|
|
|
 |
|
|
|
|
|
|
|
| [ Índex principal ] |
|
| [ Galeria d'imatges ] |
|
LOS SUAVES - CONCERT BARCELONA 2003 |
¡¡¡¡¡Visca el Rock'N'Roll!!!!! |
|
|
Crònica publicada al portal www.rockestatal.com |
| |
|
LOS SUAVES DE NOU A BARCELONA
Acabar l'any i Los Suaves no passar per Barcelona? D'això res, la segona casa dels d'Ourense havia de viure un dia com ha estat el 29 de novembre de 2003. Començant al migdia amb la signatura de discs, passant pel gran concert donat a la seva sala Zeleste acabant al santuari de Los Suaves a la ciutat Comtal que és el bar Pepe's.
El dia va començar amb la firma de discs a Music-World on els més fidels esperàvem l'arribada de Yosi i companyia. L'horari era de 15:45 a 17:00 i es pot dir que van ser més o menys puntuals. Venien de la Rambla de Canaletes direcció Carrer Tallers quan vam veure que estaven Charly, Fernando, Alberto, Tino... però Yosi no venia. Una petita decepció per als presents ja que volíem poder conèixer a l'ànima de Los Suaves. Però no va passar res, la prova és que ningú ens vam anar i vam esperar el nostre torn. Una salutació de Charly a la gent que ens esperava a la nit dient que anava a passar llista, així que no podíem fallar.
Amb l'entrada dels components a la botiga va començar a sonar l'últim treball de Los Suaves "Si yo fuera Dios". Per fi va arribar el meu torn i els podia conèixer en persona després de tant de temps. Em van firmar el disc, ens vam fer una foto i vam comentar una mica la nit. Alberto em demanava que el tragués maco a les fotos del concert, que utilitzés el Photoshop per a això, t'agraden les fotos? Això del Photoshop és una passada tio. Vam treure el tema de la pàgina web que actualment està en obres i em van dir que tot està a les mans de Locomotive. Esperem que aviat tingueu un Site digne de vosaltres.
I més content que un nen amb sabates noves vaig marxar després d'haver pogut conèixer els meus herois. Faltava Yosi, però encara quedava la nit per a això... ara tocava preparar-se per al gran concert. |
| |
|
ROCK'N'ROLL EN ESTAT PUR
21:00. Era l'hora en què van obrir les portes de la sala Razzmatazz 1 (sempre serà Zeleste) i la gent començava a entrar a poc a poc al recinte. Molts s'havien assabentat a última hora del concert, és una pena que per a certs "cantants", i el poso entre comes ja que a qualsevol cosa li criden cantar, els facin tanta publicitat i a gent que porten tants anys demostrant el que valen no tinguin el mateix suport mediàtic ni semblant. Però que ningú no es pensi que la sala era buida, ni molt menys... plena com un concert de Los Suaves es mereix.
Faltaven pocs minuts per a les deu de la nit quan podíem veure als integrants del grup en la part da darrera de l'escenari. Aquesta vegada no estava la lona amb el gat de Los Suaves tapant l'escenari, un petit error crec jo ja que si una cosa té d'espectacular el concert és la caiguda del teló amb la sortida del grup entonant "Preparados para el rock'n'roll".
Però la falta de la lona es va saber arreglar tenint la sala a les fosques mentre sonava la música d'entrada que posen sempre Los Suaves en tots els concerts (mira que és coneguda la cançó i mai ningú m'ha sabut dir quina és, algú ho sap?). Sona la música... tots al seu lloc... Per fi aquell moment tan esperat estava allà, anava a començar el rock'n'roll. Arriba a la seva fi la cançó... llums a l'escenari i el rock'n'roll a sonar. Per començar el clàssic i nomenat "Preparados para el rock'n'roll", tema canyero que fa posar les piles a tots els assistents. A sobre de l'escenari el millor Yosi dels últims temps entonant la lletra d'una de les cançons favorites de la gent. Sense parar van enllaçar la primera cançó amb "Chou-Chou viene el tren", "San Franciso Express" i "Palabras para Julia". Com si res, quatre cançons sense parar que en van deixar més d'un en mort, menys a ells clar. |
| |
Va arribar el moment d'un dels temes més importants com és "Si pudiera" posant dempeus tot Zeleste. Va arribar el moment de Viejo, un dels últims èxits de "Si yo fuera Dios". Continuem amb "Maldita sea mi suerte" on Alberto i Fernando van ser improvisats vocalistes a petició de Yosi. "Viajando al fin de la noche" va sonar abans de "Judas", tema que obre "Si yo fuera Dios".
