Han passat dos dies però jo continuo al·lucinant amb el partit del Barça davant de l'Atlético. No ho vaig poder veure, estava tornant del Puerto i ho vaig haver d'escoltar per ràdio, escoltar és un dir perquè no hi havia manera d'agafar una emissora al tren. Per sort vaig poder gaudir tant del primer gol com del tercer, espantant en aquest últim a la dona que anava al seient del costat, aquesta anècdota millor explicar-la en viu que és més divertida.
Tornant a l'important... de Messi no es pot dir més, està clar que és el millor del món diguin el que diguin. Cada dia és millor, cada dia és més determinant, cada dia és més desequilibrant... així em podria tirar estona i no acabaria. Però no només és la Pulga, és Alves, és Touré, és Busquets, és Iniesta... i nomeno els de l'altra nit, a Barcelona s'havien quedat Eto'o, Xavi, Márquez, Valdés i Puyol. De pitet, un futbol que ningú fa i que aquí veiem partit sí partit també. El dia que no estem tan fins ens sembla fins i tot extrany.
Torno a aixecar el boicot a Youtube, l'ocasió el val, adjunto el vídeo dels millors moments del partit. Vaig de mentres a pel pitet, ho necessitaré després.