El reglament, des de Madrid, quan es tracta del Barça

Bona tenim amb el penal de dissabte contra l'Espanyol. Em crida l'atenció com s'està tractant aquest tema, m'explico. Per a uns és penal, per altres no. Segons el reglament un agafada, sigui on sigui, és falta/penal. D'acord, molts diran que d'aquests hi ha a tots els partits, i és amb aquest argument que al final es reconeix que és pena màxima.

Us imagineu que arriba a ser al revés? Durant l'any i en gairebé en la totalitat de partits que juga el Barça tant les televisions com la premsa de Madrid remarca alguna jugada per justificar, en major o menor mesura, la victòria del Barça. Si aquest agafada ho fa Puyol a Luis García, per posar un exemple, seria portada i tindríem els periquitos encesos encara més que ara.

Adjunto una imatge que deixa ben clar tot. Hi ha agafada, Xavi està en moviment i és suficient per desequilibrar. Dins de l'àrea, penal. El més curiós del cas és que aquesta imatge és de la retransmissió televisiva però, mira quines coses, en els resums estatals no els dóna per treure aquesta presa. És clar, els desmunta l'argument i només treuen les imatges que no deixen veure si hi ha o no penal.

Que voleu que us digui, això ja cansa. De tant repetir-ho la gent s'acaba creient el que es diu, els que tenim opinió pròpia (tant per dir que és penal com que no ho és) quedem com els únics que diem el que pensem i no el que ens volen imposar. I queda clar que si vas de blaugrana es parla de "villarato" i si vas de blanc es parla de "possible error arbitral". Al final el que s'aconsegueix és una cosa, almenys per part meva: un gust immens guanyar si és amb error arbitral per així veure la caverna mediàtica de Madrid cabrejada durant diversos dies.

Mai he sigut així, m'agrada guanyar de manera legal, però escolta... amb perdó de l'expressió: que es fotin.

Adjunt també la vinyeta de Kap a Mundo Deportivo d'aquest dilluns 14 de desembre. Més clar, aigua.