Gràcies Pepe per ser com eres

En estat de xoc m'he quedat aquest matí al llegir la trista notícia. No sabia res, ahir vaig estar desconnectat del món i de l'única cosa que vaig tenir notícia, i tant de bo no hagués tingut tampoc, va ser del Barça. No m'ho creo, em sembla impossible. Un maleït dia d'abril de l'any passat deixaves els escenaris temporalment per a curar-te, em queda amb impotència dintre meu al seguir amb l'esperança que torni a veure les teves funcions al Capitol sabent que per desgràcia no serà així. Ahir Barcelona estava fosca, plovia després de dies sense fer-lo. Estava plorant, s'acabava d'anar part de la ciutat, i és que Pepe era patrimoni en vida d'una Ciutat Comtal on va arribar de petit procedent del seu Galícia natal.

Deies les coses com les senties, o com tu diries "com et sortia dels collons". Sí, pot ser que fossis un mal parlat però de vegades en aquesta vida cal dir les coses com són i sense embuts. No havies de ser políticament correcte, eres així i així agradava o no. No vas deixar mai a ningú indiferent i per dir les coses com tots les pensem, però pocs diuen com tu, vas tenir problemes com aquelles famoses declaracions a TV3. Es van treure de context, et van maltractar i van tractar com si haguessis matat a algú, lamentable. Mai et vas mossegar la llengua i aquella tarda en "El Club" menys encara davant els atacs continus contra la teva Catalunya. Aquell dia vas ser la veu de molts farts de tant anticatalanisme.

Però no vull que aquell moment sembli el més destacat quan vas fer molt per fer-nos gaudir i molt per posar les coses en el seu lloc. Jo vaig tenir la sort de veure't en el teatre Capitol, la teva casa durant molts anys amb l'obra "Rubianes solamente". Els que hem anat alguna vegada, molts d'ells més d'una de dues i de tres vegades, no oblidarem mai el que vam gaudir veient-te i escoltant-te. Però no només al teatre, també a la tele. Qui no et va gaudir en entrevistes amb Buenafuente? Era tot un clàssic, el dia que sorties al bo d'Andreu li pujava l'audiència com l'escuma. O aquella nit a TV3 en "Malalts de tele" en la que Toni Soler et va fer l'entrevista més llarga de la història de la televisió, no sé si van arribar a ser 12 hores o més davant la desesperació del presentador al veure que et saltaves el guió a la torera.

Pepe cap a on aniràs? cel o infern?. Anar al cel et donarà tranquil·litat, que la necessites. Però tu ets un "gamberro", et va la marxa i per a passar l'eternitat no et veig saltant de núvol en núvol amb els angelets en pilotes. Tampoc vull que sembli que t'envio a l'infern, això sona malament, del que estic segur és que quan t'hagis creuat amb Sant Pere li hauràs ficat un discurs de l'hòstia.

Bueno Pepe, deixo de donar-te el conyàs amb l'article. Aquest és el meu petit homenatge a algú que la gent d'aquesta terra durem sempre dintre nostre. Avui estem tristos però per tu traurem un somriure, tu volies fer riure sempre al personal no fer-los plorar, en tot cas de riure. Gaudeix del teu descans, si pots fes el que et doni la gana i si has de dir les coses com són les dius.

Fins sempre Pepe.