|
|
|
 |
|
|
|
|
|
|
|
Mai oblidaré el 2-6 del 2 de maig de 2009 |
Històric el viscut la passada tard nit, crec que no som conscients encara del que acabem de gaudir els culers. Molts hem sentit parlar de la nit màgica d'un 17 de febrer del 74 quan el Barça de Cruyff va guanyar 0-5 en el Bernabéu. Allò l'hem anat recordant dècades després com si fos ahir, els que ho van viure ho han explicat sempre que se'ls omplia la boca només de pensar-lo i els que hem vingut després ho tenim com un moment històric del nostre Barça. Molts no són conscients però allò del 2 de maig de 2009 és una cosa històrica que explicarem a les futures generacions com aquella humiliació que vam donar al Madrid al seu propi estadi.
Jo aquesta vegada no estava a Barcelona, va coincidir que vaig baixar a El Puerto però no per això no l'anava a viure com ho faig a la meva terra. En un ambient meitat merengues meitat culers vaig viure un dels dies més feliços de la meva vida. I és que van ser-hi 6 però podrien haver estat molt més. Vaig cridar els gols com si fos al Camp Nou, fins i tot com els hauria cridat en el mateix Santiago Bernabéu (a la grada blaugrana, és clar), vaig patir com a bon seguidor blaugrana i vaig poder comprovar que la gent al sud són més tranquils pel que es notava la meva presència més. Com nota dir que, en un lloc que no em coneixia ningú, molts van venir a felicitar-me per la victòria, la vaig "liar parda" com diria aquella jejeje. I és que en els gols d'Henry, Messi, Puyol (quin gran moment quan va besar la Senyera) i Piqué saltava com un boig davant de tanta felicitat.
I és que sóc feliç, molt feliç, veig les imatges del partit i se'm posa la pell de gallina, veig com es va celebrar a Canaletes i a El Prat i recordo aquelles jornades quan jo he anat a ambdós llocs a celebrar que el nostre Barça era campió. Encara no ho som, però ja tenim agafada la Lliga i només queda aixecar-la. Pot ser que sigui el diumenge, pot ser que a l'altra setmana, no ho sé... però queda poc.
Miro enrere i recordo que un 3 de maig de fa 3 anys vam guanyar la nostra última Lliga. Va ser a Vigo, el València va perdre davant del Mallorca i nosaltres guanyarem al Celta amb gol d'Eto'o. Va ser un dimecres, el mateix dia que vaig aconseguir les entrades per a París en el RACC. Va ser el 3 de maig, 3 anys menys un dia després els homes de Pep Guardiola van escriure una pàgina d'or de la que es faran llibres, DVD, pòsters, pins... de tot, serà inoblidable. Gràcies, gràcies a aquesta plantilla per fer-nos tan feliços, per regalar-nos el futbol més espectacular de la història, per golejar l'etern rival i fer-los menjar el canguelo, el villarato, la madriditis i la mare que els va parir. Molta merda ens hem hagut d'empassar, moltes ximpleries hem hagut de sentir. Al final s'ha posat tot al seu lloc i gent com el Roncero, antibarcelonista i malalt madridista, ha felicitat el Barça com el millor equip que hi ha. I un no s'ha d'oblidar de Manu Sánchez, que seriós estava, tantes ximpleries dites amb aquest somriure cínic que s'ha hagut de menjar amb patates.
Ara queda rematar, i hem de continuar amb la nostra forma de ser, ara ve una dura semifinal davant del Chelsea en la que pot passar de tot, queda una final davant de l'Athletic Club on els lleons lluitaran com mai per aquest títol anhelat. S'ha que continuar partit a partit, amb les mateixes ganes fins al final, en cas de seguir així encara serà més històric. Però passi el que passi aquest any és inoblidable, i dono de nou gràcies a aquesta plantilla encapçalada per Guardiola que ha fet possible nits com la d'aquest dissabte en el Bernabéu.
VISCA EL BARÇA!!!
VISCA CATALUNYA!!!
|
|
|
|
| ^ ...y al séptimo día Dios creó el Barça |
4 de maig del 2009 |
Autor/a: enjoy
vaya que ganas tenia ya de que comentaras el partido en tu blog, ja, ja. entre ayer y hoy me he pegado un atracón de partido que me parece hasta excesivo, pero la verdad es que merece la pena. quiero decir que he visto y leido todos los vídeos, resumenes, reportajes, entrevistas, artículos, etc.. habidos, por haber, y habidos otra vez que se han publicado sobre la maravillosa noche del sábado. y he hablado tantísimo del partido con mis amigos que ahora vengo aquí y ya no sé que mas decir, ja, ja. creo que tú mismo, David, describiste perfectamente y de la forma mas sencilla posible lo que vivimos y disfrutamos los culés aquella noche en el sms que me enviaste después del partido: "soy muy feliz", pues eso. FORÇA BARÇA!!! |
|
|
|
|
