|
|
|
 |
|
|
|
|
|
|
|
| [ Índex principal ] |
|
| [ Galeria d'imatges ] |
|
MÄGO DE OZ - CONCERT BADALONA 2004 |
Recital de Mägo a l'Olímpic de Badalona |
|
|
Crònica publicada al portal www.rockestatal.com |
| |
|
PENÚLTIM CONCERT DE LA GIRA
Després de gairebé un any del concert a la Vall d'Hebrón els Mägo de Oz arribaven a Badalona per realitzar el penúltim concert de la seva gira. Ara vindrà un mes per les amériques i després un descans merescut abans de començar a gravar Gaia II - La Voz Dormida.
El Pavelló Olímpic va ser l'escenari elegit aquesta vegada per realitzar el concert. Molta més capacitat però no hi va haver ple, unes 5.000 o 6.000 persones, la veritat que personalment esperava més públic després de veure concerts com el de Vistalegre o més recentment el de Las Ventas de Madrid on es van fer grans entrades. Falta de publicitat, preu de les entrades, no sé... el que si està clar és que l'ambient era el desitjat amb la gent lliurada com sempre amb aquest grup madrileny.
Aquesta vegada no hi va haver teloners, si hi arriben a haver encara som a l'Olímpic. Gairebé tres hores de concert, es diu aviat. Va començar passades les deu de la nit i va acabar a la una del matí.
El tema introductori de Gaia va donar pas a Txus des de les altures de l'escenari amb la Senyera que sempre llueix en els seus concerts per terres catalanes. "Rodarán cabezas" va començar a sonar mentre sortien els components del grup. Sense deixar de tocar i amb un gran espectacle de foc i llums va arribar la "Fiesta Pagana", el tema que podríem dir que més se sabia la gent. Una petita salutació de Jose Andrea per seguir amb "Jesús de Chamberí, "El que quiera entender que entienda" i "El pacto". |
| |
|
GAIREBÉ TRES HORES SENSE PARAR
Després de repassar temes d'altres discs el concert va apuntar cap al seu últim disc amb l'"Atrapasueños" i "Gaia". Molt bo el muntatge amb el capellà i el botxí escenificant molt bé l'escena de la mort a la cadira elèctrica.
Un parèntesi per a les presentacions on Jose va destacar Kisquilla. El teclista de Mägo estava en el concert encara sent un dia molt dur per a ell segons Jose. Sigui el que sigui l'ocorregut que sàpigues que tots els seguidors de Mägo som al teu costat.
Una vegada finalitzades les presentacions de rigor Kisquilla ens va delectar amb un seu teclat per a seguir-ne amb "El cantar de la luna oscura", cantada i tocada amb un altre ritme en què va participar una segona violinista, Irene, un toc femení al grup. "Satania" va revolucionar la canxa de la Penya per continuar una mica més tranquils amb la "Noche toledana", predecessora d'Astaroth. En aquest tema gaudirem del moviment sensual d'una ballarina el nom de la qual no recordo però que alegrava molt la vista, els que van ser allà saben del que parlo.
Jose es va donar un descans perquè la resta del conjunt toqués "La leyenda de la llorina". Jo ja no sé quanta estona portàvem de concert, allò semblava que era una batalla entre el conjunt i la gent a veure qui aguantava més ja que semblava que ningú no volia parar.
Més canya a l'assumpte amb "La danza del fuego" i "Alma". I va arribar la sorpresa de la nit, a nivell personal, amb "La venganza de Gaia", tema que tanca Gaia i del que no havíem pogut gaudir a la seva última actuació. Feu-vos una idea: Gaia, La venganza de Gaia i Satania són cançons de mitjana d'uns deu minuts, sumeu la resta de temes i veureu perquè va durar tant el concert. I espereu que encara no he acabat...
Després de "La venganza de Gaia" hi va haver el primer bis, una mica llarg, vaig poder veure gent que fins i tot sortia del recinte. Com era normal la cosa no havia acabat i van sortir Jose i Txus per interpretar "La rosa de los vientos", el segon senzill de l'últim disc. Seguim "Hasta que el cuerpo aguante", la cançó que identifica la forma de ser d'aquests madrilenys. |
| |
Aquest va ser el moment en el que a Jose se li va anar l'olla. Venia el moment de gaudir de "Resacosix a Hispania" i per a això el vocalista de la banda ens va voler situar en el que hem viscut tots: una nit de borratxera amb la ressaca del següent dia. Que per molt que intenti explicar el discurs que es va marcar no sabria expressar tot el missatge així que això queda per als presents. Durant la cançó el de sempre: conya, Mohamed cantant i la Superpolla per l'escenari.
Un altre bis, i una altra vegada uns minuts esperant. I de nou gent marxant, de vegades crec que molts en el moment que senten "Fiesta Pagana" ja tenen tot el que volen.
Va arribar el moment del discurs de Txus, un Txus que es mostra molt identificat amb els catalans que sempre anima a continuar lluitant pels seus ideals. Es va portar l'ovació de la nit al costat de Jose que va tornar a l'escenari per cantar encara havent-hi mort de cansament. "La costa del silencio" i "Molinos de viento" van acabar de fer vibrar el públic que va aguantar fins al final, la majoria per sort.
Un gran concert on tots els components del grup es van deixar la pell. Personalment ha estat el concert on més lliurats he vist a Jose, Txus, Mohamed i companyia. Se n'agraeix més sent el penúltim de la gira. No es pot demanar més a un concert tan llarg i tan intens.
Una bona notícia: durant l'enregistrament del nou disc es realitzaran una sèrie de concerts per tota Espanya en sales petites tipus Razzmatazz o La Riviera, sense muntatges ni res, a les sales de tota la vida. Us esperem! |
| |
|
Crònica i fotografies de David Egea |
| |
|
|
|
