|
|
|
 |
|
|
|
|
|
|
|
Els de la Conferència Episcopal no paren de tocar les pilotes |
Vagi per davant que no em fico amb la fe de ningú, cadascun amb les seves creences, ho diu algú que ha estat batejat, ha fet la comunió i fins a la confirmació i que si em toca casar-me alguna cosa em diu que ho faré de la "forma tradicional" . El primer ho vaig fer sense coneixement de causa, el segon per el mateix sumat al fet que "ho feia tot el món" i el tercer per amor a una mare a la que li feia il·lusió que el seu fill rebés el sagrament de la confirmació. No em penedeixo de res, en les dues primeres ocasions ningú em va demanar permís i en la tercera va servir per fer feliç a la meva mare per la qual cosa no tornaria enrera per evitar cap d'aquells dies. I com ja he dit ... si em caso i cal passar per l'església passaré.
El que no puc digerir és la Conferència Episcopal i aquesta banda de capellans hipòcrites que es dediquen més a fotre a la gent que a ajudar-la. Un tema que em va cremar de valent fa poc van ser les crítiques per el naixement del "nadó medicament" que ha servit per curar al seu germà malalt d'anèmia congènita severa. S'ha salvat una vida gràcies a la ciència però per a alguns això és obra del diable, jugar a ser Déu. Pa cagarse.
No entraré en el debat estúpid que han creat aquesta banda de feixistes. S'ha salvat la vida d'una pobra criatura que no va escollir estar malalta, que el que vol és viure i que ha tingut la sort que gràcies al seu germà podrà fer-ho. Quin pare no recuriría a alguna cosa així per salvar el seu fill? Gràcies a la ciència podem trobar-nos amb avenços impensables fa anys, miracles, però mentre altres encara creuen en Adam i Eva i en gestacions miraculoses no anirem bé.
A aquesta banda de pallassos m'agradaria veure'ls en una situació així, per exemple a un pare dels que clama al cel per tenir un fill d'aquesta manera. Imagineu que a aquest pare li diuen que el seu fill, que han tingut de forma natural amb molt d'amor i res de vici (aquests mai follen, no que va ...), està molt malalt i que només pot curar amb un germà medicinal. Què farà el soplagaitas en aquesta situació? Mirarà el seu fill i li dirà: "no et salvarem perquè això està malament"? Vinga va! se l'estarà pelan com un mico als dos minuts per treure l'esperma, ficar en un pot i dir al metge que ja triguen a agafar el pot, a la dona i si fa falta a la sogra perquè comenci a gestar i en 9 mesos poder guarir el seu fill. Perquè de no ser així és per agafar al pare i penjar pels ous, i mai millor dit.
Tanco el tema de "nadó medicament", per sort ha sortit tot bé i aquest nen viurà. Una altra cosa que és acollonant és el pel cul que donen en contra de les cèl·lules mare. Pel que sembla, jo és que sóc informàtic i de medicina només sé que l'aspirina treu el mal de cap i poc més, gràcies a aquestes cèl·lules es podran salvar moltes vides amb nous fàrmacs, curar malalties tan dures com el parkinson o l'alzheimer , per posar algun exemple. Anem a no ser radicals, respectem als que estan en contra però a la vegada que els que no estem que ens deixin tranquils deixant que la ciència cotinuï el seu camí. Això si ... imaginem que demà surt un medicament que cura el ja nomenat alzheimer i tot gràcies a la cèl·lules que han manipulat "gent dolenta dolenta dolenta". Aquests medicaments, tractaments, ... haurien de portar una etiqueta clara que posés "Fet amb cèl·lules mare, prohibit als que van lluitar i lluiten en contra". Us imagineu als de l'Opus tenint una d'aquestes malalties, que vagi per davant que no els desitjo, i no comprant el fàrmac que els pot curar? ¡JUAS!
Són una banda d'hipòcrites, una banda de mamons que només pensen en omplir-se les butxaques, que prefereixen veure morir de sida a la gent que permetre l'ús del preservatiu, ... i així línies i línies que passo d'omplir perquè no em dóna la gana de cremar-me més la sang. Prefereixo deixar a continuació unes línies que vaig veure en un article al diari digital de 20minutos que posen al seu lloc a més d'un:
- L'Església demana menjar per Àfrica però viu en l'opulència. No venen les seves riqueses malgrat que Jesucrist mai va parlar d'acumular fortunes.
