El futbol hauria d'aprendre de l'NBA

"Estats Units és un país del que hem d'aprendre molt d'ells, tant per a lo dolent com per a bé". Aquesta és una frase del meu bon amic Juan Romero citada mentre comentàvem la jornada disputada en aquell moment a l'NBA. Em comentava com vivia la gent l'espectacle a l'esport, com el primer era fer divertir-se per damunt de tot. És cert que el país nord-americà és un clar exemple a no seguir a moltes coses, ara no ens posarem a citar-les perquè no acabaríem, però si és veritat que referent a l'espectacle, sobretot a l'esport, són els millors sense lloc a dubte.

Algú s'imagina unes finals de conferència en l'NBA amb un resultat menor a 70 punts per equip? Ni de broma, en cas d'ocórrer us puc assegurar que els vencedors sortirien de la canxa amb una sensació més de derrota que de victòria. Es vol guanyar però es vol gaudir, va inclòs a l'entrada o abonament de temporada. Tot el que sigui conservadorisme es considera una falta de respecte, un insult.

Doncs bé... ahir a la nit el Chelsea va insultar a l'afició del futbol amb el seu joc garrep en unes semifinals de la UEFA Champions League. Una cosa és jugar ordenat i tàcticament perfecte i una altra cosa és penjar-se del pal i no deixar jugar a res, així és impossible gaudir de l'espectacle que ha de ser un esdeveniment com el citat. Sense sortir del seu camp si no era per a un contracop, pegant amb el consentiment de l'àrbitre, perdent temps a cada moment... vergonyós. Això a l'NBA mai no passaria.

Altres temes que rarament veiem en la millor competició del món. Quantes vegades es llegeix que un partit és decidit per culpa de decisions arbitrals? És molt extrany trobar-se amb una cosa així, sobretot perquè des que apliquen la tecnologia per a jugades dubtoses el percentatge d'error s'ha disminuït encara més. En canvi en el futbol és el pa de cada dia. Si, tots som humans i ens equivoquem, però ens passem amb la humanitat dels de negre (actualment multicolors) perquè és lamentable com canten. Ja comencem malament perquè els àrbitres no són professionals en un esport on es mou tants i tants diners, sinònim de no estar preparats com deurien. Els actors protagonistes són els jugadors però per desgràcia en moltes ocasions, masses, ho són els del xiulet.

I una altra cosa que mai no veurem en una competició on el primer és passar-ho bé: les sancions per acumulació de targetes. En el futbol per tenir 5 targetes en Lliga o altres tantes a Champions et perds el següent partit, ja sigui la final com el partit de l'any. Una cosa és sancionar un jugador per una raó de pes, com per exemple a l'assassí de Pepe l'altre dia, però per acumular grogues o per doble vermella em sembla lamentable. Fent això perdem tots, així de clar. Ara, per exemple, el Barça perd a Puyol per a la tornada davant del Chelsea i si arribem a la final podria ser que sigui un altre jugador el que no pugui disputar-la per veure'n una simple groga a Stamford Bridge.

Jo crec, i espero, que en un futur aquests temes de les sancions per targetes i l'assumpte arbitral s'haurà d'arreglar. Pot ser que tingui molta fe, pot ser que si, però els temps canvien abans o després i la necessitat de nous al·licients pot portar a això. Pot ser que un dia el que és un partit de sanció es converteixi en una multa econòmica, per exemple, i a jugar que és del que es tracta. El que dubto molt és que algun dia els equips decideixin jugar al futbol en comptes d'especular-hi. Coses com les del Chelsea ahir a la nit fan un flac favor al futbol. Pel bé del futbol, i no ho dic només perquè jo sigui culer a morir, és que el Barça passi l'eliminatòria perquè l'equip londinenc no és digne d'estar a la final de Roma. Pot ser que guanyin, però no convenceran, i faran que els que hem gaudit amb aquest esport acabem avorrint-ho i preferint matinar per veure qualsevol partit de bàsquet de la lliga nord-americana i gaudir d'un espectacle de veritat.