|
|
|
 |
|
| davidegea.com està en procés de transformació. En breu tots els continguts del web estaran modificats. |
|
|
|
|
|
|
| [ Índex principal ] |
|
| [ Galeria d'imatges ] |
|
WEMBLEY 1992: CAMPIONS D'EUROPA |
Minut 111: Stoichkov, Bakero, Koeman.... goooooooooooooooool!!!!! |
|
|
WEMBLEY, 20 DE MAIG DE 1992: BARÇA - SAMPDORIA
22:30, els senyals horaris sonaven a les emissores de ràdio. Koeman està a punt de xutar una falta al costat de l'àrea de la Sampdoria. És el minut 111 de partit, falta poc perquè s'acabi la segona part de la pròrroga i el que menys ja està pensant en una nova tanda de penals igual que a la final de Sevilla, aquella final que ningú vol recordar. Aquesta falta era una oportunitat perfecta per desfer l'empat a zero al marcador, era el moment idoni per entrar d'una vegada en la història com els millors d'Europa i deixar enrere les finals de Berna en el 61 i Sevilla el 86.
La falta era indirecta i la barrera estava mal situada. Havia de tocar abans un del Barça perquè Koeman pogués xutar i això feia que els italians sortissin ràpid a parar la pilota. Llavors es va fer el triangle màgic, el trident que mai oblidarem: toca Stoichkov, para Bakero, pica Koemaaaannnn... goooooooooool! Gol de Koeman! Gol de Barça a la final de la Copa d'Europa! Catalunya sencera i tots els racons blaugranas del món van saltar davant d'aquest gol que per fi feia al Barça el rei d'Europa. Es va patir, enrere quedava Kaiserlautern, quedava la lligueta on es va haver d'esperar fins i tot l'últim partit per certificar el passi a la final, i sobretot enrere quedaven aquestes dues finals que tant van fer mal perdre.
Zubizarreta, Nando, Ferrer, Koeman, Juan Carlos, Bakero, Salinas, Stoichkov, Laudrup, Guardiola i Eusebio van formar l'onze campió. Goikoetxea i Alexanko van substituir Salinas i Guardiola i Busquets, Txiki i Nadal completaven la banqueta. Una banqueta dirigida per Johan Cruyff que va aconseguir aquest títol que com a jugador va guanyar per primera vegada amb l'Ajax també a Wembley. I no a la banqueta però si a la llotja hi havia Josep Lluís Núñez, el president que va fer al Barça més gran que mai i que per fi aconseguia la Copa anhelada.
20 de maig de 1992 és una data inoblidable, com va dir Pitu Abril "havia de ser l'any 92, l'any de Barcelona" en coincidir tant la Copa d'Europa com les olimpíades. I així va ser, va ser l'any de Barcelona i Catalunya. |
| |
|
DE KAISERLAUTERN A LA GLÒRIA
"No hi ha cap equip a Europa que ens fiqui tres gols" Aquesta va ser la frase de Cruyff abans de viatjar a l'infern de Kaiserlautern per jugar els vuitens de final de la Copa d'Europa. A l'anada el Barça va guanyar 2-0 i la cosa estava molt bé encarrilada. Però el futbol és un esport imprevisible. I una mica més la "fanfarronada" de l'holandès provoca l'eliminació culer d'Europa.
6 de novembre de 1991. L'estadi alemany era ple fins a la bandera i les ocasions germàniques no paraven d'arribar a la porteria de Zubizarreta. Així ficant fins tres gols, i podrien haver estat més. La defensa feia aigües com poques vegades es recorda i gràcies a Zubi, que va treure lo impossible.
Però la flor del Dream Team era molt gran. Faltaven segons per al minut noranta de partit, tot estava perdut. Koeman llançava una falta per penjar la pilota a l'àrea a veure que podia passar. Ja ningú donava res per marcar quan en aquesta pilota bombada un petit jugador anomenat Jose Mari Bakero saltava més que les torres alemanyes, posava el cap i la pilota a la xarxa del porter. El gol de Koeman a Wembley mesos després és el de la conquesta de la Copa d'Europa però el de Bakero a Kaiserlautern és més de mig trofeu.
Des d'aquell dia quan passa un miracle es recorda instantàniament el gol de Bakero a Kaiserlautern. I és que aquest gol, aquesta manera de passar, encara va fer més especial aquesta Copa d'Europa tan desitjada. |
| |
|
LA IL·LUSIÓ DE TOTA UNA AFICIÓ
25.000 fidels van viatjar per aire, mar i terra per poder veure per fi el Barça campió d'Europa. Sis anys enrere la caravana culer va ser a Sevilla per tornar amb una de les derrotes més doloroses de la història del Barça en caure davant del Steaua a la tanda de penals de la màxima competició internacional. Aquella vegada es donava per guanyada la final abans de començar i el cop va ser molt dur.
La victòria a Wembley davant de la Sampdoria de Gènova va ser el premi a una afició que portava molts anys patint, una afició que es mereixia ser campiona continental. I el 20 de maig de 1992 va ser el dia, un dia que no oblidarem els més culers. Tots vam patir molt davant del televisor aquell dia. El partit va ser donat per la 2 i retransmès pel gran Pitu Abril amb els comentaris de Lluís Pujol i del Senyor Casamajor, o que és el mateix de Xavier Sardà al seu paper més conegut llavors. Molts també escoltaven a Puyal a Catalunya Radio o a Alfons Arús amb el seu gran Força Barça. Però tots volien sentir i veure el mateix: al Barça campió d'Europa. I aquell minut 111 de partit va ser el moment històric que, amb els anys, es va fent més gran i que en recordar-ho encara se'ns posa la pell de gallina.
Tant de bo els culers puguem viure molts Wembleys, molts minuts 111, moltes faltes indirectes convertides en gol... doncs l'afició del Barça pateix molt i es mereix grans nits com la del 20 de maig. |
| |
|
|
|
