S'ha acabat un somni. Orgullós de ser del Barça

No va poder ser. Es va intentar fins a l'últim minut, es va lluitar fins al final, però un gol ens va privar d'estar el proper 22 de maig al Bernabéu. Una pena, i grossa.

No aniré ara a analitzar profundament l'eliminatòria, no descobriré res si dic que l'arbitratge de l'anada va ser determinant i en la tornada l'anular el gol de Bojan va ser ja el cop de gràcia a tots els despropòsits arbitrals soferts. És cert que el Barça no ha jugat bé però davant un equip que es tanca i no surt de l'àrea és molt difícil guanyar. Tot i així, de tornar de Milà amb un altre resultat més just, un altre gall hauria cantat. Cal destacar que els nostres cracs tampoc han aparegut, les coses com són, però mai podré criticar a Messi i companyia quan sempre estan donant la cara per la samarreta que porten. I bé ... de Mourinho no penso parlar, seria donar més protagonisme a un personatge que espero no veure mai entrenar al meu Barça, en aquest cas no penso tornar al Camp Nou mentre semblant pocavergonya estigui a la banqueta. Em fan tanta gràcia els que el lloen, en fi ... no segueixo que se m'escalfa la boca.

No estarem a la final del Santiago Bernabéu, i fa ràbia. Era una oportunitat històrica, i fa mal. Però ara no podem estar per laments, hem d'aixecar-nos que vénen quatre partits de Lliga que s'ha de guanyar. No serà fàcil, gens fàcil, i el cop moral de dimecres pot ser més determinant del que pensem. El que està clar és que no podem perdre la fe en els nostres jugadors, ho han guanyat tot i han sabut sortir de totes les situacions que s'han trobat. No hem pogut remuntar, però podem seguir guanyant.

Alguna cosa està canviant al Barça. Es va perdre el dimecres i en una altra situació seria només crítiques a l'equip. En canvi no, la gent el primer que deia era que està més orgullosa que mai de ser culer, que ara més que mai cal estar amb l'equip. Altres que han caigut en vuitens, ja imagineu de qui parlo, no sentien això dels seus aficionats precisament.

A aquest Barça li queda molta molta molta corda, encara que alguns vulguin donar a aquest equip per mort. Que ho donin per mort, que ho facin, millor per a nosaltres. Aquests jugadors tenen molt futbol a les cames i molta fam de títols. Ho han guanyat tot i volen més i més, quins grans anys ens esperen ja us ho dic. I sobretot, i molt important, mentre Pep estigui a la banda podem estar tranquils, mai faltarà ambició.

Una altra cosa que vull destacar abans d'acabar és l'ambient blaugrana que s'ha respirat aquesta última setmana. La gent amb les samarretes posades, mai havia vist ni pel carrer ni al Camp Nou semblant nombre de equipacions del Barça, anaven des dels anys 70 fins l'actualitat. Els balcons amb banderes, la gent il·lusionada. Va faltar el millor, remuntar, la gent s'ho mereixia. De tot això el que si que he de dir és que esperava un Camp Nou més decisiu. És veritat que es va animar, es va omplir, però es va tornar a demostrar que per molt que es digui això és un Liceu que només es caldeja si l'equip ho fa. La prova va ser el gol de Piqué, va fer despertar a tota la grada i animant durant 10 minuts com hauria d'haver fet durant els 90. L'equip, que tot i així ha donat les gràcies a l'afició i ha dit que l'ambient havia estat excel·lent, es mereixia molt més. No pot ser que durant moltes ocasions cridessin més els 5.000 de l'Inter que els 90.000 llargs nostres. Però bé, això és el Camp Nou, i costarà canviar-lo.

Acabo, però no ho faré amb aquest últim tema sobre el Camp Nou, crec que el viscut aquests dies està per sobre. S'ha acabat un somni, un somni que ho estàvem vivint durant mesos, un somni que ha fet tenir acollonits als madridistes durant setmanes i setmanes, un somni que si s'hagués complert hauria estat el més gran de la nostra història. Però tornarem a lluitar a l'any que ve per la Champions, aquesta vegada la final serà a Wembley, us sona aquest lloc? Que ningú dubti que estarem lluitant els primers per aconseguir ser-hi. L'any passat un gol al descompte ens va donar el pas a la final, aquest any per un gol no entrem i fa dos, davant del Manchester, el mateix. Podríem haver estat a tres finals o cap. Un any vam estar a les portes, un altre vam passar, aquest any vam tornar a estar a un gol de la final ... l'any que ve toca jugar, i guanyar-la és clar.

Ara més que mai hem de posar-nos la samarreta blaugrana com hem fet aquests dies, ara és quan més hem d'estar amb el Barça. Aquest club no és un club de futbol, és un sentiment, i qui no ho vegi així no ha entès encara el que és ser culer.

Visca el Barça!!!!!
Visca Catalunya!!!!!