La sort i el problema de tenir aquest gran planter del Barça

Els poc més de 37.000 culers que vam anar l'altra nit a veure el partit de Champions contra el Bate Borisov vam sortir encantats del Camp Nou. A més d'un ens va costar arrencar per anar a veure un partit ja intranscendent, i sincerament si m'arribo a quedar a casa m'hauria donat ràbia.

Davant l'equip bielorús vam viure una cosa que omple d'orgull al barcelonisme. Veure un Barça ple de jugadors del planter, la majoria encara amb fitxa del B, i que es goleji un equip de Champions és una cosa impressionant. És cert que el Bate no és el Milan de Van Basten, però que amb els suplents dels suplents fiquis quatre gols en la màxima competició continental és una passada. No només ficar quatre gols, també fer un gran futbol.

I aquí és on jo poso el fre de mà i trec un "però" a aquesta gran pedrera que tenim. I és molt simple, i ja ho hem viscut aquest estiu amb Oriol Romeu que va haver de marxar al Chelsea quan en una altra època hauria pujat al primer equip d'una tirada. No tots poden pujar, no hi ha lloc per a tots, i abans o després s'haurà de traspassar a més d'un perquè la Segona A se'ls quedarà petita. Vendes amb opció a recompra, cessions ... però hauran d'anar a altres equips a demostrar que sí que tenen lloc al Barça o directament han guanyar-se la vida lluny del Camp Nou perquè aquí no pot ser.

I farà mal, perquè mai bufa el vent a gust de tothom i el que uns veuran bé altres ho qualificaran com un gran error. I potser, segons com es miri, uns i altres tindran raó en aquest moment i només el temps dirà si el que es va decidir va ser encertat. Cuenca és un exemple. Fa un any Luis Enrique no tenia lloc per a ell, es va haver d'anar al Sabadell i a la seva tornada Pep Guardiola ha cregut en el jugador de Reus. Gran error de l'asturià? No ho crec, va haver de prendre una decisió i per davant hi havien altres jugadors. Ha tornat, cosa que no tothom pot fer, i ha tingut la sort de demostrar que és vàlid per al primer equip.

Tampoc hem de caure en la temptació de voler treure'ns a gent del primer equip per ficar als del B. Paciència, com diu un que jo em sé, s'ha de fer "a foc lent" i sense presses. Molts semblaven els millors defenses, centrecampistes i davanters de la història i no han estat res. Busqueu, per exemple, a Mario Rosas. Era el crac de la generació de Xavi, i jo que els vaig arribar a veure en juvenils puc donar fe. Els dos van ser convocats per primera vegada en un partit de Champions, ja intranscendent, contra el Newcastle el 1997. El malagueny va arribar a debutar en l'últim partit de Lliga i després va ser un dels destacats del Gamper del 1998. A dia d'avui, Xavi pot ser Pilota d'Or i en canvi Mario ha passat pel futbol amb més pena que glòria.

Doncs això. Gaudim, que igual que el del Barça de Guardiola és històric el del planter també ho és. Però toca estar mentalitzats que més d'un dels que dimarts ens van delectar potser no facin carrera al Camp Nou, encara que ara ens sembli mentida.