- L'Església Catòlica va permetre que el cardenal de Boston, que va ajudar a capellans que havien comès abusos sexuals a no ser expulsats, oficiés una missa commemorativa pel Papa.
- Un capellà acusat de pederàstia pot presentar-se a un judici com a víctima.
- El Papa Benet XVI es pot permetre el luxe d'atemptar contra la salut pública al demanar al Camerun que no s'usi el preservatiu, i ho fa sota l'argument fals que aquest "no frena la Sida".
- El Papa pot rehabilitar un bisbe que nega l'Holocaust nazi (per molt que després s'intenti arreglar donant marxa enrere).
- En canvi, el Papa pot criminalitzar públicament la investigació amb cèl·lules mare, que pot salvar la vida a molts en un futur.
- Un sacerdot pot arribar a tenir 55.000 fotografies de pornografia infantil o posar-se d'acord amb sis companys més per violar una jove durant anys. I si algú denúncia alguna cosa? Nosaltres no hem vist res.
En aquest món de l'Església no tots són uns fills de puta, no, hi ha de tot, només faltaria!, ho diu algú que va estar catorze anys a un col·legi de capellans i va sortir sense ganes de trepitjar una església si no és necessari o de visita turística . Vaig coneixer capellans fills de puta i també capellans bona gent que ajudaven per damunt de tot. Com he dit no em fico amb la fe, cadascú tenim la nostra i manem en ella, en la meva ningú em dirà el que he de fer, tinc la meva creença en que si que hi ha Déu però no és precisament com m'ho pinten els menja merda que es fan passar pels seus representants. A tot aquest tinglat que hi ha muntat de Vaticanos, conferències episcopals i companyia els faria agafar la Bíblia i deixar una estona apartat el Private, que a molts d'aquests els agrada més que el nomenat llibre, i els faria repassar la vida que va portar Jesucrist i que m'ensenyin en quina part el fill de Déu viu a lo gran, que sent "fill de" no viu com un Déu, en tot cas han estat els que han vingut darrere que gràcies a un revolucionari han viscut com a reis.
Bé, ja ho he deixat anar tot. Pot ser que a alguns no els agradi com m'he expressat, no penso demanar disculpes, sóc dels que té la filosofia de que les coses cal dir-les com es senten, aquest és el meu bloc i així m'expresso, en una altra situació ho faria d'una altra manera, d'una altra forma, però amb el mateix fons.
Viviu i deixeu viure hòstia!
|
|
|
|
| ^ olé |
24 de març del 2009 |
Autor/a: María
Ole tus cojones,totalemte de acuerdo contigo...
Me voy a permitir el lujo de contar mi punto de vista personal.
Me gustaría tener más fe,pero no es así.
Ya de pequeña a pesar de pertenecer a familia de tia monja de clausura,tío sacerdote y otros catéquistas...colé en hacer la comunión como todos por los regalitos,pero después ya no pasé por el aro,así que ni me confirmé ni nada...y no me arrepiento.
Yo me siento capacitada para poder tener fe en Dios,pero lo siento,generalizando en la iglesia no lograré tener fé en la vida...Sólo hay que acogerse a tu artículo...nos echamos las manos a la cabeza porque los testigos de Jehová no conciben la idea de una transfusión de sangre y nosotros qué? La ciencia trata de poner a nuestro alcance todo lo posible para curar enfermedades....y ahora porque sean células madre oh...que pecado...creo que no matamos a nadie para hacerlo....además creo que es la medicina de nuestro tiempo..qué sería de nosotros si no se hubiese inventado la penicilina?....
No seamos hipócritas y dejemos seguir el curso de la vida.
Como nota final...el día que el sacerdocio en general,papa,obispos...se despojen de sus lujos y prediquen la verdadera palabra de amor,ayuda...entonces creeré en ellos.
Hasta entonces por esa regla de tres arderé en el infierno.
Un beso...Te amo David |
|
|
|
|
