Onze anys ha hagut d'esperar l'afició culer per tornar a veure guanyar el Barça una Copa. L'última va ser, precisament, a València contra el Mallorca en aquella tanda de penals on Hesp va ser el heroi de la final. Però més enllá d'aquests onze anys estan aquests dos últims on teníem tot per guanyar títols i no havíem guanyat res. El 13 de maig de 2009 tornàvem a poder cantar, per fí, allò de "campions campions" gràcies a la gran victòria blaugrana davant l'Athletic Club de Bilbao.
Milers de barcelonistes van viatjar a la capital del Túria per animar el Barça per veure'l campió. La final passarà a la història per moltes coses: xiulada a l'himne d'Espanya, el vergonyós repartiment d'entrades per part de la Federació a favor de l'Athletic Club, ... però per damunt de tot això s'ha de recordar per la gran exibició de futbol de l'equip de Pep Guardiola que està fent història.
EL CAMÍ CAP A LA FINAL DE MESTALLA
La Copa 2008-09 serà recordada a Can Barça per ser la competició on més minuts van tenir els integrants de la plantilla que durant l'any són titulars en menys ocasions. Pinto va ser el porter, Bojan el davanter centre, Busquets va ser un fix, gent amb pocs minuts com Cáceres o Hleb van disputar la majoria dels encontres, ... però sempre acompanyats de més o menys cracs, uns dies Messi, altres dies Eto'o, Iniesta, ... fent que en cap moment es baixés el gran nivell.
La primera eliminatòria va ser davant el Benidorm de Segona Divisió B. Va ser un rival incòmode i només se li va poder guanyar per 0-1 i 1-0. La següent cruïlla aparellava dos clàssics de la competició: Barça i Atlètic de Madrid. En una nit de Reis per emmarcar Leo Messi va posar en peu al Vicente Calderón amb un Hat-Trick i un futbol d'un altre planeta mai vist en el Manzanares. El resultat final va ser 1-3 i en la tornada al Camp Nou es va sentenciar amb un 2-1.
Els quarts de final van ser els del derbi contra l'Espanyol. Amb el 0-0 de l'anada tot s'havia de decidir al Camp Nou. El Barça es va posar 3-0 per davant però va acabar patint amb els dos gols pericos que van donar emoció fins a l'últim moment. El Barça ja estava en semifinals, tocava el Mallorca.
Els blaugrana tenien la tornada al Ono Estadi pel que tocava sortir del Camp Nou amb un bon resultat. Bojan i Márquez donaven un 2-0 que semblava definitiu però a la capital balear el Barça va patir de valent. Pinto va ser l'heroi del partit en aturar un penal que suposava l'empat en l'eliminatòria i amb un jugador menys per expulsió de Cáceres. Va aturar la pena màxima i en els minuts finals Messi va sentenciar el bitllet per a la final de Copa, la final de Mestalla davant l'Athletic Club de Bilbao.
DEL GOL DE TOQUERO A LA GOLEJADA CULÉ
Pinto, Alves, Touré, Piqué, Puyol, Busquets, Xavi, Keita, Bojan, Eto'o i Messi. Aquest va ser l'onze inicial de Guardiola d'una final que no oblidarem fàcilment.
Com he comentat els prolegòmens del partit van estar marcats per un estadi amb més de 2/3 d'aficionats bilbaïns quan el repartiment d'entrades era per igual. Ángel María Villar, antic jugador de l'Athletic i president de la Federació Espanyola, va tenir molt a veure. I també es recordarà la final per la gran xiulada a l'himne d'Espanya i a l'entrada dels Borbons a Mestalla, xiulada censurada per TVE que només la va posar a la mitja part baixant el so d'ambient i pujant el de l'himne, com si ja a aquelles hores el món sencer no sabés el que havia passat.
Anem al partit que és el que importa. Els homes de Caparrós van sortir a per totes davant un Barça adormit que va veure com Toquero marcava el primer gol de la final a la sortida d'un córner. Va ser l'únic que va fer en atac l'Athletic perquè a partir d'aquest moment el partit va ser dominat fins al final per al Barça. Touré en jugada personal marcava un golàs des de fora de l'àrea que posava l'empat al marcador, empat amb el que es va arribar a la mitja part.
A la segona part només hi va haver un equip. Messi primer, Bojan en una gran jugada de contraatac i Xavi de falta donaven la victòria als blaugrana i la Copa número 25 de la història. Els lleons no van poder fer res davant d'aquesta allau de futbol que podria haver acabat en una golejada major. El Barça era, ara sí, campió de Copa.
EL PRIMER TÍTOL DE L'ERA GUARDIOLA
Es resistia a arribar el primer títol de la temporada. Tres dies abans el Barça havia de celebrar la Lliga al Camp Nou però un gol en el descompte del Vila-real va ajornar el campionat una setmana més. El 13 de maig era la data assenyalada per celebrar el primer títol de l'any, el primer de Guardiola com a entrenador del F.C.Barcelona.
Canaletes va tornar a ser una festa. S'havia sortit per celebrar el 2-6 i el gol d'Iniesta davant del Chelsea que donava el bitllet a la final de Roma, però no s'havia pogut celebrar cap títol. Ara sí. Barcelona va ser una festa fins altes hores de la matinada i al dia següent l'afició va rebre els campions. La celebració va ser petita, la ment estava a sentenciar la Lliga i en la final de Roma.
Esperem que no calgui tornar a esperar tant per tornar a guanyar una Copa del Rei. Som "el rei de Copes" i hem de seguir sent-ho.
