|
La mala memòria |
Explicaré una història, la història d'un poble que havia caigut en l'ho més baix i que va arribar a tocar el cel. Un poble que veia que anava a pic i que va arribar al més alt, i tot gràcies a un home. Aquest home no anava sol, tenia grans companys que l'ajudaven però sense la seva presència mai no s'hauria aixecat tal imperi. Es van viure els millors moments de la història d'una gent que no recordava assaborir grans triomfs. Un dia aquest gran home no era el mateix, per unes coses o per d'altres no podia tirar del carro com ho havia fet. La màgia que l'acompanyava l'havia abandonat, i no només la màgia sinó aquesta gent que havia fet feliç.
Trist veritat? Podria semblar la història d'una novel·la, d'un conte o d'un serial, que cada un l'encaselli on més els agradi. Per desgràcia aquesta història és real i l'estem vivint. El poble es diu Barça i l'home abandonat es diu Ronaldinho. És dolent no tenir memòria, pitjor és tenir-la i oblidar-la voluntàriament. Som animals egoistes que volem més i més sense recordar que, temps enrere, assaboríem les misèries més grans veient que el nostre Barça ni tan sols jugava la Champions. L'arribada de Ronaldinho va canviar tot i, sumat al gran equip fet al seu voltant, es van guanyar Lligues i la segona Copa d'Europa de la nostra història.
Avui no sabem que passa amb Ronaldinho. Se senten tantes coses que jo no em crec res. No sé si és perquè és un fiestero, perquè té problemes personals o les lesions el tenen fregit. No ho sé. Només sé el que representa en la vida dels que volem aquest club. Un jugador que mai s'amaga, que si li surt un mal partit no deixa d'intentar-ho, un jugador que per molt malament que estigui et pot guanyar els tres punts ell solet. Un home que ha tirat del carro quan ningú ho feia. Senyors, per l'amor de Déu... un respecte.
Molts són els que diuen que ara caldria vendre'l, que el que traurem ara no el traurem en un any o dos. Si us plau, un respecte. El món del futbol és un negoci, no hi ha dubte. Però amb el símbol que ha canviat la història centenària blaugrana no es comercia. A l'home que ens ha tornat la il·lusió l'hem de cuidar com el nostre símbol més gran, com al Kubala del segle XXI. Potser que no torni a ser el que era, pot ser que guanyi 4 Pilotes d'Or, potser potser potser... mira, no veig el futur però veig el present i recordo el passat. Recordo no guanyar res i després guanyar tot. Recordo un equip decaigut i arribar el 10 blaugrana i aixecar-lo. Recordo les tardes i nits que ens ha fet divertir-nos.
Avui els elogis se'ls emporta Messi, segur que li tocarà passar per la mateixa cosa que viu Ronaldinho. Tampoc serà just, però som així a Can Barça. El dia que aprenguem a cuidar als nostres símbols serem més grans. El dia que decidim estar amb l'equip a les dures i a les madures i no només a les madures serem encara més grans. Per cada xiulet a un dels nostres que es converteixi en un aplaudiment estarem fent un pas endavant cap als títols. Mentre no fem això tot serà més difícil.
Gràcies per tot Ronaldinho, els que et volem estarem sempre al teu costat, no te'n vagis, torna a fer-nos vibrar i fes callar als que no saben el que diuen. Els que avui et critiquen i et llancen merda seran els primers en trobar-te a faltar quan no estiguis. |
|
|
|
No hi ha cap comentari en aquesta conversa
|
