Copa, Lliga, Champions, Supercopa de Espanya, Supercopa d'Europa, Mundial de Clubs
Passaran els dies, les setmanes, els mesos, els anys ... guanyarem i perdrem títols, passarem èpoques millors i pitjors, plorarem d'alegria i de dolor. Però ja el 2009 ningú ens ho prendrà i serà etern. L'any perfecte, l'any del Barça de les 6 Copes.
EL TRIPLET EN UN MES DE MAIG MÀGIC
L'any va començar a l'agost amb la prèvia de la Champions, el camí cap a la glòria va ser llarg però va ser al maig quan la collita de tots aquests mesos va ser recollida, i quina collita. Des del 2 de maig al 27 el Barça va viure un mes de maig èpic, inoblidable, històric i gairebé irrepetible.
El 2 de maig el Barça feia història amb l'inoblidable 2-6 en el Bernabéu. Els blaugrana van humiliar el Madrid i van sentenciar la Lliga del costat culer. Aquella tarda de primavera va agafar el relleu del famós 0-5 de Cruyff l'any 1974.
Quatre dies després ens jugàvem contra el Chelsea el ser o no ser a la gran final de Roma. En el partit d'anada al Camp Nou el resultat havia estat empat a zero cosa que obligava a marcar un gol com a mínim per passar. No van començar bé les coses perquè als pocs minuts de partit Essien posava de cara l'eliminatòria per als anglesos que es van dedicar els 180 minuts de la semifinal a aguantar el resultat. Però en el descompte, gairebé en el minut 93 de partit, quan ja estava tot perdut hi va haver el miracle. En l'únic xut entre els tres pals del Barça es va aconseguir el pas a la final. El gol d'Iniesta el tenim tots en ment i ja és històric com el de Bakero a Kaiserslautern. La nit del 6 de maig es convertia també en èpica.
El 13 de maig el Barça aconseguia el primer títol. S'havia humiliat el Madrid, aconseguit el pas a la final de Champions i la Lliga estava al caure, però encara no s'havia "campeonao" en cap dels tornejos. I va ser a Mestalla, a València, davant l'Athletic Club de Bilbao per un clar 4-1. Toquero va avançar als Lleons però Toure, Messi, Bojan i Xavi van donar la Copa 11 anys després. Ja havia caigut la primera.
Es va guanyar la Lliga després que el Vila-real guanyés el Madrid. Quedaven tres jornades de Lliga i ja es podia pensar única i exclusivament en la final davant el Manchester United. En aquells dies tots estàvem pendents de l'evolució de les lesions d'Henry i, sobretot, d'Andrés Iniesta. Els dos van arribar a la gran cita i van ser decisius.
27 maig 2009, apuntin aquesta data històrica. El Barça aconseguia el Triplet en derrotar el Manchester United per 2-0 amb gols d'Eto'o i Messi. Els blaugranes van estar contra les cordes els primers deu minuts de partit però el gol del camerunès va decantar el partit clarament per als homes de Pep Guardiola que van sentenciar en la segona meitat amb un gol de cap (si si, de cap) de Leo Messi. El Barça ja era Tricampió: Copa, Lliga i Champions.
LES DUES SUPERCOPES I EL MUNDIAL DE CLUBS
L'estiu va estar marcat per la marxa de Samuel Eto'o a l'Inter i l'arribada en el seu lloc de Zlatan Ibrahimovic, davanter suec que havia estat jugant al club italià. Sylvinho, Cáceres, Hleb i Gudjohnsen també van deixar la disciplina culer i van arribar Maxwell i Txigrinsky. Pedro va pujar per ser jugador del primer equip a tots els efectes i es convertiria en decisiu en la consecució de les dues Supercopes i del Mundial de Clubs.
El quart títol de l'any va ser la Supercopa d'Espanya davant l'Athletic Club de Bilbao, rival a la final de Copa. Els jugadors de Caparrós es van avançar també en aquesta ocasió però el partit d'anada a San Mamés ja va caure del costat culer amb gols de Xavi i Pedro. A la tornada dos gols de Messi i un de Bojan donaven la vuitena Supercopa de la història del Barça.
