|
Final de Roma: el caos del viatge de tornada |
Després de dies sense escriure per culpa del tema del servidor torno per parlar d'un altre caos, aquesta vegada el viscut a la tornada de Roma a l'aeroport de Fiumicino. En els mitjans de comunicació es va parlar poc del tema, jo només ho he vist en TV3 però imagino que en algun altre costat es va dir alguna cosa, segur que si, però no molt la veritat. S'havia aconseguit la Champions i aquestes coses queden aparcades. Com es deia aquella nit "menys malament que s'ha guanyat".
Tot va començar en arribar a l'aeroport, concretament a la terminal 5 encara que li podrien haver posat "capsa de mistos" com a nom. A la primera foto podreu veure l'aglomeració de gent i de fons el pas per accedir a la part interior. No donava l'abast. La part interior era més petita encara i combinar tots els vols de les diferents companyies era impossible.
I així passava l'estona, la gent fent cua sense que ningú digués res i sense moure's ni cap a davant ni cap a enrere. Com es veu a la segona foto acabem ocupant la terminal per a nosaltres sols, la gent dormia al terra o a les cintes de facturació. Un bon home amb un megàfon demanava calma, repartien aigua per quedar bé (per cert era fastigosa) però ningú no deia res en concret. Alguns se n'enfadaven més i demanaven fer allaus, això si... sempre des d'enrere, així jo també m'animo. En aquells moments recordava aquell viatge que van patir els culers desplaçats a Atenes el 94, si es descuiden encara són allà. I recordava que, per sort i com ja he dit i segur repetiré, havíem guanyat perquè allò havent perdut hauria estat molt dur.
I va arribar el moment en què algú va decidir moure el cul i treure'ns d'allà. Anava passant gent a l'interior però clar, de nou s'havia omplert. Quiets una altra vegada, quin càstig. A sobre alguna de les màquines de detector de metalls s'havien apagat o espatllat, el caos es podia multiplicar en res. Però no, van decidir passar només els equipatges per l'escàner, la gent podia passar pels arcs sense cap control, que d'una banda guay perquè ja ens n'anàvem i per l'altre una mica nyap perquè tants controls de seguretat que solen fer i després fan això.
Érem dins en el que seria un zulo per a la gent que hi havia. En alguns moments hi havia una barbaritat de carabinieris i personal de l'aeroport, en la part de fora ningú però dins tots. La consigna era clara: independentment de la companyia i avió ens anaven a fer pujar per ordre d'arribada sense ordre ni concert. Vol amb 330 persones? Vinga a comptar i a fer pujar a les jardineres, que aquesta és una altra... ens posen en una terminal que no tenia entrada directa a avions i amb només dues portes per pujar als autobusos, imagino que hauran fet fora al llest que va organitzar tot això perquè és per a això i més. Doncs això... anàvem a l'avió, per fi.
Les escenes còmiques no cessaven. Una cosa que podia passar va passar com va ser que una vegada dins de l'avió hi havia més gent de la que es cabia. Ja veus a jardineres donant voltes per les pistes d'avió amb avió mirant si hi havia lloc, en vaig arribar a veure una amb una sola persona dins, al·lucinant.
Al final vam arribar bé que era del que es tractava i amb la Champions a la butxaca. Tot això quedarà en anècdota per explicar-la al costat del gran triomf a Roma. Us deixo un parell de vídeos d'aquella nit a Fiumicino, veient aquest aeroport he de dir que en el Prat tenim un aeroport al·lucinant de bo.
|
|
|
|
No hi ha cap comentari en aquesta conversa
|