"No me mires" va sonar abans d'un moment molt especial com va ser en sonar les lletres d'"Ourense-Bosnia" al crit de "Visca Catalunya" i "Visca Galicia". Curiós veure com Alberto es colava en començar a entonar el tema, però crec que es va picar ja que el va acabar demostrant que la guitarra i ell són una parella molt bona. Fernando cal dir que no es quedava enrere. Sense deixar de tocar les guitarres va sonar "No puedo dejar el rock" i després "Dulce castigo".
Yosi va agafar la guitarra per seguir el concert. Amb el comentari que "una dona quan s'enamora es converteix en guitarra" va entonar "Malas noticias", "Pardao" i "Antisocial". Yosi ja començava a acomiadar-se de la gent, s'havia tret la guitarra mentre als de seguretat els va donar per refrescar els qui érem a les primeres files tirant aigua. A l'escenari va arribar una bufanda del Barça que va agafar Yosi per besar-la i ensenyar-la davant del delit de més d'un, servidor un d'ells. Però no se n'anaven a anar ni molt menys, en tots els concerts quan comencen així és sinònim de no parar de tocar.
I va arribar la cançó més estimada, el " Dolores se llamaba Lola" amb tota la gent com a boja cantant la lletra més coneguda i estimada de la banda d'Ourense. Yosi va sortir amb la Senyera i la bandera gallega per lligar-les i besar-les, acte típic en tots els concerts a Barcelona, acabant amb una bandera de Los Suaves que va anar al públic. Encara es deuen estar barallant per ella. En finalitzar el tema el grup va baixar per acomiadar-se destacant a Charly que s'havia posat la bufanda culé al coll.
Van començar els bisos i van sortir per cantar la "Mi casa", tema que la gent estava demanant des de feia estona. Semblava que a Yosi se li oblidava la lletra, pitjor va ser quan va agafar l'harmònica... però valia tot, estàvem amb un dels temes més representatius de la banda. Tornaven a dir adéu però Alberto continuava amb la guitarra perquè sonés "Massacre" i seguit l'estimat tema "El Afilador" amb la caiguda de confeti des de dalt (em van faltar els focs a l'escenari com en altres ocasions). Ja semblava el final quan Yosi va entonar una frase famosa seva "com va dir el poeta 'una cançó no és cançó fins que la canta el poble' ". Però no podia faltar la nostra María, la nostra "Peligrosa María". |
| |
Sonava "Dios es Suave" davant de la sorpresa de la gent ja que pensàvem que el concert acabaria amb el clàssic "Ya nos vamos". Fins i tot hi havia gent que ja sortia quan Yosi va tornar a l'escenari per dir que per problemes de temps havien d'anar acabant. Però no ens van deixar amb les ganes de gaudir del "Ya nos vamos" per poder acomiadar el concert com es mereixia, un concert digne de Los Suaves, un concert de veritat. 22 temes van sonar i en podrien haver sonat molts més... i és que Los Suaves han de tenir problemes per poder decidir quins temes toquen i quins no, són molts i tots molt bons.
Final del concert, el meu pensament després d'un concert de Los Suaves és saber quan podré tornar a gaudir amb ells de nou, durant l'any hi ha coses que desitges viure des de les vacances, veure algú especial, el Barça-Madrid... i entre moltes altres coses poder gaudir de Los Suaves en directe. Si l'any acaba sense veure'ls, llavors no és complet.
La nit no va acabar aquí. Quedava passar a prendre una cervesa pel Bar Pepe's de Marina. Acompanyat de col·legues del poble (Frías de Albarracín, Terol) esperavem l'arribada dels integrants. El primer va ser Fernando al que vam felicitar pel concert i amb qui ens vam fer unes fotos. Deien que al carrer hi havia Charly per la qual cosa sortirem a parlar amb ell quan ens cam creuar amb ni més ni menys que amb Yosi. Quina alegria, allà hi era amb el seu got de cubata entrant a omplir-lo crec jo. Ens vam fer una foto de record, un orgull el poder tenir-lo tan a prop per fi. I ja al carrer vam felicitar a la resta del grup començant per Alberto (gairebé agafo la pua en el concert!!!!!), a Tino i a Charly. Aquest últim no parava de signar autògrafs, fer-se fotos i parlar amb la gent. És admirable la humilitat d'aquest grup, no van de fantasmes ni res per l'estil com d'altres, es desviuen per les seves fans i això és digne d'admirar.
Final de la nit, final d'un dia increïble que crec que mai oblidaré. Aquesta crònica la vull dedicar a Susana, una gran fan de Los Suaves que no va poder assistir al concert. Tranquil·la, aviat estaran de nou aquí per poder gaudir de pur rock'n'roll.
Visca Los Suaves!!!!! Visca Ourense!!!!! Visca Galicia!!!!! |
| |
|
Crònica i fotografies de David Egea |
| |
|
|
|
