|
Final de Roma: els controls de seguretat |
Com ja vaig comentar quan vaig parlar de les entrades nominals una altra de les coses que van ser per donar-los de menjar a part va ser com ens van tractar els serveis de seguretat de l'Estadi. Dir que va ser lamentable és quedar-me curt, en els meus 29 anys mai no vaig passar per una cosa així, i això que he vist de tot quan he anat al Gol Sud del Camp Nou.
Primer control a l'Olímpic de Roma. Tocava ensenyar l'entrada, sense D.N.I. encara, i la motxilla. Molt per sobre, tan poc com res, el que ja treien a la gent eren els encenedors. Dintre de tot va ser molt light, lo heavy venia dins.
Segon control. Aquí ja havíem passat l'entrada i els superhomes de la porta havien vist que l'entrada em corresponia a mi i només a mi (veure l'article sobre les entrades nominals). Un empleat de seguretat molt amablement em demanava que li ensenyés la motxilla, cosa normal, i li vaig estar mostrant que a part de roba, uns banderins i la càmera de fotos poc més portava. Cap problema.
Tercer control, el que no m'esperava. Just en passar el segon hi havia a uns tres quatre metres un cordó de Caravinieris esperant. Jo, que acabava de ser registrat ja no pensava que ens toqués de nou passar per això quan mig minut abans ja ens havien mirat motxilles i bosses. Però sembla ser que la policia italiana volia el seu moment de glòria, i aquests no van amb ximpleries. Jo, innocent de mi, anava a passar quan el Caravinieri de torn em va mirar dient "on et creus que vas?". No m'ho podia creure però era així, tocava una altra vegada ser registrat. I no com abans que era ensenyar els equipatges, no. Era ensenyar i que sense permís poder treure al seu antull les coses per mirar. Jo, al·lucinat, li havia de dir que si volia una cosa que ho demanés però l'home ni cas. Va treure la funda de la ccàmera, la càmera, les claus de casa meva... amb què m'havia costat posar tot ben ordenat! Quan anava a treure els banderins em va sortir un "no home si us plau que me'l desordenes tot!!! " que sembla que va servir d'alguna cosa. Però l'home no tenia suficient, tocava escorcoll, i quin escorcoll, només li va faltar posar-me les mans al clatell i contra la paret. No tocava a veure si portava alguna cosa no... era gairebé agressió, arribava a tal punt que si notava alguna cosa el tocava fort més d'una vegada fins que em cansava i s'ho ensenyava, una vegada el mòbil i una altra la cartera. Sembla ser que no els ensenyen a demanar les coses de petits, les aconsegueixen pels seus collons. Em va tocar de a dalt a a baix, i no d'aquests escorcolls que pots pensar que al col·lega li agrada tocar, no... com he dit gairebé era ja violència. Com va dir un home que mirava l'escena i acabava de passar per això "a un se li treuen les ganes de venir al futbol". Una cosa és que es controli la seguretat i una altra és que se'ns tractin com a terroristes.
Sabeu el millor del cas? Que igual que amb les entrades que al final no demanaven D.N.I. ni res, total era allargar el ridícul, el mateix va passar amb la seguretat que ja deixaven passar a tots sense mirar ni escorcollar ningú. Algú el veu lògic? Ha de ser que els que entrem abans teníem cara de portar una bomba nuclear. |
|
|
|
No hi ha cap comentari en aquesta conversa
|
