S'ha acabat

Fet pols. Aquesta és la resposta que estic donant cada vegada que algú em pregunta com em trobo. Dimarts i dimecres van ser dies sense dormir, el dia del partit un dia de nervis i el pitjor de tot: el Barça ha dit adéu a Europa. Estava convençut que es podia guanyar la Copa d'Europa i no ha pogut ser. És fotut de digerir, per a això necessitaré uns quants dies. La temporada es va acabar sense títols, una cosa que semblava impensable en començar la temporada amb la plantilla que tenim.

L'experiència va ser brutal. Manchester, ciutat sense encant i grisa, el que es diu lletja de collons, però la recordaré sempre i sé que amb el temps amb menys dolor del que tinc ara. Sembla que encara estic allà, fins a les quatre del matí no ens vam anar. Després comento aquest episodi, és de riure...

El que més m'ha agradat podria haver estat Old Trafford. És impressionant, un estadi a conèixer i un ambient que cal viure, a la tele no s'aprecia gens en comparació a ser a l'estadi. Espectacular Old Trafford, però res com l'afició del Barça. Des del primer moment animant sense parar, fins a l'últim segon. Fins i tot amb el partit acabat vam continuar animant sense parar, rebent el reconeixement de l'afició de l'United. Reconeixement que no vam tenir dels jugadors del Barça en acabar el partit. Lamentable, només Eto'o es va apropar i Puyol, Bojan i Henry van saludar tímidament des de meitat camp. Vam fer callar els anglesos, el vam donar tot durant el partit, agrair a l'afició tot el fet era el mínim. Personalment aquest episodi va ser el més lamentable. Molts vam ser conscients que aquesta derrota era el final d'una època. Un cicle de jugadors que han fet història amb dues Lligues i una Copa d'Europa.

I bé... la tornada. És tan lamentable que el resumiré que la gent del Racc no sap fer bé la seva feina. I no em refereixo perquè hi va haver problemes amb els avions i l'aeroport ja que això és tema companyia, sinó que ens van enganyar quan ens van donar explicacions, molts se'n van desprendre de la seva jaqueta del Racc per no ser identificats i només un (el "coletas" per a l'expedició, el que es va emportar més pals) va ser el que va intentar arreglar alguna cosa, encara que malament. Els altres amagats com putes o sortint en els vols anteriors. Per veure el Barça bé però per fer la seva feina malament. Penós.

S'ha acabat l'any, un altre any en blanc. Aquí molts tenen la culpa però està clar que quan l'error passa dos anys seguits cal mirar a la llotja. Laporta ha demostrat que ni sap ser president ni ho ha estat mai. El dia que Rossell se'n va anar això se'n va començar a anar al traste. I així estem, sense títols i sense saber que passarà. Cal fer neteja, però des de dalt. I si això suposa eleccions ja que benvingudes siguin. El màxin responsable no ha sabut portar això, ha de dimitir o reafirmar-se en unes eleccions. Laporta era el primer que demanava democràcia quan li va fer la moció de censura a Núñez, que tregui aquesta democràcia de polític i que deixi als socis (els amos del club, que no l'oblidi) que decideixin, igual que quan ell va sortir president.

Ara toca descansar de futbol. Que acabi ja la temporada i a "gaudir" de l'Eurocopa. Entre mig estaran els fitxatges, els comiats... no tinc pressa per a això, ara millor desconnectar d'un any difícil. Però als culés ens ha de quedar clara una cosa: el Barça és "Més que un club" i ara és quan més l'hem de tenir clar. De pitjors hem sortit, tornarem a ser l'equip campió que som i aquests dos anys quedaran com la penitència soferta abans de tornar a tocar la glòria.

No vull acabar sense donar les gràcies a tots els que em van donar ànims durant el dia del partit. La frase a la tornada era "me'n vaig recordar molt de tu", tots m'havien demanat que animés fort i us puc assegurar que així ho vaig fer. I bé tornant als ànims durant dimarts passat agrair especialment aquells missatges i trucades en acabar el partit, en aquell moment tan dur que estàs en directe veient que s'ha acabat un somni. Gràcies Juanito perquè tu millor que ningú saps el que podia sentir en aquell moment tan dur. Gràcies a Santi, un culé andalús com la copa d'un pi exemple per a molts del que és un culé de veritat. I gràcies a tu María per animar-me tant i aixecar-me l'ànim, vas saber treure'm un somriure. Gràcies a tots de tot cor.

En breu faré un apartat del Barça al web un apartat del viatge a Manchester. Dol que aquesta vegada no sigui amb una victòria, però us puc dir que no ho oblidaré a la vida. Us deixo un parell de vídeos, un del moment en què vaig arribar a Old Trafford i un altre de quan està a punt de començar el partit.

Força Barça!!!!!
Visca el Barça!!!!!
Visca Catalunya!!!!!