coets però surt a compte treure's l'abonament encara que sigui per als partits bons.
Sóc poc amant d'agafar els transports públics al matí, és més... els evito, prefereixo caminar més de mitja hora per anar a treballar que agafar el metro i anar com una llauna de sardines. Avui no queda més remei, però agafaré el tren que va més ràpid per creuar Barcelona. El tren, això que tenim a la ciutat Comtal i que funciona com el cul, amb perdó. Avaria a Plaça Catalunya. Ale, cap al metro. Que bonica sensació anar estret contra la porta sabent que has de sortir per l'altra. Una estació només, i ja suant. Passem de la línia 1 a la 5, no s'admeten rimes (en versió castellana, of course). Els que pateixen aquesta línia cada dia saben el que és, dono gràcies al cel per no haver de creuar-me amb ella. Ara no és per a una parada, són no se quantes, quina eternitat...
Collblanc, no és que sigui feliç per sortir, és aquest sospir de "ja era hora, collons". Anem camí de Can Barça, encara no són les nou, vaig aviat. A l'hora en punt l'accés per anar a l'Oficina d'Atenció al Barcelonista està tancat, sembla ser que a primera hora pocs són els que es passen per allà. Per sort hi ha un segurata en l'entrada dels cotxes, li comento on vaig i em deixa passar, que amable l'home.
Oficina d'Atenció al Barcelonista: arribo a recepció i visc una escena igual que en "Els pares d'ella" quan el Ben Stiller agafarà l'avió, no hi ha ningú més que ell, i l'hostessa li diu que s'esperi que primer ha de cridar de la fila 1 a la 20 i ell té la 21. Doncs una cosa per l'estil jo. Arribo, dic per al que vinc i em donen numero i em fan asseure, que esperi que surti el número a la pantalla. El número, com no, el 0001. El 0002 segur que el van donar a les tres de la tarda. Bé doncs això... surt en pantalla el meu número, anem a la taula set.
"Hola, vinc a fer-me abonat del Palau" "molt bé, deixa'm el teu carnet de soci". Comença a mirar, em pregunta on vull estar ubicat. Jo, que sóc de galliner, dic que en la part de darrere de la cistella, a dalt, a la zona barata. En el gol sud no, al nord tampoc... hi ha un seient darrere de les cistelles però de "poca visibilitat". A "poca visibilitat" li diuen tenir una columna davant, que si vols veure has de posar el cap just al costat del que tinguis a l'esquerra o dreta. Jo, ja que estava, pregunto si tenen alguna cosa millor. I si, per 180 euros en la part del mig, això si a dalt, perquè sóc de galliner i m'han vist cara d'això. Moltes gràcies però no.
Viatge per a res. Abans d'anar-me'n em comenten que truqui més endavant perquè podran saber ja les baixes que s'han donat, és a dir els que no han renovat al final l'abonament, i pot ser que hi hagi alguna cosa. Passo, se m'han tret les ganes. Està clar que quan les coses no van bé la resta tampoc. M'havia animat perquè aquest dijous juguen el Barça-Madrid d'Eurolliga i m'han tret la il·lusió. Veient com ha anat tot segur que els blancs ens tornen a guanyar.
Queda el pitjor. Queda tornar a agafar el metro i no precisament per anar al llit i estar apartat del món. L'agafo per anar a treballar, que guay...
Salut! (que no falti d'això) |
|
|
|
| ^ Barça 73-62 Madrid |
23 de novembre del 2007 |
Autor/a: David
Pues no todo fue mala suerte, que pena no haber ido al Palau.
Moraleja: o soy yo el gafe o quejarse antes de tiempo produce el efecto contrario ;-)
Moraleja de la moraleja: no te hagas ilusiones de algo, así si va mal todo será más leve, si va bien eso que te llevas.
Visca el Barça!!!!! |
|
|
|
|
