Per fi acaba l'any

Ja està, ja s'ha acabat. L'any passat per aquestes dates escrivia acomiadant el 2006 com un gran any i esperant que el 2007 fos tan bo. Les coses no han estat així pel que m'alegro que hagi acabat el present any, un any personalment per a oblidar.

Com sempre dic els que em coneixen saben del que parlo i tampoc és qüestió d'anar repetint el mateix. Podem dir que l'any el vaig començar com el Barça, és a dir... pensant que ho anava a guanyar tot i al final res de res. Ha estat un any que les il·lusions s'han trencat i que les decepcions s'han anat acumulant. Per sort no he perdut a cap ésser estimat estalviant-me anar de funerals. En canvi si els he perdut d'una altra manera, mai esperada i en alguns casos de forma més dolorosa que una altra i més decebedora unes vegades que altres vegades.

Ha estat l'any de les il·lusions trencades, en general. Passant del tema personal he passat a un any en el que laboralment hauria d'haver estat millor, en salut m'ha sortit psoriasis i una hernia d'hiat, i on el meu Barça ha passat de tocar el cel a donar-nos la santa hòstia. Tot afecta de forma distinta, però afecta. Pot ser que si el personal hagués anat millor miraria la resta de forma diferent, no ho sabré.

Acaba l'any, l'any que per a mi va començar un 30 de desembre amb aquell maleït atemptat en Barajas. Aquest dia ho englobo en 2007 perquè el 2006 no es mereixia tal final. Una dolenta forma de començar l'any. Avui 30 de desembre de 2007 em trobo en el túnel de vestuaris esperant començar el nou any. M'agrada aquesta sensació, pensava que a dia d'avui em sentiria en els minuts de descompte d'un partit perdut on l'estadi està mig buit i la sensació de derrota en el cos. Aquest partit ha acabat, avui ho he acabat donant carpetada a un fet personal que ha marcat part del final de l'any. Ara toca preparar la nova temporada, no mirar enrere. Toca oblidar les decepcions, la gent que ha fet mal, els rotllos de salut, la Lliga perduda,... i començar de zero, el que està fet fet està.

Anem a treure de centre, a tocar la pilota. Anem a pensar en el dia a dia, a treure la feina endavant. En estar bé amb la meva gent i conèixer gent que valgui la pena. Anem a llençar cap endavant si els problemes passats volen tornar, és passat no cal oblidar-lo. Pensem a Moscou i aquesta final de Champions que vull tornar a viure. En gaudir del cotxe que em vaig comprar en el 207 i que va ser la nota positiva d'un mal any. Això i molt més, però sabent que per a tocar de nou el cel toca anar pas a pas, a poc a poc, com en el futbol... tocant pilota, buscant la millor jugada, sabent defensar, construir bé, contraatacar i, sobretodo, definir en els metres finals. En tot, sigui personal, laboral, de salut,... el que sigui. Sabent que per a arribar al 3 cal passar primer pel 2 i el 1, començant pel 0.

Adéu 2007. Un brindis pel 2008!