29 d'abril del 2008 - Semifinal de la Champions League
Aquest apartat va dedicat a tots els barcelonistes que vam viatjar a Manchester a animar el nostre Barça i ens vam deixar la pell a Old Trafford. Amb gent així el nostre Barça mai caminarà sol.
LA IL·LUSIÓ D'ARRIBAR A LA FINAL
En una temporada plena d'il·lusions que anaven desapareixent cruelment la Champions s'havia convertit en la taula de salvació capaç de passar de l'infern a la glòria. Enrere quedava l'Olympique de Lió, el Glasgow Rangers, l'Stuttgart, el Celtic i el Schalke04. Un camí no molt complicat, tot sigui dit.
A semifinals el poderós Manchester United de Cristiano Ronaldo. A l'anada empat a zero, els anglesos van desaprofitar un penal en el primer minut de partit i després es van tancar fent impossible el gol blaugrana. Tot quedava pendent per a Old Trafford, el Teatre dels Somnis.
Un dia abans del decisiu partit de tornada se sabia que tots els socis apuntats per anar a Moscou tenien entrada assegurada per a la final en el cas de classificar-se el Barça. Doble alegria en cas de victòria, doble decepció en cas contrari.
VIATGE A MANCHESTER
29 d'abril. A les 6:30 els més de 1300 culers que viatjàvem amb el RACC estàvem a l'aeroport preparats per viatjar a Manchester. Quatre hores després, una hora per sobre del previst, el vol de la companyia Futura FUA025 sortia per a la ciutat anglesa. Aconseguir les entrades no va ser fàcil, hem d'agrair al nostre bon amic Emilio de Las Palmas de la Penya Nicolau Casaus intervingués per aconseguir viatjar a Old Trafford.
Ambient de final, com en els grans desplaçaments blaugrana. La ciutat de Manchester, petita i poc vistosa, respirava ambient culer per tots els costats. Catalan Square i Picadilly Garden van ser els centres neuràlgics de l'expedició catalana.
17:00 hora local, 18:00 hora catalana. Era el moment de pujar-se a l'autocar camí del Teatre dels Sonmis. Havia arribat el moment esperat durant el dia.
OLD TRAFFORD, PARTIT, DECEPCIÓ I TORNADA A CASA
Però no va poder ser. El gol de Scholes ficava els anglesos a la final de Moscou deixant la nostra il·lusió en això, una il·lusió que no s'anava a complir. No es va jugar malament, es va donar tot al camp amb lluita i bon joc, però la pilota no va entrar. El gol anglès propiciat per un error colossal de Zambrotta va valer una eliminatòria. Els esforços de Messi i companyia van ser inútils.
És dur desplaçar-te i perdre, més quan t'has deixat el coll animant, les mans aplaudint i les ungles dels nervis. I més dur és quan els teus propis jugadors no vénen a donar-te les gràcies per l'esforç fet. Només salutacions tímides des de mig camp, ens mereixíem més els més de 4.000 culers desplaçats a Manchester.
Tocava el pitjor, la tornada. I per arreglar-ho l'aeroport i el RACC ens van fer estar fins a les quatre del matí sense sortir d'allà. Excuses, poca informació, mentides... un desastre en una nit dura per a tots, és clar que d'haver guanyat tot s'hauria vist d'una altra manera.
Final d'un sonmi, toca esperar a l'any que ve. Roma és el pròxim objectiu, això si... amb la ment posada en animar el Barça per Europa per fer-lo arribar a la final de la Champions 2009 a la capital italiana. Els jugadors no ens van donar les gràcies, el viatge va ser un caos... però ni això ni res no podrà treure'ns les ganes de tornar a deixar-nos la pell pel nostre Barça.
