|
|
|
 |
|
|
|
|
|
|
|
Jo no creia en Carles Puyol |
Sé que molts es posaran les mans al cap dient "com és possible!?" i, en part, ho entenc. Però dic això igual que vaig dir i dic que sempre vaig creure en Guardiola i ara tots es pugen al carro. Però tot, en aquesta vida, té una explicació.
El passat divendres 2 d'octubre debutava amb el primer equip Carles Puyol a Valladolid. Van Gaal el va fer debutar després d'evitar la seva cessió o traspàs ara no recordo, al Màlaga. En un entrenament li faltava un lateral, li van portar a Carles i va dir que el de la Pobla no es movia del Camp Nou. Van Gaal no era sant de la meva devoció però que ningú oblidi que amb ell van pujar gent com Xavi, Iniesta, Valdés, Puyol o Gabri (cas diferent a Puyol, al seu dia vaig creure i em va demostrar que m'equivocava, però per mal).
I ara ve la raó de no creure en el seu dia en Puyol. Carles és una referència en la defensa del Barça, és el central que recordarem d'aquí a uns anys com un dels millors de la història, aquest jugador de raça que ha jugat lesionat, amb la cara partida o malalt. Però no sempre ha estat defensa central o lateral, no no. Jo ja el coneixia del juvenil i del Barça B, amb aquests cabells com per no reconèixer ràpidament, però no només per aquesta cabellera que mataria jo ara per tenir (més arreglada, això si) tenia referències d'ell. La seva posició en categories inferiors era d'interior dret, com ho esteu escoltant. Al Barça B que va aconseguir l'últim ascens a Segona A el lateral dret era Ferrón i el mig de camp estava format per Xavi, Gabri, Puyol i Mario. I creieu-me ... es notava molt que no era el seu lloc. Donava força al centre del camp però quan la pilota passava pels seus peus el joc es trencava i molt. En fi... que desentonava al costat de Xavi i Mario (un diamant que mai explotar).
Però algú un dia va veure que darrere era on havia d'estar i Carles, amb aquesta força i aquest cor blaugrana tan gran que té, no només es va guanyar el lloc en el primer equip sinó que va acabar sent el nostre actual capità amb tot mereixement. Camacho a la selecció espanyola el va posar de central, cosa que ja molts vèiem que havia de ser així ja que amb aquest lideratge estava desaprofitat al lateral. Això si, a dia d'avui amb 31 anys pot pujar gran part de la banda quan se'l necessita en aquesta posició, ja sigui dreta o esquerra (vegeu la final de Copa).
Perdona'm Carles per no confiar en tu en el seu moment, pots creure'm que me n'alegro molt d'haver-me equivocat. Si hagués de fer el meu equip ideal del Barça que he vist des que vaig a l'Estadi creu-me que tu tens un lloc segur en la defensa culer.
I un desig: queda't molts anys al Barça i el dia que pengis les botes que sigui a casa teva, al Camp Nou. Sé que és difícil, alguna cosa em diu que tens la inquietud de provar altres lligues. Espero que el cor culer pugui més que aquestes ganes de conèixer nous mons. |
|
|
|
| ^ Carles |
5 d'octubre del 2009 |
Autor/a: Julia
como pudiste dudar de él ¡¡¡¡¡¡¡¡ |
|
| ^ Ya dije que todo tiene una explicación |
5 d'octubre del 2009 |
Autor/a: David
Muy sencillo: viéndolo jugar en el medio del campo ni yo ni nadie que iba al Mini le daba mucho futuro jejeje, por suerte le colocaron en la defensa y ha sido y es lo que es: único. |
|
|
|
|
