|
|
|
 |
|
|
|
|
|
|
|
| [ Índex principal ] |
|
| [ Galeria d'imatges ] |
|
F.C.BARCELONA |
Blaugrana són els meus colors |
|
|
NEIX UN SENTIMENT
El 29 de novembre de 1899 va néixer el Barça. Va ser al gimnàs Solé on 12 joves (entre ells cal destacar la figura de Joan Gamper) van fundar el Football Club Barcelona. Ningú no podia pensar que el club de futbol que acabaven de fundar per poder gaudir de l'esport que practicaven acabaria sent un dels clubs més importants del món i un símbol de Catalunya.
La història del club ha estat plena de victòries i també de moments durs. Moments pletòrics com la Copa d'Europa de Wembley, la final de Basilea, els títols de Lliga, la construcció de l'estadi de Les Corts o del Camp Nou... i altres moments no tan bons com els anys de la guerra, la pèrdua del seu fundador Joan Gamper, els anys de dictadura... Però tant els bons com els mals moments han format la història del Barça i li han aportat el prestigi i la personalitat que té.
Pel club han passat els millors jugadors del món com Samitier, Zamora, Kubala, Ramallets, Cruyff, Maradona, Schuster, Koeman, Romario, Laudrup... i molts més jugadors que han propiciat grans moments per al club.
Ser del Barça és sinònim de ser patidor. Mai no ha estat fàcil per al Barça guanyar títols, i el soci o aficionat sap que cada any tocarà patir. Nits com la de Kaiserlautern, les lligues de Tenerife o la mateixa final de Wembley són exemples del que sempre ha estat aquest club.
No s'ha d'oblidar les seccions del club, des del bàsquet passant per l'handbol i l'hoquei fins al beisbol... Esports de tot tipus que fan arribar al Barça a tots els racons. Viure una nit al Palau pot ser igual o més vibrant que una al Camp Nou, una victòria davant del Madrid en bàsquet és igual de deliciosa que en futbol, i un títol europeu dóna molta alegria i prestigi al club. El Barça no és només futbol, per la qual cosa aconsegueix ser molt més especial. |
| |
|
MÉS DE 100.000 SOCIS
L'afició del Barça és l'exemple més clar del que representa el club per a la seva gent. És un fenomen capaç de tenir més de 100.000 socis, un estadi gegant i, en canvi, no omplir-lo res més que per a les grans ocasions. Per a un soci del Barça l'important de veritat és ser soci, saber que una part del club és seu. En els clubs de futbol la gent treu un abonament per anar a veure el seu equip, per a un soci del Barça ser soci és una mica més que futbol. Molts són socis i no poden anar a veure el seu equip, però l'orgull de dir que és "soci" està per damunt de tot.
L'afició del Barça sempre ha estat considerada com de les millors, encara que s'ha de matisar. L'afició del Barça és fidel als seus colors, pot anar bé o malament el Barça, però un mai no deixarà de sentir els seus colors. En canvi, a l'estadi és difícil sentir animar l'equip semblant el Liceu i trobar-nos que es xiula més als jugadors blaugranes que al contrari... coses que fan diferent d'aquest club, pot ser que per la poca idea de futbol de la gent, no sé. El que està clar és que qui estima els colors, encara sent dels que xiulen o no van al camp, els sent de veritat fins al punt de no sopar si es perd.
En els moments bons és molt fàcil ser del Barça, com del Madrid o com del Betis. En els durs és on es veu qui sent els colors i qui no. I per a això no fa falta anar al camp, això és com a qui per dir que és cristià va a l'església cada diumenge. Qui se sent culé de veritat mai s'amaga d'això, celebra els títols com el que més i davant de la derrota es mostra més culé que mai per ser al costat dels seus. Pot ser que els culés no siguin la millor afició del món però som diferents, especials, i amb un sentiment digne d'un club com el Futbol Club Barcelona. |
| |
|
UN SOMNI COMPLERT UN 20 DE MAIG
La història del Barça està plena de títols, de grans nits de futbol, de gols i moments inoblidables. Però un dia, una data és recordada pels bons culés: 20 de maig de 1992. Aquell dia el Barça va conquerir la Copa d'Europa en el màgic i desaparegut Wembley.
Dues van ser les ocasions perdudes anys enrere per emportar-nos la copa desitjada. Primer el 1961, caient per 3-2 davant del Benfica a Berna, i el 1986, en els penals davant del Steaua. Un dels clubs més grans d'Europa continuava sense ser campió.Arribar a la final no va ser fàcil. Qui no recorda aquest cop de cap de Bakero a Kaiserlautern en l'últim minut de partit que donava el pas a la lligueta... aquest gol va ser mitja copa, igual com el marcat per Koeman a Wembley. Aquella nit de novembre molts ens vam quedar sense veu en veure com Jose Mari Bakero saltava més que les torres alemanyes per marcar el gol que donava la victòria a l'eliminatòria.
Londres: 20 de maig de 1992. Més de 25.000 aficionats van viatjar per aire, terra i mar amb un objectiu comú: ser campions d'Europa. La Sampdoria italiana era el rival a batre, una Sampdoria que 3 anys abans ja havia caigut davant del Barça a la final de la Recopa guanyada a Berna per 2-0. L'equip italià disposava de grans jugadors com Vialli, Mancini, Pagliuca, Lombardo... i comptava amb Vujadin Boskov com a entrenador. La Samp venia de guanyar l'any anterior el campionat del Calcio, cosa que demostrava que no seria un rival fàcil.
Zubizarreta, Nando, Ferrer, Koeman, Juan Carlos, Bakero, Salinas, Stoichkov, Laudrup, Guardiola, Eusebio: aquest va ser l'onze que va saltar a la gespa de Wembley sota les ordres de Johan Cruyff. El partit va ser igualat, amb ocasions clares per als dos equips (un pal de Stoichkov o una pilota fregant el pal de Vialli). Amb empat a zero es va arribar al final dels 90 minuts. El fantasma dels penals passava per la ment d'una afició que encara recordaven la trista final de Sevilla.
Minut 111. Falta a l'escaire de l'àrea de la Sampdoria. Totes les mirades posades a Koeman, el canoner del Dream Team. La falta era indirecta per la qual cosa Stoichkov i Bakero es disposaven a preparar l'esfèric. Stoichkov... Bakero... Koeman... GOOOOOOOOOOL, gol de Koeman!!!! La pilota va ser empesa a més de 100 quilòmetres per hora per la bota de Ronald i per una afició que feia tremolar Catalunya i tots els racons del món amb aquell gol. Aquella era la nit, aquella vegada la copa no se'ls anava a escapar. El xiulet final va desencadenar una bogeria incontrolable, per fi el Barça era campió d'Europa. La festa de després del partit, Canaletes, la plaça Sant Jaume... tots aquells
records del 92 són inesborrables.
Guanyar la Copa d'Europa va suposar l'episodi més bonic de la història del Barça, un episodi que a dia d'avui tots els culés recordem, i aquells que vam tenir la sort de viure-la des de Wembley o des de les nostres cases aquella nit mai no l'oblidarem. No sé quan tornarem a viure una nit com a aquella, però difícil serà superar les emocions d'aquella falta que tots els culés vam xutar per ser els millors d'Europa. |
| |
|
|
|
