Final de Roma: La gran mentida de les entrades nominals

Molt s'ha arribat a escriure sobre les entrades de Roma. La polèmica va començar quan es va dir que només els agraciats en el sorteig els correspondria aquesta entrada, no es podria cedir a cap altra persona. Després la cosa va canviar, entre socis es podien cedir les entrades o entre familiars. En el primer dels casos s'havia d'omplir un formulari per Internet, en el segon anar a l'Oficina d'Atenció al Barcelonista (OAB) i demostrar el parentiu.

Molts vam ser els que gràcies a aquestes últimes mesures vam poder anar a Roma. Molts també van aprofitar per fer-se socis i així poder accedir a una entrada. I paral·lelament els revendes feien seu negoci habitual avisant que aquestes mesures de les que tant parlaven no eren tals. I mira per on tenien raó, us explico com va ser l'experiència.

Arribem a l'Estadi Olímpic, faltaria una hora i mitja per iniciar el partit. Per evitar aglomeracions vam decidir anar entrant i així ja estar tranquils en la nostra localitat i així ja anar vivint l'ambient des del primer moment. A la cua la gent avisava que feien treure el DNI, semblava que el control era cert i per això la lentitud amb la que s'anava passant al recinte. Llavors va tocar el meu torn ...

Un empleat de l'organització em demana l'entrada, jo la hi ensenyo i immediatament em demana la identificació. Jo ja m'imaginava el meu nom en una pantalla, pantalla que no veia però imaginava que estaria allà, amb les dades de l'entrada que confirmaven que aquesta localitat era la meva. Però no, sembla ser que els que demanaven les entrades no eren humans, eren ciborgs o quelcom per l'estil perquè sense fer res miraven entrada i DNI durant uns cinc segons i ja deixaven passar. Jo, que m'havia mirat la meva desitjat passi l'estadi tantes vegades vaig haver de mirar una altra vegada per veure on nassos hi havia alguna cosa que ho relacionava amb el meu document d'identitat. Res, no hi havia res, el que els tocava fer era el "paripé".

El per què del famós xip? Molt fàcil. Al Camp Nou, com en la majoria dels estadis, es passa mitjançant codi de barres. A l'Olímpic de Roma no, allà és amb el xip. Ha de ser també que en els mitjans de transport s'usa així perquè amb l'entrada es podia un moure per Roma en transport públic sense problemes. Doncs això ... que ens van "embaucar" com diria el Laporta.

Del control de seguretat ja us explicaré en un altre article com va ser el registre i escorcoll, no sé si anàvem al futbol o a la guerra. Total, al final havien bengales com sempre ... Però tornant a les entrades, com la forma de procedir era tan lenta es van trobar que faltaven pocs minuts i hi havia molta cua per entrar. Solució? Guardeu el D.N.I. que hi ha pressa. Ah! i de control de bosses i motxilles ja lo just, i els escorcolls ja oblidats per complet.

Així va ser la cosa, no he llegit res sobre això en diaris (tampoc he tingut molt de temps) però estaria bé que es expliqués bé. A mi una cosa no em quadrada quan vaig omplir el formulari, us explico. Jo tenia tres entrades: una per el meu pare, una altra per un amic de Canàries i l'altra per a mi. Quan les vam recollir en cap banda posava que soci corresponia, quan dic això em refereixo als socis amics nostres a qui els havia tocat. Res. Jo vaig arribar i vaig anar al famós formulari i vaig fer el canvi de nom que requeria al club. Alguna cosa em diu que arribo a posar les dades de l'entrada que m'haguessin passat pel cap i no hauria passat res. Però clar, jo no me la jugo amb una cosa tant seriosa, ni jo ni molts que haurien anat a Roma però que no volien veure fora del recinte per culpa del famós control.

Com he dit abans: ens "embaucaren" ben "embaucats".