El Shakhtar Donetsk esperava als blaugrana a la final de la Supercopa d'Europa. En un partit gairebé sense futbol de qualitat es va haver d'arribar a la pròrroga on un gol de Pedro feia viatjar el títol a la Ciutat Comtal. La tercera Supercopa d'Europa ja era al museu del club. El Barça ja era, una altra vegada, el Barça de les 5 Copes com aquell equip immortalitzat per Serrat de Basora, César, Kubala, Moreno i Manchón.
I quedava la sirereta del pastís, el Mundial de Clubs. Enrere quedava la final perduda en el 92 davant el Sao Paulo i la del 2006 davant l'Internacional de Porto Alegre. El Barça, per història i mereixements, havia de guanyar com fos l'únic títol que faltava al seu palmarès. Abu Dhabi era el nou escenari i el que havia d'entrar en la història.
A la semifinal es va guanyar el Atlante mexicà. Els asteques es van avançar però Sergio Busquets, Messi i Pedro donaven la classificació per tornar a lluitar pel títol de campions del món. El jugador canari amb el seu gol feia història en haver marcat en la mateixa temporada en les sis competicions que havia jugat. Però aquest gol no seria l'únic gol històric marcat als Emirats Àrabs Units.
La final va ser contra Estudiantes de la Plata, campió de la Copa Libertadores. De nou el conjunt rival s'avançava en el marcador i s'havia de marcar per evitar una nova ensopegada a l'antiga Copa Intercontinental. Semblava que no arribava el gol però els homes de Pep Guardiola no deixaven de lluitar i en el 88 Pedro feia el miracle empatant el partit i forçant la pròrroga. Els argentins havien aguantat i fet un esforç molt gran per emportar-se la victòria i es trobaven amb un gol que moralment els derrotava. I en el minut 110, com els anys que té el club, el millor jugador del món l'argentí Leo Messi rematava i marcava amb el pit, amb el cor, amb l'escut i feia que el millor equip del món fos etern. El Barça entrava a la llegenda en aconseguir la temporada perfecta.
PEP GUARDIOLA, EL GRAN CULPABLE DE L'ÈXIT
El Barça de les 6 Copes és un equip ple de grans jugadors. El gran orgull és veure que la majoria són de la pedrera i que s'han guanyat els títols amb la majoria de gols de jugadors fets a casa. Però el veritable arquitecte de tot això té nom i cognoms: Josep Guardiola i Sala.
Pocs vam creure en ell quan va arribar, ara tots el volem tenir sempre a la banqueta. Amb humilitat i amb molta molta feina ha fet que els grans jugadors que té hagin fet el millor futbol vist al Camp Nou i que hagin conquerit tots els títols possibles de guanyar.
Podria escriure i escriure lloances cap a Pep però des d'aquest petit racó del web on faig aquest homenatge al Barça de les 6 Copes prefereixo dir: GRÀCIES PEP. Gràcies per fer-nos tan feliços. Heu donat una lliçó a tot el món de com s'ha de treballar i s'ha de ser. Sempre amb humilitat, amb educació i amb molta feina. Ets un exemple a seguir i ja un referent per a les futures generacions.
LIONEL MESSI: PILOTA D'OR I FIFA WORLD PLAYER
Als títols d'equip cal sumar els aconseguits de manera individual pels jugadors. Valdés va ser el Zamora de la Lliga per segona vegada, Messi va ser nomenat el millor jugador de la passada Champions i Xavi el millor centrecampista.
Però els premis grossos van arribar a final d'any, i els dos guanyats per Leo Messi. L'argentí era nomenat Pilota d'Or i FIFA World Player amb autoritat, per davant de Cristiano Ronaldo i dels seus companys Xavi i Iniesta (quart a la Pilota d'Or, cinquè en el FIFA World Player). D'aquesta manera el Barça posava a tres dels seus jugadors entre els cinc millors del món.
Abans de començar el partit contra Estudiantes Guardiola va dir: "Si perdem, continuarem sent el millor equip del món. Si guanyem, serem eterns". Doncs si, el Barça no només és el millor equip del món sinó que ja és etern. Acabem de viure una una cosa històrica i pocs som conscients. Amb el temps la llegenda es farà més gran i sempre es parlarà del Barça de Pep que ens va donar el 2009 com el millor any dels 110 que tenim d'història. GRÀCIES!!!
