El meu pòquer europeu

Tots els esdeveniments passats aquesta setmana amb el Barça m'han fet retardar un post que em fa molta il·lusió comentar. Com molts ja sabreu diumenge passat el Barça d'hoquei patins guanyava la seva divuitena Copa d'Europa, una alegria a Can Barça en un any tan i tan dolent.

Amb aquesta victòria puc dir que he viscut en directe com el Barça guanyava la Copa d'Europa tant en futbol, en bàsquet, en handbol i en hoquei patins, les quatre seccions principals del club.

La primera que vaig viure va ser en el 99 amb el Dream Team de l'handbol. Aquell dia el Barça va guanyar en el partit de tornada al Dinamo de Zagreb i conqueria la seva quarta Copa d'Europa consecutiva, la cinquena de la història.

La segona vivència és molt especial per a mi. La Copa d'Europa de bàsquet era el repte històric del club, aquesta competició que mai arribava. L'11 de maig de 2003 per fín es va aconseguir davant de la Benetton de Treviso. En un Palau Sant Jordi ple fins a la bandera em vaig treure una espina clavada que semblava que mai es podria anar.

Que diré del 17 de maig de 2006, ahir va fer dos anys d'aquesta data. La Champions de París pot ser que sigui, sense lloc a dubte, el dia més feliç de la meva vida. Viure en directe aquell moment, com ja he dit tantes vegades, no té preu.

I bé... ara la Copa d'Europa d'hoquei que fiança el lema del Barça de "Més que un Club". En el Palau Blaugrana, derrotant en semis el Vic i a la final al Reus, assaborim un nou títol europeu.

Pòquer de títols, i en tots ells amb la meva samarreta talismà: la samarreta del centenari del Barça. La pobra ha hagut de viure dies durs però no s'ha perdut els moments més grans dels últims anys. Final de Copa d'Europa amb ella és sinònim de victòria. Està clar que cal cuidar-la i portar-la en dies així.

Felicitats als nois de l'hoquei, a l'apartat que tinc del Barça podeu gaudir de les fotos i els vídeos de la Final Four. Tant de bo a l'any que ve repetim i no només en hoquei.

Visca el Barça!!!!!