|
Mai t'oblidarem Andrés. ¡JUGÓN! |
Quina merda començar el cap de setmana com el vam començar. Després de sopar, cansat de tota la setmana, sense ganes de veure la tele perquè només hi ha escombraries i més escombraries... què acabes fent? Doncs llegir una mica les últimes notícies del món, sobretot de l'esport davant d'una nova jornada de Lliga, Fórmula 1, ACB... Esperava notícies de tot tipus però no llegir el que vaig llegir "Ha mort Andrés Montes". Desitjava que fos una mala broma, però no, ens havia deixat l'home que va revolucionar les retransmissions futbolístiques en els últims anys.
El seu estil no deixava indiferent ningú. En bàsquet ja el coneixíem de la NBA, quina llàstima no haver tingut el Plus anys enrere per escoltar aquestes grans retransmissions que Montes donava, per excemple, quan Jordan era Jordan. En futbol mai no oblidaré el dia que em vaig enganxar a la seva forma de portar els partits. Era el Mundial d'Alemanya 2006 i jugava Suècia contra Trinitat i Tobago. El partit un fàstic però els comentaris van fer que s'enganxés a aquest partit només per escoltar Montes i Salines liar-la.
Des de llavors ja la meva admiració va ser total. He de reconèixer una cosa: quan jugava el Barça ja em costava una mica més seguir les retransmissions amb ell. La raó molt clara: si el partit ni et va ni et ve el gaudeixes, si el juguen els teus i el guanyes doncs genial... però com no vagi gaire bé doncs la veritat, posava nerviós. El que jo dic: no deixava indiferent.
Quan va deixar La Sexta va quedar el dubte d'on aniria, per desgràcia el seu últim moment en televisió ho hem vist unes quantes vegades aquest cap de setmana quan finalitzava l'Europeu de Polònia dient aquella gran frase de "La vida pot ser meravellosa". Ho deia una persona que havia patit molt a la vida i encara així mai perdia el somriure, tot un exemple.
No en puc dir més del que ja s'ha dit i es dirà. Ha estat curiós que en tots els mitjans de comunicació han parlat d'ell amb pena, amb dolor, perquè tot el món l'estimava. Se'n va un referent, únic, que per molt que es vulgui imitar és inimitable. El trobarem a faltar molt.
Si algú desitja llegir un article que arriba molt endins aquí us deixo el de Juanma Iturriaga a El País: El Blog del Palomero de Juanma Iturriaga.
Fins sempre Andrés, sempre estaràs quan un Jugón faci de les seves, entri un triple i recordem el teu ratatatataaa, quan un partit no tingui gols i diguem "Salinas donde están las llaves? "... i un llarg etcètera de grans frases però cap com la que portaves com a bandera i que molts la tindrem sempre present: La vida pot ser meravellosa.
|
|
|
|
No hi ha cap comentari en aquesta conversa
|
