|
|
|
 |
|
|
|
|
|
|
|
| [ Índex principal ] |
|
| [ Galeria d'imatges ] |
|
EL 2-6 AL BERNABÉU |
2 de maig de 2009 - Estadi Santiago Bernabéu |
|
|
UN DIA QUE PASSARÀ A LA HISTÒRIA
Eren les 21:45 hores, Undiano Mallenco col·legiat del partit pitaba el final de l'encontre i es desencadenava la bogeria. El Barça acabava de fer història en territori enemic, a l'estadi de l'etern rival. I ho havia fet de la manera més aclaparadora i humiliant que es recorda, fins i tot més que aquell 0-5 de Cruyff. La gent celebrava amb eufòria una victòria que en aquells moments molts no eren conscients del nivell de grandesa que arribarà a tenir, de la que es recordarà durant els anys. Acabàvem de viure un moment màgic de la nostra història, un dia que tindrà un apartat especial sempre en la història del F.C.Barcelona.
Valdés, Alves, Piqué, Puyol, Abidal, Touré, Xavi, Iniesta, Henry, Eto'o, Messi, Keita, Bojan i Busquets. Aquests catorze homes són els jugadors que van donar el major bany mai vist al Bernabéu, la golejada més espectacular que podria haver arribat a ser escandalosa. Van ser sis però podrien haver estat deu, i qui va veure el partit sap que no és cap tonteria, és realitat. I tot això sota la batuta de Pep Guardiola, l'home que va retornar la il·lusió al barcelonisme i que va viure, com la majoria dels culers, una de les nits més felices de la seva vida el 2 de maig de 2009. |
| |
|
DEL GOL DE HIGUAÍN AL CHORREO
Canguelo, cagómetro, pressió, villarato, campions per decret, madriditis ... totes aquestes tonteries i més van aparèixer durant la setmana per posar nerviós el Barça. Els blaugrana es jugaven aquesta setmana el pas a la final de Roma amb l'anada de la semifinal davant del Chelsea. De mentre a Madrid ho miraven per la tele i es dedicaven a llençar porqueria donant per feta la victòria blanca dissabte. Però tot això s'ho acabarien menjant...
El partit no va començar bé, en una jugada de Ramos per la banda Higuaín remata el centre del sevillà i posava els blancs per davant en el marcador. A la capital d'Espanya ja veien la Lliga i la Cibeles encara que quedaven més de 80 minuts per davant. Però quan es van voler donar compte ja estaven perdent ... Henry primer i Puyol després posaven per davant el Barça en un tres i no res. El Madrid ja no existia i abans de la primera part Messi posava el tercer en el marcador. Va acabar la primera part amb tres gols però si Iniesta, Messi i Eto'o arriben a estar més fins ja s'haurien marcat els sis tranquil·lament.
La segona part va començar com la primera, gol del Madrid per part de Sergio Ramos i contestació ràpida d'Henry que posava el quart a la casella culer. La glòria, la història, el gran èxtasi arribava amb el cinquè gol obra de Leo Messi en una jugada preciosa entre ell i Xavi. El cinquè gol, el número màgic, la xifra que sempre es desitja endossar al Madrid. Però aquí no acabava la cosa, encara quedava el gol de Piqué que feia encara més gran la golejada.
Diuen que la nit del 17 de febrer de 1974 cinc campanades van ressonar a la Puerta del Sol. Jo no sé si aquesta vegada van sonar sis, només sé que aquesta nit a Madrid tampoc la oblidaran fàcilment. |
| |
|
UNA NIT QUE ES MEREIXIA EL BARCELONISME
Els culers hem hagut de viure dues temporades molt dures on vam perdre una Lliga en l'últim moment i vam veure com repetien els mateixos errors a la següent temporada fent que el Madrid guanyés de nou el títol. Teníem el millor equip, en el moment de jugar a futbol es jugava millor que ningú, però en canvi passaven tantes coses al voltant de l'equip que feien que una gran plantilla no donés el que havia de donar. Dos anys amb nits tristes i dures. El 2-6 al Bernabéu és una justa recompensa per tot el barcelonisme, un regal merescut després de tant patiment, una meravella en un any històric on s'ha vist practicar el millor futbol de la nostra vida. El 2-6 és una cosa ja única, un partit que ha de tenir el seu lloc al Museu del Barça.
Milers de persones van sortir a Canaletes com si s'hagués guanyat un títol, altres milers van ser a l'aeroport a rebre els herois. Acabarà la Lliga i ningú no tindrà cap dubte quin partit recorda per sobre de la resta. És l'any del 2-6 al Bernabéu. |
| |
|
|
|
