Qui no cregui en l'equip, que s'esborri ja

Però ja! Que no arribi el 10 de desembre i guanyem al Bernabéu, o el 18 el Mundial de Clubs, i llavors tots de nou apareguin dient el culers que són des que van néixer. Em sembla molt bé que alguns hagin perdut la fe, que els 6 punts amb el Madrid els semblin un món. D'acord, doneu la Lliga per perduda, però no abandoneu al vaixell per després tornar com si res.

Aquí no donaré lliçons de barcelonisme a ningú, només faltaria. Però aquest club és l'hòstia, i ahir a la nit va ser una nova prova. Feia 3 dies, no més, érem el més d'allò més després de derrotar el Milan a San Siro. Ja es veia un altre triplet, un altre chorreo al Bernabéu. Del cel a l'infern sense aturar-se on cal estar, amb els peus a terra. Un gran exemple va ser davant l'equip rossonero quan, amb 2 a 2 al marcador, el sentiment de molts era que arribaria el tercer del conjunt italià. Tot negre, tot era un desastre. I va marcar Xavi, i molts es va empalmar i moltes van mullar les calces. És així, ja em perdonareu pel comentari.

Ser realista no ha de ser catrostofista. Ser realista és fer autocrítica, dir el que va fallar en el partit contra el Getafe on la pressió no va ser la mateixa, com tampoc ho va ser la circulació de la pilota. Contra el Milan tots van veure "el partidàs", que ho va ser, sense veure que el Barça no va tenir el control del partit, cosa molt clau en el nostre joc. I ser realista és saber que estem al novembre i contra el Madrid queden els partits d'anada i de tornada. I sí, es poden perdre. Però també es poden guanyar. I el Madrid perdrà punts, pocs, en el que queda de Lliga, igual que nosaltres. I abans que algú ho digui, ser realista és ser conscient que 6 punts a favor del Madrid són un matalàs important.

Jo seguiré creient en aquest Barça. Perquè el crèdit el tenen més que guanyat, i perquè només és una derrota. Alguns haurien d'agafar la història del club i veure que afortunats som de viure aquesta època, i en canvi sembla que o es guanya tot o no val res. I que no ens oblidem d'una cosa, el Madrid té un equipàs i també juga, i guanya.

Ja arribarà maig, i passarem comptes tots. Perquè no oblidem que també queda Mundial de Clubs, Copa i Champions. I ja us aviso d'una altra cosa: no ho guanyarem tot. O es té clar o malament anem, i tant de bo m'equivoqui. Això només ho hem fet dues vegades en 112 anys, la primera quan "El Barça de les cinc copes" i després fa dos anys amb l'any perfecte amb les sis copes. I penseu que els grans equips de la història com el Madrid de Di Stefano, l'Ajax de Cruyff o el Milan de Van Basten també perdien partits durant l'any, i després guanyaven títols.

Així que insisteixo. Qui ja ho doni tot per perdut, que ja no cregui en aquest equip, doncs mira ... adéu. Però que després quan guanyem títols que no sigui el primer a demostrar ser més culer que ningú, que per barcelonistes així millor que es facin del Madrid.

Quan es guanya és molt fàcil ser del Barça. Ara és quan més hem de demostrar que sentim els colors.